Maryse Olivé en el record

0
1062

La notícia de la mort de Maryse Olivé, a principis d’aquest mes, em va afectar de manera especial, tot i que personalment no ens coneixíem gaire. Havia seguit la seva trajectòria política des de lluny, des de les files d’un altre partit, fins que em va tocar ser el seu substitut en la direcció de la Casa de la Generalitat a Perpinyà l’any 2004.

S√© que no es prengu√© gaire b√© aquest canvi, que era conseq√ľ√®ncia de la formaci√≥ d‚Äôun nou govern i motivat nom√©s perqu√® es tractava d‚Äôun c√†rrec de confina√ßa pol√≠tica. La seva reacci√≥ inicial no em sorprengu√© i la vaig trobar natural, ja que ella (i una colla de gent) havia treballat molt perqu√® s‚Äôobr√≠s una delegaci√≥ a la capital de la Catalunya del Nord i, quan s‚Äôacab√† d‚Äôinaugurar, va haver de plegar. S√≥n coses de la pol√≠tica i tots els que ens hi hem posat sabem que, en el fons, cal sotmetre‚Äôs a unes regles que sovint s√≥n f√®rries. Cal dir, per√≤, que va saber sobreposar-se i va fer una cerim√≤nia de trasp√†s ben digne.Tots dos ten√≠em, naturalment, concepcions diferents de la funci√≥ i de l‚Äôactuaci√≥ que havia de tenir aquella delegaci√≥, per√≤ ens unia la consci√®ncia plena de la seva necessitat i import√†ncia, tant de cara al pa√≠s en general com, m√©s concretament, de cara a les relacions entre Perpiny√† i Figueres.

Despr√©s, a part d‚Äôalgunes coincid√®ncies espor√†diques, no ens retrob√†rem fins que vaig ser convidat, amb Mariona Seguranyes, a la delegaci√≥ de la Generalitat a Par√≠s per fer-hi una confer√®ncia sobre Anna M. Dal√≠, coincidint amb la celebraci√≥ de l‚Äôonze de setembre de 2012. Aleshores ella tenia una c√†rrec de responsabilitat all√† i no tan sols es port√† mod√®licament amb nosaltres, sin√≥ que va saber donar a l‚Äôacte una alta significaci√≥ pol√≠tica en uns moments que la situaci√≥ ho requeria. Recordem que aquell dia fou el que se celebr√† a Barcelona la manifestaci√≥ massiva que obr√≠ el proc√©s independentista que ara vivim. L‚Äôambient d‚Äôeuf√≤ria i expectaci√≥ tamb√© arrib√† r√†pidament a Par√≠s i la sala s‚Äôompl√≠ com un ou. Ella, en tant que representant pol√≠tica del govern, f√©u un parlament en catal√† molt adient, reivindicatiu i amb fort contingut pol√≠tic. Segurament sorprengu√© m√©s d‚Äôun per la seva contund√®ncia i solemnitat. Es cant√† ‚ÄúEls segadors‚ÄĚ i semblava ben b√© que acab√†vem de proclamar la independ√®ncia de Catalunya. M‚Äôatreveixo a dir que aquest era el sentiment generalitzat del reunits (fins i tot dels que no eren catalans). En aquells moments, tots vam tenir ben clar que una cosa aix√≠ era possible. I la Maryse Oliv√© n‚Äôhavia estat, en bona mesura, la responsable. No cal dir que, a partir d‚Äôaquell dia, va cr√©ixer molt el respecte i la consideraci√≥ pol√≠tica que li tenia.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz