Marta Gardell: ‘El turisme francès de proximitat és clau en el nostre sector’

0
678

És empresària i està al capdavant de l’hotel Bon Retorn de Figueres. Aquesta entrevista va fer-se abans d’entrar a la fase 1 del desconfinament, i fa un repàs de la situació provocada pel coronavirus al sector hoteler, la incertesa de les mesures i la valoració de l’homenatge a dues figures femenines del negoci familiar, Lina i Remei Castelló, durant la Nit del Turisme Empordanès


La situació de la pandèmia per la Covid-19 al seu negoci i sobretot al seu sector, l’hoteler, que és un dels més perjudicats, com s’està vivint?
La veritat és que des del nostre sector estem força preocupats, ja que serem un dels sectors més afectats i que més rebrà per la Covid-19. A més, estem en moments de molta incertesa perquè no sabem quan s’obriran les fronteres i no sabem ben bé com anirem evolucionant amb les fases. Per exemple, no sabem què passarà amb els desplaçaments interprovincials, fins que no es vagin passant fases no hi haurà desplaçaments, per tant, els clients d’hotel no arribaran. Llavors, pel que fa als protocols, se suposava que a partir del dilluns 11 de maig podíem obrir els hotels i restaurants però tot just avui sortiran els protocols que hem de seguir en l’àmbit higiènic i sanitari, o sigui que només tenim els esborranys. Estem amb una incertesa força gran, ens imaginem les mesures que haurem d’aplicar però necessitem protocols oficials per a la prevenció de riscos, tant per als treballadors com per als clients.

Aquí volia arribar. Com s’està preparant la tornada a l’activitat de l’hotel i el restaurant?
Comencem a preparar-nos per adaptar-nos als protocols però encara no tenim els oficials. Ens van arribar els esborranys des de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà però no és el definitiu, encara. Imagino que avui sortirà publicat al BOE, però estem en una situació d’incertesa total. Aquí Figueres hem parlat tots els hotels i d’una banda destacàvem que, si les fronteres estan tancades, no hi ha desplaçament interprovincial… Què en farem, d’obrir? D’altra banda, la majoria dels establiments tenim les plantilles amb ERTO, llavors si podem obrir amb un 50% de l’aforament, podrem incorporar, més o menys, el 50% de les plantilles. No en fem res d’incorporar tot l’equip si no podem treballar de ple. És un moment molt incert i força preocupant.

A la zona turística i hotelera de l’Alt Empordà compta amb un tant per cert molt elevat de turisme internacional, per dir-ho així. I molts dels seus clients són de França, oi?
És molt important, aquest tipus de turisme. A les comarques gironines el perfil que més ens visita és el francès de proximitat, a banda del turisme de la zona, del territori espanyol, i també tenim molts europeus que baixen per vacances però aquest turisme francès de proximitat és clau en el nostre sector, igual que al comerç i s’estén a altres sectors, clar. El que no sabem és quan els deixaran travessar la frontera. També hi ha molts francesos que tenen segones residències aquí a la comarca i això de cara als restaurants també és clau perquè es nodreixen d’aquest tipus de clients. No se sap quan s’obrirà, s’està parlant entre el 15 de juny i l’1 de juliol però la veritat és que no hi ha una data concreta. A més, a França també s’està fent molta campanya, igual que ho fem aquí, perquè la gent faci turisme de proximitat. Jo penso, però, que el turisme francès té moltes ganes de venir. Quan obrin la frontera hem de ser optimistes i pensar que se senten tan bé a casa nostra que quan puguin baixar vindran, esperem que sí [entre riures].

La qüestió i preocupació és que encara hi ha molts interrogants, oi?
Tampoc tenim clar, per exemple, en el cas que un empleat se’ns posi malalt de Covid-19 (un cop hàgim obert), quins protocols hem de seguir. La resta de companys que haurem estat en contacte amb aquesta persona què haurem de fer? I qui diu un treballador diu un client. Llavors ens haurem de confinar quinze dies a casa? O què haurem de fer? No tenim clar quines són les línies que haurem de seguir. Ara hem d’estar pendents del BOE però si la situació no es veu molt més clara, ens costarà saber com obrir.

I justament ara amb l’arribada del bon temps, entre el juny i el juliol, el Bon Retorn era un dels clàssics on venir a fer els Tastets Surrealistes. Què se’n sap, d’aquesta proposta gastronòmica?
La veritat és que del 15 de juny al 15 de juliol els Tastets Surrealistes ens donaven molta vida. A més, és una acció que des de l’Ajuntament de Figueres i Comerç Figueres Associació s’havia consolidat i feia moure molta gent. Era una proposta divertida i era una excusa més per sortir. De moment el que sabem és que no es farà l’edició al mes de juny-juliol com s’ha fet sempre, però s’està posposant de cara al setembre.

Vostè, que forma part de la nova junta de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, com s’està treballant i quin és el missatge que han transmès a les administracions?
La veritat és que s’està treballant moltíssim. Tant el nostre president, Miquel Gotanegra, com el nostre gerent, Carles Tubert, estan dedicant moltíssimes hores a l’entitat. Ens informen puntualment de totes les novetats i s’està fent una gran feina amb les administracions per afavorir el sector. L’Associació està treballant de la mà de la Federació d’Hostaleria de la comarca i amb totes les altres associacions de les comarques gironines. I ens donen totes les eines que ens calen per afrontar la situació.

Ha fet un balanç de xifres aproximat, en comparació amb la temporada anterior, per calcular els danys econòmics?
La facturació és zero i hi ha unes despeses fixes cada mes que s’han de pagar. No hem fet el balanç encara, hem d’esperar a final de temporada per avaluar-les, i es basarà tot en funció de com siguin el juliol i l’agost.

Creu que hi haurà un abans i un després de la Covid-19?
Penso que sí, la manera de fer canviarà absolutament, sobretot en la manera de gestionar-ho tot. I ara per ara, la gent serà molt cautelosa i tindrà molt de respecte per tot. Penso que de moment la gent tindrà precaució i hi haurà incertesa. I crec que s’haurà de treballar d’una altra manera totalment diferent.

ÀNGEL REYNAL

Me’n vaig a principis del 2020, a la Nit del Turisme Empordanès que va homenatjar el paper de la dona en el sector, i entre les guardonades hi havia la Lina i la Remei Castelló, de l’hotel Bon Retorn.
Aquest homenatge a totes les dones del sector penso que va ser un homenatge molt merescut. D’una manera o altra, aquestes dones sempre han estat als negocis del nostre sector i moltes han estat a l’ombra. Potser la Lina i la Remei no han estat tant a l’ombra però en general, els que han estat al capdavant han sigut figures masculines. Però darrere dels negocis sempre hi ha hagut dones i han sigut pilars fonamentals. L’homenatge els va fer moltíssima il·lusió i va ser una festa molt bonica, sobretot per elles, que són qui més s’ho mereixen.

El Bon Retorn és un negoci familiar que ha anat passant de generacions, com comença l’aventura?
El meu avi va morir en un accident de circulació i al negoci hi havia el meu pare, el meu oncle i també hi havia la meva àvia. A banda de la Lina i la Remei, que són la meva tieta i la meva mare. Van decidir obrir el negoci a peu de carretera, ja que van veure que hi passava molta gent. Aleshores no existia l’autopista i per la carretera Nacional, allà on estem ubicats, hi havia molt de trànsit. La primera idea va ser obrir un petit negoci amb restaurant i dotze habitacions: això va ser el 1969, i al cap de quatre anys ja es va fer la primera ampliació amb vint habitacions més. A partir d’aquí el negoci va anar creixent, treballaven moltíssim i aquest és el record que tinc de quan era petita.

Per dir-ho així, vostè hi ha passat tota la vida a l’hotel.
Tota la vida, sí. A més, teníem casa nostra al costat de l’hotel i amb el meu cosí Joan, que hem crescut com germans, hem viscut sempre allà, per tant, hem viscut sempre el negoci. I quan vam començar a treballar-hi, al principi ajudant als estius, ja et pots imaginar que hi passàvem hores i hores. Hem fet la nostra vida allà i és per això ens sentim l’hotel com si fos casa nostra.

I ara, de fet, el llegat femení el continua vostè, com a dona.
Fem el que podem [entre riures], però val a dir que entre tots formem l’equip. El nostre negoci té un una plantilla del 65% de dones, per tant, també diu una mica. Penso que les dones gestionem diferent que homes i amb això no vull dir que ells no ho facin bé, eh? Però a vegades nosaltres som més empàtiques i ho fem diferent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li