Mascarell ensenya les seves cartes

0
422

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, va fer una defensa de la relació confederal entre Catalunya i l’Estat espanyol, fet que comportaria una igualtat de condicions a efectes administratius i polítics entre les dues comunitats. Amb aquesta visió es tancava el cicle “El catalanisme i els seus reptes” que l’Ajuntament de l’Escala ha organitzat a la biblioteca Víctor Català i que va comptar, amb anterioritat, amb les visions del sociòleg Salvador Cardús i del notari Joan Josep López Burniol.
En la seva primera visita oficial a la comarca, Mascarell va recordar que “quan l’Ajuntament de l’Escala va preparar el cicle de conferències jo no comptava que el dia de la meva conferència fos el conseller de Cultura. No estava previst. Des de fa un mes que ja no tinc el carnet del PSC, conscient que hi ha antics companys que han entès el meu pas i altres que no tant. Feia temps que tenia ganes de trencar fronteres i aquesta ha estat la proposta que em va fer el president Mas, un servei a la cultura del país sense cap altre condicionant. Aviat escriuré les meves reflexions personals sobre la decisió que vaig adoptar”.
Dit això, el conseller va posar les cartes sobre la taula a l’hora de defensar un model polític per a Catalunya. Va recordar que “al país tot ens ha costat massa. El 1914 el país va imaginar un sistema de biblioteques modern, inspirat en el sistema anglès. L’objectiu dels governants del moment era que aquella xarxa estigués acabada en 20 anys. Si tenim sort, el 2014 culminarà aquest procés. Tot plegat és una metàfora del país”.
EVOLUCIÓ. En la seva intervenció, Ferran Mascarell va fer un recorregut sobre l’evolució del catalanisme al llarg dels darrers 150 anys. “Al segle XIX hi havia una corrent que lligava catalanisme exclusivament amb la cultura. Després es va començar a parlar de pàtria. No és fins a començaments del segle XX que es parla de nació, amb els modernistes i els noucentistes. En aquell moment es parla de l’imperi hispà, és a dir de crear una suma de nacions on es barrejava Castella amb Catalunya, Portugal i Cuba, però aquest concepte no té fortuna ja que amb la Primera Guerra Mundial és la fi dels imperis”.
Va continuar recordant que “als anys 20 i 30 del segle passat comença la implicació de la societat civil en el catalanisme. Després de la Guerra Civil aquest sentiment queda reduït al substrat cultural i s’enfoca només a la recuperació de la cultura i de la llengua. A partir de la dècada dels 60 es comença a parlar d’autogovern, de disposar d’un Estatut. Als anys 80, amb l’arribada de la democràcia, hi ha la convicció generalitzada que quan Espanya sigui un estat demòcrata i modern, el fet català caurà com fruita madura”.
Res més lluny de la realitat. “Al 2003 ja es comença a utilitzar el concepte de català emprenyat. Un estudi psicològic del 2005 assenyala els catalans com a perplexos i psicològicament insegurs. Els presidents Maragall i Montilla parlen del virus de la desafecció política. Personalment m’agrada el concepte encunyat per Josep Maria Aineaud quan parla que Catalunya és ‘políticament indefensa’. El conseller Maragall va parlar del catalans fastiguejats i dels del corrent socialista Nou Cicle se’l va matisar dient que estàvem desorientats…”, va afegir Mascarell.
El conseller de Cultura va assenyalar que “en aquests moments el catalanisme és dèbil. Ens pensàvem que amb l’autonomia aconseguida pels governs de Jordi Pujol ja anàvem fent i que s’aniria avançant, però ens faltava un pla. La sentència contra l’Estatut de l’any passat marca el cim de la crisi entre les relacions d’Espanya i Catalunya. I això s’ha agreujat encara més amb la crisi econòmica que ens administra el govern central. La Generalitat no té eines per fer-hi front i ara puc confessar que en una conversa amb el president Montilla el vaig veure especialment embromat en constatar aquesta situació”.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li