Marta Fàbregas: «El transport és un ofici imprescindible i s’ha de fer atractiu»

0
1139

És socia i responsable comercial i de màrqueting d’OnTurtle, una de les empreses dedicades al sector del transport i els combustibles amb més història del territori


Per situar-nos, el que fins ara coneixíem com a Red Tortuga és avui OnTurtle. Per què el canvi de nom?
S’ha fet aquest canvi per un creixement de l’empresa, de l’activitat i també per donar-hi un enfocament internacional. Era una manera de veure al mercat, ràpidament, que hi havia una transformació i es feia un pas endavant cap al vessant més internacional de la firma.

Tot el canvi de la firma es fa arran de la pandèmia?
La pandèmia és una situació més, dins d’aquest sector n’hem passat d’altres, però aquests són els moments que realment has de parar, pensar i no et pots quedar fent el mateix. En situacions així es generen oportunitats i si ajuntes tot el que ja tenies, més les noves oportunitats, et porta a un creixement potent.

Fa la sensació que durant els primers dies o setmanes de pandèmia ens vam oblidar de tota aquella gent que es dedica al sector del transport. Ho creu així?
Van passar massa desapercebuts. Va passar allò que sovint passa quan dones les coses per fet, i no es va prestar gens d’atenció a la gent en general ni al sector.

Entenc que no heu rebut ajudes ni subvencions?
Res. Va ser una situació nova per a tothom, anàvem dia a dia i fins que va arribar un moment que vam veure que calia estar molt pendent del que necessitaven els transportistes. La primera setmana els va agafar desprevinguts, no hi havia llocs on parar, estava tot tancat. A partir de la segona i tercera setmana potser ja portaven menjar de casa, però calia reaccionar de pressa.

Com definiria el sector actualment? Va molt lligat al mercat i els esdeveniments internacionals.
Tot ens afecta. Sempre diem que estem en dos sectors: els carburants i el transport. Pel que fa a les benzineres, per tant, el petroli, tots els moviments polítics i econòmics ens afecten. Ara mateix acaba d’haver-hi un moviment important del preu. I pel que fa al sector dels transports també, hi porto 27 anys, està canviant molt i es preveu que canviarà molt: la manca de conductors, l’evolució dels camions, les energies alternatives… Tot això farà canviar molt el transport.

El petroli, en qüestió de dies hem vist la gran pujada de preu i sembla que no té sostre. Quina previsió se’n fa? Si se’n pot fer.
És molt complicat, és un sector on compres dia a dia i cada dia tens un preu diferent, no es pot fer una previsió anual i qualsevol situació política o econòmica incideix en el preu, la demanda i en tot. Has d’estar molt pendent dels moviments i saber molt bé en quin moment s’ha de comprar per poder oferir les millors condicions als clients, però cal ser un expert per comprar bé.

La firma destaca per comptar amb el 50% de dones a la plantilla. No és fàcil assolir xifres així. Com s’ha aconseguit?
La meva sensació, sincerament, és que s’ha assolit d’una manera molt natural. Ha sigut un creixement en funció de les necessitats de l’empresa i les persones que han anat apareixent en aquest camí s’hi han anat incorporant. No hem dit ni cregut mai que per a una posició concreta ha d’haver-hi una dona. Amb els anys, cada professional i especialista s’ha anat incorporant i aquí estem. No sé si el fet de ser dona ho ha potenciat més, però no en soc conscient. Hi ha dones a les estacions, a les oficines i s’ha normalitzat a totes les posicions. És per això que vull aclarir que hi ha dones a totes les posicions de l’empresa. No tenim aquella visió d’abans on les dones fan en una funció concreta o estan en segon pla administratiu. A casa nostra no ha sigut mai així, tot i estar en un sector d’homes, aquí hi ha directores i mànagers en tots els nivells i en les diferents àrees.

No m’agrada parlar de mons de dones o d’homes, però és cert que el seu sector està molt masculinitzat. Creu que ha hagut de batallar més que qualsevol altre?
No m’hi he sentit mai estranya i no tinc la sensació que hagi hagut de batallar més. No la tinc ni al sector ni internament, penso que a vegades és com un mateix encara les situacions. Si vas amb pors, t’estàs posant un pas enrere. Pot ser que hagis d’entrar al sector d’una altra manera, però com en tot. Mai he tingut problemes ni inconvenients i suposo que també és gràcies al sisè sentit de la dona, que si no entres per aquí entres per allà [entre riures].

Anant als inicis, la firma neix el 1995 a la Jonquera com la primera estació de gran tonatge, i és també la primera d’Espanya. La situació geogràfica deu tenir un pes rellevant, no?
Aquí qui hi té un pes important és una persona que ja no és amb nosaltres. Era una persona molt visionària, molt coneixedora del sector i sabia el que anava venint. En aquell moment el sector era un monopoli, s’havien de respectar les distàncies entre benzineres i ell va decidir apostar per la Jonquera, just quan s’acabaven les duanes, i en aquell moment encara no se sabia si el municipi acabaria o no essent un pas de camions. Avui passen entre vuit mil i nou mil camions diaris, però en aquell moment no se sabia si duraria poc o molt. A més, Espanya era també un país amb els millors preus d’Europa, hi havia molt de potencial i fins a aquí hem arribat. Amb una mica més de lluita per ser una marca independent.

On Turtle també destaca per oferir un dels aparcaments més segurs de la zona.
Està certificat per dues empreses internacionals, European Secure Parking Organisation (ESPORG) i Transported Asset Protection Association (TAPA). Aquesta va ser una aposta important, ens vam arriscar perquè els aparcaments d’abans estaven oberts i, al principi, tancar-los ens feia por perquè no sabíem com s’ho prendria la gent. Vam tancar-ho tot, vam il·luminar bé i vam posar càmeres; a l’àrea hi ha quaranta càmeres, sobretot a l’aparcament. La intenció és tenir tota aquesta xarxa d’aparcaments a tot Europa. El conductor i la mercaderia necessiten més seguretat, és prioritari.

Estem davant un canvi pel que fa a la mobilitat, diuen que serà més sostenible. Com es planteja des de l’empresa? Una de les novetats són les gasineries.
Hi ha diferents opcions, una són les energies alternatives, que no hi ha res gaire clar. I ara també hi ha el gas. Hi ha una aposta rellevant, no totes les firmes de camions aposten pel gas, per això dic que avui no és un tema gaire concret. Nosaltres ens vam ajuntar amb la marca IVECO, que apostava pel gas, per entendre com funcionava. Hi ha diferents companyies de gas, però cadascuna té la seva targeta de carburants i nosaltres vam poder associar-les totes perquè funcionin amb la nostra targeta. Avui estem a sis països i tenim gairebé cent estacions. I la nostra targeta de carburants és l’única amb què es pot fer provisió tant de gasoil com de gas.

Foto: Àngel Reynal

I la pregunta obligada: d’on prové aquest gas? De Rússia?
Majoritàriament de Rússia, el que passa ara és que la gent que qui havia per a això s’ha hagut de parar. Hi ha altres marques que no aposten gens pel gas i ho fan més per l’elèctric o l’hidrogen, però això encara és molt verd.
N’estem pendents, estem en contacte amb tots els clients i amb la situació del sector per prendre decisions.

Què suposa, a la factura, l’ús de gas?
Era més econòmic. Ara hi ha una frenada i estem a l’espera de veure què passa. Pot ser que tornem enrere, pot ser que el gas mori aquí i decideixin apostar per l’elèctric… Al final serà el que tingui menys dependència de. Des del punt de vista del transport potser no tant, però les diferents energies s’aniran adaptant als diferents segments. Els cotxes potser aniran més cap a l’elèctric i el transport potser deixarà de ser tan per carretera i passarà a ser més per mar, trens… I el gas et dona l’opció de jugar més en el sentit intermodal que deia. Estem davant una època de canvi i hem d’estar molt pendents. Nosaltres no som petroliers, donem servei als transportistes i ens adaptem al que necessiten.

Quines línies sostenibles està desenvolupant l’empresa davant aquest canvi?
No és un sector fàcil, però sempre intentem alinear-nos amb el medi ambient. Començant per les benzineres, hem canviat tots els llums per leds d’última generació, ara tenim plaques solars sobre les estacions, i a totes les nostres instal·lacions tenen molta cura en aquest estalvi i l’aposta sostenible. I de cara al transport, estem oberts als trens, ferrys i a les energies alternatives . La de la Jonquera és la nostra estació insígnia i és on fem més aposta. Tenim plaques tèrmiques per l’aigua de les dutxes, hi ha 30 m2 de plaques i així s’escalfa el circuit. Intentem col·laborar i aprofitar qualsevol canvi per sumar-nos a les noves tecnologies i maneres de fer, tot i que sovint són inversions fortes i ningú assegura com seran. Ens la juguem una mica.

Tornant al sector, hi ha relleu generacional?
N’hi haurà d’haver. És una opinió molt personal, eh? Penso que hi haurà relleu, però s’ha de canviar la manera de fer transport i s’ha de formar a la gent.Estem davant un canvi de generacions, haurà de ser gent més formada en tecnologia i idiomes i cal fer aquest pas. No pot desaparèixer al 100%, hi ha massa transport i si no ho adaptem a la nova generació, estarem un temps topant i frenant. La covid ha afectat el sector, els sous ja no estaven al millor moment i ells han seguit a la carretera i se’ls ha menystingut, això ha perjudicat el sector. Se’ls hauria d’haver valorat molt més i reconèixer la feina que fan per a la societat. Cal veure que és un ofici imprescindible i s’ha de fer atractiu pel conductor. Ara ens hem de plantejar com cuidar el transportista i com fer que sigui una feina atractiva i interessant i amb creixement professional.

Quin és el futur de l’empresa, cap on mira?
Les novetats immediates són les energies alternatives. També estem encarats a augmentar la xarxa d’aparcaments i a internacionalitzar encara més la firma. Fa vint anys que treballem a Polònia i el 40% de la facturació prové de clients polonesos. A més, seguirem la línia de sempre, la de tenir col·laboradors que ens ajudin a fer la nostra empresa més forta i amb més valor afegit. Ens acabem d’ajuntar amb Calsina i Carré SL i estem encantats amb el nostre primer Centre Translogístic Jonquera-Pont de Molins. És el primer centre translogístic que afegim a la xarxa d’estacions i d’aquesta manera oferim més serveis, més seguretat i més tranquil·litat als transportistes. El nostre futur també mira cap a la digitalització, però cap a una digitalització amb sentit i que doni un benefici al client.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li