Màrtirs voluntaris

La HISTÒRIA , en majúscules, no la que avui molta mainada i nosaltres mateixos  patim amb l’adoctrinament vigent, (mitjans de comunicació subvencionats, escoles, instituts, organismes paral·lels, etc.) més digne de l’Europa central de mitjan segle passat que d’ara, ens explica que des de la nit dels temps, hi ha hagut màrtirs, alguns voluntaris i altres involuntaris, fins i tot elevats a la categoria de sants.

Ara en tindrem uns quants de màrtirs , no de sants. Amb l’aniversari de la farsa del  9-N amb urnes de cartró i llistats que ben segur vulneren  la Llei de Protecció de Dades, tots aquells que hi donaven la cara, l’hauran de donar novament però en un marc molt diferent i gens glamurós: als tribunals.

Els que varen trencar davant les càmeres de televisió els manaments judicials de tancament dels ajuntaments el 12-O, ara resulta que la seva valentia i els seus… arguments, s’han vist desinflats dient al jutge  que eren fotocòpies;  permetre una votació al Parlament, amb el coneixement que és il·legal , actuant de forma temerària i irresponsable, posant en joc la seva carrera política, la credibilitat i el prestigi de les institucions catalanes, no pot sortir de franc i la perla del mes, el top-ten de l’absurd i del victimisme personificat amb l’alcaldessa de  Berga, detinguda pels Mossos (Mossos catalans amb el 80% de la nòmina espanyola) , per ordre d’un jutge de Catalunya, no per col·locar una bandera aliena que no representa més que a uns quants com ha venut  a tort i a dret la premsa del règim totalitari, sinó per incompareixença als Jutjats… Menys victimisme i més donar exemple és el que volem tots plegats.

Ja fa temps que ens sentim farts d’aquest victimisme ranci, repetitiu, esgotador que Espanya ens roba,(3.300.000.000€ clan honorable )  que ens menyspreen a la resta de l’Estat, quan qualsevol que passi la franja de ponent, pot comprovar que no es així.

I és ben cert, que l’independentisme, el xovinisme, les fòbies o paranoies delirants, es curen llegint, viatjant i parlant, sense estridències amb to conciliador i tenint  una posició minoritària com es el cas , respectar les regles del joc democràtic de les majories . Estic convençut que hi ha un dèficit fiscal, res que no es pugui resoldre dialogant i negociant, no pas amb actituds puerils.

I una reflexió en veu alta: perquè hem de complir amb les lleis, ordenances ,  les normes i pagar religiosament els impostos si els nostres dirigents fan mans i mànigues per desobeir-les? Quina capacitat moral tenen per obligar-nos quan ells fan el que volen ? No respectar la llei de banderes, incompliment continu de sentències , desobeir els manaments judicials, cap respecte a les institucions democràtiques i un constant menyspreu per tot el que representi l’Estat o la bandera de tots, no pot quedar sense resposta.

El President, desconegut per la majoria de catalans que no el varen votar,  desaprofita, setmana darrera setmana, les  oportunitats per al diàleg, es nega a assistir a les conferències de presidents de Comunitats Autònomes,  s’està oposant a negociar un millor finançament per a Catalunya, perquè el seu negoci és el conflicte i la confrontació amb la resta de la nació i amb la resta de catalans no independentistes; com explicarà als seus socis que no es farà cap referèndum ?

Per acabar-ho d’adobar, quin espectacle comporten els  insults i el menyspreu als Mossos per part de la CUP i, sobretot, la desídia i el silenci còmplice de Puigdemont i els seus . Tenim un Parlament que impedeix parlar als parlamentaris que no congreguen amb l’adoctrinament, excloent-los  de l’esperit democràtic que emana del poble i d’uns vots que tant reclamen amb el dret a decidir, dret que per altra banda, ja el tenim a les eleccions municipals, autonòmiques,  generals i europees.
Tenim una Generalitat que menysprea constantment la seva policia,  un cos que malbarata els nostres diners en armes que ni tan sols poden fer servir per manca de preparació i per contra, no disposen d’armilles de protecció, un cos que se li demana  que desobeeixi les normes de convivència i les lleis, en profit dels  interessos de quatre arreplegats, sense entendre que la policia autonòmica no pot estar al servei dels polítics, propi de règims autoritaris i dictatorials , sinó de la justícia i del bé  comú.

Pagueu, pagueu  a les farmàcies, perquè tard o d’hora, despertareu del somni independentista i caldran milers d’ansiolítics, antidepressius i només faltaria que no us serveixin per manca de pagament.

Ara que els EUA ja tenen president, també electe, també la llista més votada, malgrat que a molts els sapigui  greu,  només em resta agrair la inestimable contribució que ha fet l’insigne Pedro Sánchez donant suport a la candidata demòcrata; tan de bo,  ara que no té cap obligació dins el partit ni al Congrés,  l’enviïn a fer un vol per Cuba, Veneçuela, Corea del Nord o altres exemples de democràcia i bon govern, per recolzar als seus dignes dirigents…resultats garantits !!