Maryse Olivé, la nostra ambaixadora

0
1721

L’exregidora de Darnius i Figueres i exdelegada del Govern catalĂ  a ParĂ­s, aixĂ­ com primera directora de la Casa de la Generalitat a PerpinyĂ , va morir diumenge


Diumenge ens va deixar Maryse OlivĂ©. Tenia 68 anys, amb una trajectĂČria vital extraordinĂ ria al seu darrera. Va nĂ©ixer el 8 de setembre de 1948 a PerpinyĂ , on la famĂ­lia s’havia exiliat. Encara recordo com alguna vegada Bernat OlivĂ©, el seu pare, explicava com havia treballat colze a colze amb el figuerenc Jaume Miravitlles al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, durant la RepĂșblica. Amb aquestes arrels no Ă©s estrany que la Maryse es convertĂ­s en una patriota de pedra picada, plenament compromesa amb el seu paĂ­s.

Un cop retornats a Catalunya, la famĂ­lia es va establir a Balaguer. AllĂ  la Maryse va muntar el LycĂ©e Anglo-Français, atesa la seva condiciĂł de llicenciada en Filologia francesa per la Universitat de la Sorbonne. Les arrels familiars a Darnius la van portar a muntar una acadĂšmia amb el mateix nom a Figueres, l’any 1982, que va dirigir durant dues dĂšcades. PolĂ­ticament havia començat a Esquerra DemocrĂ tica de Catalunya, el partit que liderava l’economista Ramon Trias Fargas i que es va fusionar amb ConvergĂšncia l’any 1978. Va intervenir en les negociacions de la fusiĂł i aixĂČ la va portar a conĂšixer personalment i directament Jordi Pujol amb qui va mantenir una amistat fins ara. De fet, no fa gaires mesos que encara van dinar junts en un conegut restaurant de la comarca.

Docent reconeguda per tots els seus exalumnes, persona empĂ tica i dona lluitadora, rĂ pidament es va involucrar en la vida polĂ­tica en una Ăšpoca en la qual encara predominava la presĂšncia masculina en aquest mĂłn. Implicada de ple en ConvergĂšncia DemocrĂ tica de Catalunya a Figueres, va ser regidora de l’Ajuntament de la ciutat entre 1999 i el 2003 i de Darnius, municipi d’on era originĂ ria una part de la seva famĂ­lia, entre el 2004 i el 2007. En tots dos mandats va ser consellera comarcal i es va responsabilitzar de l’àrea de Cultura i la de Relacions Transfrontereres. Estreta col·laboradora del president Jordi Cabezas, exalcalde de la Jonquera, tots dos van ser dels principals impulsors de la candidatura del Vessant Mediterrani dels Pirineus a Patrimoni de la Humanitat.

Del 2003 al 2005 va ser la primera directora de la Casa de la Generalitat a PerpinyĂ . Va crear, per tant, aquesta delegaciĂł del govern catalĂ  a l’altra banda dels Pirineus, centrada en potenciar les relacions entre dos territoris tant propers i, a voltes, tant allunyades. La seva empremta encara es mantĂ© en l’actualitat quan la dirigeix un altre figuerenc, el periodista Josep Puigbert. La bona feina feta allĂ  la va portar uns anys mĂ©s tard –desprĂ©s d’un perĂ­ode d’activitat en una empresa privada com a responsable de relacions internacionals- a treballar a la delegaciĂł de la Generalitat a ParĂ­s. Finalment va assumir la titularitat de la delegaciĂł –que de fet la va convertir en l’ambaixadora catalana a França- entre el 2012 i el 2014, any en que es va jubilar. El seu lloc l’ocupa el popular periodista MartĂ­ Anglada.

Un cĂ ncer se l’ha endut massa jove. Tot i que ja portava dos anys apartada de la primera lĂ­nia, tant per la seva experiĂšncia com per la seva personalitat a molts ens hauria agradat poder comptar amb la seva complicitat una bona colla d’anys mĂ©s. Descansi en pau, una empordanesa d’adopciĂł, una patriota de soca-rel.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz