Marta Felip: ‘De cap manera Figueres pot tenir un pressupost prorrogat de cara al 2018’

0
1129

Comença la seva carrera política a Figueres el 2011 i al cap de dos anys es converteix en l’alcaldessa de la ciutat. Des de PDeCATtreballa dins el Gabinet d’Alcaldia i Relacions Institucionals, Hisenda, Urbanisme, arquitectura i espai públic, Rehabilitació i patrimoni històric, Cultura, Educació, Promoció Econòmica, Turisme, Comunicació corporativa i digital i Secretaria i Intervenció.


 

Fa deu mesos va decidir trencar el pacte de govern amb el PSC. Com ha canviat l’estratègia política un cop s’ha vist treballant en minoria?
Vaig trencar el pacte el 23 de gener però internament, en l’àmbit de govern, la gestació de la crisi venia de mesos anteriors, per tant vaig tenir temps de madurar molt la decisió. Vaig avaluar tots els riscos que comportava, però imagina si la situació era complicada que vaig escollir l’opció de la minoria, tot i saber que seríem set regidors. D’aquesta manera sabia que donaríem opció a tot l’arc de partits polítics de la ciutat. Sabia que hauríem de canviar d’estratègia perquè amb el trencament no teníem assegurats els acords de govern però la ciutat ho havia volgut així.

Finalment la corda amb el PSC es trenca i toca canviar de rumb.
Una cosa és governar amb minoria sabent que a l’oposició hi ha diferents opcions i l’altra és el ressentiment que ha quedat, això és el més complicat de gestionar. Governar en minoria no és el més difícil, ho és el malestar que hi ha, més que amb els grups polítics, amb certs regidors que han estat al govern.
Ho dic clarament, crec que alguns regidors tenen més interès en el fet que la ciutat de Figueres no avanci si ho fa amb l’actual govern.

Nova situació política i nous companys de viatge per trobar acords i pactes puntuals per a la ciutat.
En aquest mandat i atès que se superposa la situació política nacional a la local, cap trimestre és igual. Per tant, si a finals del 2016 ja teníem una situació totalment diferent de la situació del primer trimestre del 2017, amb el trencament del pacte encara canvia més. La situació, però, va permetre aprovar els pressupostos de la ciutat amb el vot d’ERC i l’abstenció de partits tan diferents com la CUP, el PP i C’s. Aquesta situació torna a canviar a l’estiu quan entrem en l’última fase del procés independentista i la creació de l’Estat propi. És llavors quan la lògica municipal se superposa totalment a la lògica estatal.

No dic que hagi notat un bloqueig o una posició contrària amb aquells partits com el PP o C’s en les qüestions municipals, perquè cal destacar que han seguit aprovant els projectes en funció si encaixaven en el seu propòsit de ciutat, però la relació s’ha enrarit en la qüestió nacional i també en la fluïdesa que hi havia anteriorment en temes de ciutat.

Ara, amb qui més podem confluir, si sumes temes de ciutat i projecte nacional és ERC i la CUP, fins i tot. Amb els cupaires ens hem arribat a entendre en alguns projectes que van ajudar a aprovar els pressupostos i totalment amb la qüestió nacional.

Marta Felip serà alcaldable a les municipals del 2019?
Falta molt encara. Si mirem vuit anys enrere, a un any i mig vista ja havíem de saber si ens tornaríem a presentar o no, però ara falten tantes coses, d’aquí al primer semestre del 2019, que per una banda diré que tenim molta feina a fer a Figueres, ja que hi ha un projecte en aquest mandat que hem pogut engegar i em faria falta un altre mandat per dur a terme el projecte que tenim. D’altra banda, hi ha un desgast personal molt gran. El 2019 farà vuit anys que estic a l’ajuntament, sis i mig d’alcaldessa, i ara mateix diria que en principi sí que seré alcaldable però d’aquí al 2019 no sé com estaran les meves ganes d’entomar quatre anys més. El que tinc clar és que, si soc la candidata, necessito estar amb totes les energies posades, ja que ens plantem al 2023. Hi ha projecte a fer però falta molt encara.

Una de les últimes propostes del consistori són els pressupostos participatius amb una partida de 750.000 euros.
N’esperem una primera experiència, moltes ciutats ho estan implementant i creiem que és positiu que cada figuerenc pugui decidir una part del pressupost municipal. Cadascú podrà votar els projectes de ciutat independentment del barri que sigui. Figueres és una ciutat poc participativa, per això hem de fer una tasca de pedagogia, que és una de les primeres pretensions d’aquest projecte. D’una banda volem mostrar que és possible participar i decidir, i d’altra banda veure si realment el que pensem els que governem està molt lluny de les aspiracions i necessitats de la gent de la ciutat. Busquem pedagogia participativa i realment ens ajudarà a veure quins projectes vol la gent per a la ciutat. Això també ens anirà bé per fer els punts del programa de les eleccions municipals de 2019.

ÀNGEL REYNAL

Un altre dels punts que està a l’ordre del dia és la seguretat.
Figueres és una ciutat segura des del punt de vista de la comissió de delictes, el fet que hi hagi actes aïllats o puntuals com el tiroteig de la setmana passada, són casos concrets en una zona d’oci i entre persones amb l’arrelament a la ciutat molt fluix.

A la ciutat fem juntes locals de seguretat, tots els cossos de seguretat que actuen al municipi demostren amb dades que Figueres no té xifres delictives gaire altes. Hi ha una sensació d’inseguretat en el sentit que hi ha dinàmiques que no es donen en altres poblacions, com ara el fet fronterer.

D’altra banda, el fet que sigui una ciutat urbana, sociològicament molt variada i amb el canvi social que ha tingut Figueres, els últims deu anys, fa que es tingui una percepció d’inseguretat que no respon a una inseguretat real. Una altra cosa és l’incivisme que té la mateixa base, molt de transeünt, molta gent amb poc arrelament a la ciutat i un canvi social que s’ha d’anar digerint. No vull confondre per inseguretat el que és incivisme o una necessitat de més cohesió de tota la ciutat.

Ecoserveis també és protagonista dins l’ajuntament. Com avancen les negociacions amb la nova concessionària?
Esperem que el setembre que ve acabi aquesta última etapa d’Ecoserveis que fa que Figueres no tingui els nivells òptims de neteja. Ara estem treballant en l’última definició d’aquest projecte i com ha de ser el nou servei de recollida d’escombraries. No estem parlant només de la imatge dels camions o els contenidors, sinó dels models de recollida que tindrà la ciutat com el porta a porta en certs sectors, la recollida selectiva en tot l’entorn comercial del “rovell de l’ou” i també del sector de la restauració, ja que realment ha de ser una recollida de caràcter industrial i diferenciat de la domèstica. Hi haurà moltes més hores de neteja que permetran tenir Figueres en una qualitat òptima. Ara estem a l’últim tram i hem d’acabar de definir tècnicament i arribar a un acord amb els grups polítics, ja que necessitem una majoria per aprovar el projecte.

La ciutat ha congelat impostos i taxes per al 2018, però, que passarà amb l’import de les escombraries en un futur?
La primera proposta que vàrem fer i que estava a punt per treure’s a licitació el gener passat, si el nostre soci de govern no hi hagués votat en contra, suposava un increment en preu d’1.400.000 més de cost de servei a l’any, per tant estem parlant de 7.000.000 d’euros. Per assumir aquest increment de cost havíem plantificat un increment durant tres anys de la taxa de recollida d’escombraries. Vàrem pujar l’any passat i aquest any hem decidit no modificar les ordenances fiscals perquè no volem pujar la taxa de recollida d’escombraries fins que el nou servei no entri en funcionament. En el moment que estigui en marxa hi haurà l’increment però estic convençuda que compensarà a la ciutadania amb el servei més complet.

I el pressupost municipal del 2018?
Estem definint quin pressupost voldríem des del govern municipal. Es comenta, per part d’algun grup municipal d’aquest bloc que jo entenc com el passat, que no volem governar i que anirem amb pressupostos prorrogats. Ho he desmentit per activa i per passiva, de cap manera Figueres pot tenir un pressupost prorrogat el 2018 perquè hi ha molts projectes endegats. Aquest 2017 hem tirat endavant importants projectes d’urbanització de carrers que s’han d’acabar, hem endegat tota la part del centre històric, entre d’altres que necessiten un finançament. També tenim el nou pavelló esportiu i s’ha de contractar l’obra, tenim Las Vegas que necessita col·laboració municipal per tirar endavant… de cap manera permetré com alcaldessa que aquest pressupost agonitzi fins a les eleccions municipals, això és el que voldria algun grup. Al moment de trencar el pacte vaig dir que en cap cas vull perpetuar-me a la cadira d’alcaldessa a qualsevol preu i vaig posar sobre la taula la possibilitat de la moció de censura. Es va demostrar que realment el govern d’aquesta ciutat l’ha d’encapçalar Marta Felip, per tant tornaré a fer el mateix. Aquesta ciutat necessita un pressupost i ha de sortir del consens de diferents grups municipals. De cap manera anirem a una pròrroga perquè hi ha projectes que no poden quedar parats fins a les municipals del 2019.

Parla del nou pavelló esportiu. Des del govern s’ha assegurat que d’aquí a cinc mesos o menys començaria a construir-se. Què ens pot avançar?
S’està fent el projecte i hauria d’estar entregat, per part de l’equip d’arquitectes, el pròxim febrer. Llavors, entre l’estiu i el setembre, es licitarà l’obra i està previst que es comenci a construir aquest mateix any, per tant s’iniciarà el 2018 però l’any fort serà el 2019. A finals de l’any que ve o principis del 2020 inaugurarem el pavelló.

I la segona piscina municipal?
La piscina és absolutament necessària. Actualment la que tenim és insuficient, tant pel que fa a mides com a capacitat. És una demanda molt forta però la capacitat de finançament de tots els projectes que té aquesta ciutat no arriba a tot. Nosaltres primer farem el pavelló, al costat hi ha uns terrenys que permetrien una nova piscina i per tant la segona piscina municipal serà l’obra del mandat de les municipals del 2019. Abans no.

I en bloc nacional, Marta Felip pot veure’s afectada per formar part del procés independentista?
Puc veure’m afectada com tots els alcaldes de Catalunya. De moment estem investigats però a mi encara no m’han citat a declarar. No vull viure amb la por d’una amenaça però soc conscient que, si hi ha represàlies, en puc sortir afectada en l’àmbit d’exercici d’un càrrec públic. La situació la visc amb preocupació, no per la meva situació personal, però si pels fets terribles. No hi ha hagut la mínima sessió o obertura per part del govern de l’Estat respecte les seves posicions inicials, tot el contrari, cada vegada ha sigut mes forta la reacció en el sentit d’utilitzar el que avui dia s’entén per violència que seria la justícia. Fa anys enviaven els tancs i ara et fan anar al jutjat. La gent està amb l’ànim decaigut i, a la vegada, tenen una sensació d’impotència en veure aquest tipus de reaccions al segle XXI , de no donar cap possibilitat a l’acord, al referèndum pactat o a la possibilitat de veure com l’aspiració d’autodeterminació del poble català, que és palpable, pot tenir alguna via de sortida fora d’una actitud repressiva per part de l’Estat espanyol.

Fa una setmana Figueres va cridar “Santi Vila botifler” a un exalcalde de la ciutat.
Vull entendre els crits en un context de consternació per l’empresonament de consellers i d’emocions a flor de pell. Jo soc amiga de Santi Vila, ell em va incorporar a la política i des d’aquí, vull dir que la posició personal i política de dimitir com a conseller la puc entendre. La seva funció era buscar l’acord per a la no aplicació de l’article 155 i ho va intentar fins a l’últim minut. Demano respecte per la decisió d’en Santi i que la gent respiri abans de dir les coses. Falta molta informació que anirà sortint a poc a poc. Respecto els sentiments de cadascú, també aquells que es puguin haver sentit decebuts, en cap cas traïts perquè ell no era el determinant en aquest cas del procés. Dijous a la tarda quan vaig sentir els crits, pensava que ell també estava dins una furgoneta anant cap a la presó, jo només pensava en la seva mare que té un únic fill. Hem d’intentar separar les coses, però jo en aquell moment només pensava en el factor humà.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz