Mariona Seguranyes: «Dalí va aconseguir superar-se i obrir una nova etapa artística trencant amb la seva família»

0
684

La historiadora Mariona Seguranyes (Figueres, 1972) va presentar dissabte passat el llibre Els Dalí de Figueres a la capital alt-empordanesa. La publicació és fruit de set anys de recerca i també se n’ha fet una exposició, inaugurada el 28 d’abril al Museu de l’Empordà. Més de 2.000 persones han visitat la mostra, que descobreix la família del pintor. Inclou 135 peces i documentació inèdita


 

L’exposició i el llibre estan dividits en tres blocs. El primer, dedicat al pare del pintor, Salvador Dalí Cusí. Afirma que és un dels grans descobriments. Com el definiria?
Era un lliurepensador, esperantista i progressista. Hi ha dos moments del Dalí Cusí: el d’abans de la Guerra Civil, quan era un personatge compromès, republicà federalista, actiu culturalment en la societat figuerenca i empordanesa, i el de després. Amb la Guerra Civil la família pateix. El pare passa greus problemes econòmics i la seva filla és detinguda i torturada. Això provoca que faci un gir ideològic radical. A part, amb els anys, es va aposentant còmodament per la seva feina de notari. Aquí comencen les diferències amb el seu fill.

Tindran una relació tempestuosa?
Tots dos eren arrauxats. Tenen un caràcter molt fort. El pare posa tots els mitjans perquè el seu fill pugui estudiar, formar-se intel·lectualment i com a pintor. Li paga el viatge a París, i finalment, l’envia a Madrid. A més, li gestiona el moviment de quadres per a les exposicions i sempre és a darrere logísticament. En certs moments, voldria que el seu fill no fos tan tossut, com ell diu. Però el pintor Dalí ja avança cap a un altre camí, diferent del convencionalisme de la família.

Quan comencen les discussions?
A partir del 1928 ja tenen discussions aferrissades i, per altra banda, és lògic entre generacions. Ara, quan la família té notícia de la famosa frase «a vegades escupo per gust sobre el retrat de la meva mare», això marca un punt de no retorn. El pare canvia el testament, el deshereta, l’expulsa de la família i de Cadaqués.

Amb aquella frase l’artista volia desafiar l’autoritat paterna?
S’ha d’entendre des d’un punt de vista freudià. Freud deia que per superar-te a tu mateix has de matar el pare. No ho diu físicament, sinó que per tu prendre el teu camí, t’has de carregar els teus referents. I el pintor ho justifica posteriorment, en la premsa de l’època, dient que parla del conscient i l’inconscient i que aquella frase s’havia de llegir en el món de l’inconscient. El pare ho considera indecent i el fill no va rectificar.

Va significar una ruptura necessària?
Dalí va aconseguir superar-se a si mateix. No podem oblidar que té una nova companya: Gala, qui li dona confiança per tirar endavant i per obrir una nova etapa artística i també vital. Fins aleshores, el pintor Dalí havia viscut sota el paraigua de la família. Tot passa molt de pressa. La gestió passarà en mans de Gala en poques setmanes.

Es tendeix a considerar Gala com la dolenta de la pel·lícula.
És una visió simplificada. Si aquesta història demostra algun fet és que no existeix ni el blanc ni el negre, que hi ha molts matisos. Gala veu el seu potencial com a artista. I decideix abandonar Paul Éluard en un trencament absolutament dolorós, i la seva filla. Aposta pel pintor.

El notari intenta que el fill no trepitgi el seu paradís blanc, Cadaqués.
El castiga amb el que sap que li farà més mal: viure a Cadaqués. És una expulsió del paradís en tota regla, per tot allò que havia representat el poble en la infantesa de la família Dalí. Serà Lídia Nogué qui farà possible que torni a Cadaqués. Ella desafia Dalí Cusí i li vendrà una de les seves barraques a Portlligat, que es convertirà en l’estudi de l’artista.

El 1935 arriba la reconciliació.
El notari fa una modificació del testament i reconeix la legítima al fill. Li descompta, però, el que s’havia gastat en els seus estudis i en les gestions de les exposicions. La casa d’Es Llaner sempre quedarà en mans d’Anna Maria. Això ho fa perquè té l’instint de protegir la filla i sap que ella no té bona relació amb la Gala. Després, el 1948, Dalí i Gala retornen dels Estats Units i Anna Maria té l’esperança de recuperar el germà perdut. Això no passa i s’adona que la parella és un equip que no pot desfer. És llavors quan decideix escriure Salvador Dalí vist per la seva germana d’amagat. Dalí considera que la seva germana traeix la seva memòria. Anna Maria atribueix el seu canvi estètic als surrealistes i li nega, així, la paternitat de la seva obra.

A la segona part de la mostra, parla de «la constel·lació femenina». Dalí i la seva germana Anna Maria van tenir una infància idíl·lica?
Les dones tenen un paper molt important en la infantesa dels nens: els envolten amb un cotó fluix d’amor i de tendresa. Quan la mare -Felipa Domènech- mor, Catalina Domènech -la seva germana- els seguirà cuidant i s’hi involucrà completament. Tindrà una vida bastant sacrificada. Abans que morís Felipa, Catalina ja vivia sota el mateix sostre del matrimoni, juntament amb la seva mare, Maria Anna Ferrés. S’acabà casant amb el notari un any després.

L’última part de la mostra la dedica a Anna Maria, qui passa de musa i confident del seu germà a quedar relegada en un segon pla. Tot i això, afirma que un fil invisible els mantindrà sempre units.

La trencadissa va ser important, però el passat compartit feia que tinguessin certa dependència. Ella es va passar la vida recollint retalls de premsa del seu germà i guardant la memòria de la família. Gràcies a aquesta tasca, jo avui he pogut fer aquest treball, i li estic molt agraïda.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz