Maryse Olivé, la nostra ambaixadora

0
2130

L’exregidora de Darnius i Figueres i exdelegada del Govern català a París, així com primera directora de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, va morir diumenge


Diumenge ens va deixar Maryse Olivé. Tenia 68 anys, amb una trajectòria vital extraordinària al seu darrera. Va néixer el 8 de setembre de 1948 a Perpinyà, on la família s’havia exiliat. Encara recordo com alguna vegada Bernat Olivé, el seu pare, explicava com havia treballat colze a colze amb el figuerenc Jaume Miravitlles al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, durant la República. Amb aquestes arrels no és estrany que la Maryse es convertís en una patriota de pedra picada, plenament compromesa amb el seu país.

Un cop retornats a Catalunya, la família es va establir a Balaguer. Allà la Maryse va muntar el Lycée Anglo-Français, atesa la seva condició de llicenciada en Filologia francesa per la Universitat de la Sorbonne. Les arrels familiars a Darnius la van portar a muntar una acadèmia amb el mateix nom a Figueres, l’any 1982, que va dirigir durant dues dècades. Políticament havia començat a Esquerra Democràtica de Catalunya, el partit que liderava l’economista Ramon Trias Fargas i que es va fusionar amb Convergència l’any 1978. Va intervenir en les negociacions de la fusió i això la va portar a conèixer personalment i directament Jordi Pujol amb qui va mantenir una amistat fins ara. De fet, no fa gaires mesos que encara van dinar junts en un conegut restaurant de la comarca.

Docent reconeguda per tots els seus exalumnes, persona empàtica i dona lluitadora, ràpidament es va involucrar en la vida política en una època en la qual encara predominava la presència masculina en aquest món. Implicada de ple en Convergència Democràtica de Catalunya a Figueres, va ser regidora de l’Ajuntament de la ciutat entre 1999 i el 2003 i de Darnius, municipi d’on era originària una part de la seva família, entre el 2004 i el 2007. En tots dos mandats va ser consellera comarcal i es va responsabilitzar de l’àrea de Cultura i la de Relacions Transfrontereres. Estreta col·laboradora del president Jordi Cabezas, exalcalde de la Jonquera, tots dos van ser dels principals impulsors de la candidatura del Vessant Mediterrani dels Pirineus a Patrimoni de la Humanitat.

Del 2003 al 2005 va ser la primera directora de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Va crear, per tant, aquesta delegació del govern català a l’altra banda dels Pirineus, centrada en potenciar les relacions entre dos territoris tant propers i, a voltes, tant allunyades. La seva empremta encara es manté en l’actualitat quan la dirigeix un altre figuerenc, el periodista Josep Puigbert. La bona feina feta allà la va portar uns anys més tard –després d’un període d’activitat en una empresa privada com a responsable de relacions internacionals- a treballar a la delegació de la Generalitat a París. Finalment va assumir la titularitat de la delegació –que de fet la va convertir en l’ambaixadora catalana a França- entre el 2012 i el 2014, any en que es va jubilar. El seu lloc l’ocupa el popular periodista Martí Anglada.

Un càncer se l’ha endut massa jove. Tot i que ja portava dos anys apartada de la primera línia, tant per la seva experiència com per la seva personalitat a molts ens hauria agradat poder comptar amb la seva complicitat una bona colla d’anys més. Descansi en pau, una empordanesa d’adopció, una patriota de soca-rel.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li