Martí Masferrer: ‘A Figueres hem de tenir un centre important de recerca, treball i d’investigació’

0
497

El director gerent de la Fundació Salut Empordà (FSE) explica com ha estat la gestió dels equipaments empordanesos durant els pics més complicats de la pandèmia, com es va viure el primer dia amb la Covid-19 i quina ha estat la despesa, de moment, per adaptar l’hospital de la ciutat. El gestor econòmic també explica cap on camina la FSE i quins són els objectius de futur


 

El 2020 serà un dels anys més complicats pel que fa a la gestió d’equipaments sanitaris. Com ha estat?
Es recordarà com un dels pitjors anys viscuts, penso que només és equiparable a l’aparició del virus VIH (sida). En aquell moment no se sabia per què venia, es feien transfusions de sang, no s’havia identificat que es transmetés prioritàriament per sang i, per tant, a urgències no se sabia com s’havien d’equipar els professionals ni res… Per això dic que és una situació equiparable.

Què ha estat el més complicat?
A l’Alt Empordà vam tenir un pic molt gran al març-abril, llavors aquest va baixar i quan semblava que havia de marxar ens ha vingut el brot gran. Sempre dic que és un brot gran molt mal comunicat perquè sí que érem la tercera comarca amb més coronavirus de Catalunya, però a 200 punts de Lleida. El més complicat va ser gestionar l’inici de la crisi, sobretot quan la unitat de cures intensives del Trueta va quedar saturada i nosaltres vam transformar la unitat de semicrítics de l’hospital de Figueres en una UCI. Val a dir que tot el personal va estar entregat des del primer moment, fèiem torns de dotze hores perquè la gent no es trobés, ja que tampoc no sabíem què passaria si s’infectaven.

Amb una plantilla de gairebé un miler de persones…
Sí, 950 persones. Vam canviar els torns de la gent, vam suspendre les consultes, vam passar gent de consultes a altres activitats… i llavors tota la problemàtica amb els EPIs. Per situar-nos, vull explicar que al gener estàvem revisant el protocol de l’Ebola, que cada any actualitzem i el primer protocol de Covid-19 ens deia que quan es detectés un cas, s’havia d’aïllar la persona i al cap de dues hores vindrien de l’hospital Clínic de Barcelona a buscar-lo. I aquí van començar a aparèixer situacions i l’impacte de transformar l’hospital i protegir al personal va ser dur, ja que vam arribar a tenir 60-70 treballadors infectats.

Com es viu el dia u?
Cal destacar que nosaltres som el primer hospital que et trobes si vens de França i molts camioners portuguesos i espanyols, per no aturar-se a França, el que fan és aturar-se a aquí. Amb els primers casos el que fèiem era aïllar la persona durant quatre o cinc hores a una habitació que no tenia ni lavabo, perquè ningú va preveure que en dues hores no vindrien a buscar-lo. Llavors va venir tota la gestió dels EPIs i vam organitzar bé els grups d’intervenció ràpida. Quan hi ha situacions com aquesta et carregues una mica la jerarquia i fas grups d’alt rendiment. Hi havia dies que en una mateixa reunió tenies el cap d’infecciosos, el cap de compres, el director assistencial… que són perfils que normalment no coincideixen. El complicat també va ser quan el Trueta va quedar saturat: nosaltres els havíem deixat respiradors, vam decidir obrir la Santa Creu per alguns malalts… no va ser fàcil. El segon punt que no ha estat fàcil ha sigut la represa, ja que la gent està cansada. Quan va haver-hi els pics, l’hospital es va tancar per la Covid, però ara l’hospital ha de conviure amb la Covid i seguir el seu dia a dia, i mantenir els dos circuits vol dir una gran inversió per millorar els equipaments. Portem fetes 11.000 PCRs i al dia d’avui tenim tota una planta bloquejada per a gent sospitosa.

I on també vam patir molt va ser als geriàtrics.

Fa la sensació que ens vam recordar una mica tard que hi eren, els geriàtrics.
Els geriàtrics van patir molt més que nosaltres. A l’hospital, vulguis o no, hi ha més maneig de situacions complicades, ja que si algú diu que hi ha infecció ja saps com t’has de vestir i preparar, però al geriàtric no tant. Exactament: quan ens en vam recordar dels geriàtrics, ja estaven infectats.

Com diria que està la situació econòmica del sector sanitari?
Aquí ens hem gastat uns 800.000 euros, i encara no hem acabat, en compres, obres de millora, etc. Tot s’ha encarit molt, només en tovalloles hem gastat de 16.000 a 20.000 euros. Ja abans el personal no es dutxava a l’hospital quan acabava la feina, es dutxava a casa, i en canvi, ara es dutxa aquí. Econòmicament és una situació molt estranya i t’has de refiar dels que diuen que hi haurà diners.

La Fundació Salut Empordà gestiona també el Bernat Jaume i el CAP de l’Escala. Com s’ha viscut?
Ens fa patir molt el Bernat Jaume, ja que són persones vulnerables. La gent gran és més asimptomàtica i la veritat és que pateixes perquè tampoc pots tancar-ho tot i aïllar-los de les seves famílies. I a l’Escala hem patit també pel turisme. L’àrea bàsica passa de 17.000 habitants a 50.000 durant els mesos d’estiu, però s’ha fet molt bé. Ara, però, cal sumar-hi la campanya de temporers, que està essent dura a Sant Pere Pescador perquè tenim tres pisos amb gent confinada. Així que el patiment va per seqüències.

Des d’aquest setembre, la Clínica Santa Creu comença a estar gestionada per la FSE. Què representa la suma d’aquest equipament?
Estem molt contents. La Clínica Santa Creu va néixer l’any 1944 en mans del Dr. Vila, que havia treballat aquí a l’hospital de Figueres i, de fet, és qui va modernitzar l’hospital. Ell és qui també impulsa la Seguretat Social a l’Empordà i és un equipament necessari. Aquests mesos hi ha hagut molta col·laboració i amb la Covid-19 l’autoritat sanitària els diu que «mana» l’hospital, i de fet, vam desplaçar-hi malalts. Això va fer veure a la Clínica, sumat al fet que el Dr. Vila no tenia successió, que necessitàvem una clínica Santa Creu potent. A més, a l’Alt Empordà hi ha molt mutualistes (es calcula que un 21%) i, per tant, el mutualista no pot tenir mal servei i haver d’anar a Girona. I així vam decidir que l’Empordà no pot perdre patrimoni sanitari. A la Santa Creu mantenim la plantilla i l’objectiu és potenciar la cartera de serveis i oferir millors i diferents serveis a la comarca. En aquest sentit, volem modernitzar-la, fer-la competitiva i jugar amb la complementarietat de l’hospital. La Santa Creu té nom propi, perfil propi, conveni propi i personalitat pròpia.

Cap on camina la Fundació Salut Empordà?
Hi ha un tema de transformació hospitalària, és a dir, volem ser un hospital comarcal bo i de primera divisió. Sempre dic serem com l’Eibar o el Girona de primera o el Sabadell de segona; som un hospital de primera divisió. Potser hi haurà vegades que no podrem jugar la Champions però d’altres sí [entre riures]. L’objectiu és ser un hospital amb nivell, formació i prestigi, de la línia catalana dels hospitals comarcals.

Un segon terme que per nosaltres és important és l’universitari. Des del Patronat fa temps que tenim converses amb la Universitat de Girona, la Universitat de Vic, la Universitat Central de Catalunya i altres. Universitat també vol dir recerca, i hi hem apostat molt. Fa poc vam fer les Jornades de Salut i Benestar i tenim un programa europeu amb el Consell Comarcal i l’Ajuntament de Figueres que ens ha permès tenir diagrames del coronavirus i treballar amb l’observatori de Salut i Serveis Socials de l’Alt Empordà. Volem passar de ser un hospital que on toquen a la porta a ser agents de salut. D’altra banda, un altre factor és la internacionalització del transfronterer, aquí vivim a la frontera i ens trobem amb els problemes comuns dels dos països.

A més, estem treballant en la manera com el sector de salut i benestar pot generar ocupació. Si tu tens una bona oferta, generes ocupació i també salut, i aquí tenim tots els ingredients per ser una bona destinació de salut. No pensar com les grans ciutats, on et fan els trasplantaments, o els municipis turístics de costa, que et fan els capil·lars (a Turquia) o l’estètica (a Rio de Janeiro), però sí que hem de tenir clar que aquí hi ha parcs naturals, bona alimentació, territori i nom, i això és un factor atractiu que, lligat a la salut i al benestar, ha de generar factors d’ocupació. Per tant, una mica els objectius són trobar com la salut et genera ocupació i riquesa.

Foto: ÀNGEL REYNAL

Quines mancances sanitàries tenim com a comarca?
Hauríem de fer un salt amb els semicrítics, per exemple. Són temes que hem anat veient sobretot amb el coronavirus: a l’hospital, en relació amb el context de les patologies que té, es necessita més inversió. Estem treballant el Pla d’espais de futur i cal més inversió en compra de serveis per alleugerir la llista d’espera, reforçar primària i lligar bé els geriàtrics amb el Bernat Jaume.

El bàsic és tenir lideratge dels clínics. Ens hem de reunir amb el Dipsalut perquè a Figueres hem de tenir un centre important de recerca, treball i investigació. Figueres té un pes que ha de mantenir, recuperar i créixer.
Vull deixar clar que els professionals de la salut ho han fet molt bé però quan passen factors com aquests t’adones que hi ha cases de totxana, de fusta i de palla, hi ha sectors molt poc sòlids. La capacitat d’informació de la Generalitat amb la salut pública ara és bona però ha costat, hi ha àrees que s’ha vist molt clarament que s’han de reforçar.

La pregunta: si hi ha un nou pic, ho tenim tot preparat?
Ara sonarà agosarat, però sí. Dic que sí però també dic que no el tornarem a tenir, i ho dic amb xifres: tenim la unitat de monitorització i abans se’ns morien un 20% dels malalts de Covid-19; ara se’ns en mor un 3%. La gent ve més aviat, ve més adaptada, és més jove, i es domina més la medicació i la pauta… Això vol dir que la resposta clínica la dominem. Per nombre de llits també ho tenim controlat i penso que vindrà diferent, perquè la cura serà més de domiciliària. La primària ho està suportant molt bé, abans no es feien tantes proves PCR a la gent, ara se’n fan moltes més; tenim controlats els proveïdors d’EPIs i la Generalitat té un estoc estratègic de reserva.

Què en pensa, de fer les proves PCR a les escoles?
Està molt bé que les facin, ho farà un infermer o un tècnic i es realitzarà només la prova nasal, ja que la de faringe és més dolorosa per la mainada. Els nens contagien poc i s’ha demostrat que l’escola no ha explotat, per tant, és una bona mesura de control. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li