Marina Hidalgo: ‘La dona ha estat molt maltractada a la literatura’

0
484

La psicĂČloga Marina Hidalgo (Figueres, 1979) acaba de publicar ‘La hora de La Camada’. L’autora defensa que s’ha de reivindicar el paper de la dona en la literatura, i en la seva primera incursiĂł en la novel·la policĂ­aca crea una ficciĂł en quĂš els agressors es converteixen en vĂ­ctimes. El 10 d’abril es presenta el llibre a Llibres Low Cost, a Figueres. L’escriptora Elisabet Riera conduirĂ  l’acte


 

Va publicar el seu primer llibre, d’aventures i romĂ ntic, fa tres anys: La locura de las mariposas (La Vocal de Lis, 2016). Amb La hora de La Camada, autoeditada, s’endinsa en la novel·la policĂ­aca. Tenen en comĂș que les dones sĂłn les protagonistes.
Ja puc avançar que en tot el que escrigui sortiran dones potents, perquĂš crec que s’ha de reivindicar el paper de la dona en general. I en la literatura, tambĂ©. La dona ha estat molt maltractada a la literatura. Jo, que soc lectora aficionada a la novel·la histĂČrica de tota la vida… crec que hi ha novel·les que, com a dona, costen de llegir. Sovint donen uns punts de vista molt masclistes. Aleshores, a les meves dues novel·les he volgut sempre que la dona sigui protagonista. Dones valentes, que prenen decisions, que fan les coses que volen fer. I, fins i tot, com en aquest cas, coses bĂšsties.

Només el títol: La Camada. La referÚncia al cas de La Manada sembla directa.
AixĂČ m’ho pregunta molta gent i la referĂšncia Ă©s evident. No la nego, perĂČ no Ă©s que parli, especĂ­ficament, d’aquest grup, ni vulgui tampoc connectar-hi directament. Simplement penso que aquests personatges van ser els primers de cometre aquesta mena d’actes i de sortir-ne prĂ cticament impunes. I, a partir d’aquĂ­, ja no hi ha hagut marxa enrere. E escala de la societat, la consciĂšncia ja s’ha remogut i no estem disposats a acceptar segons quĂš, perĂČ tambĂ© penso que en el bĂ ndol dels dolents, per dir-ho d’alguna manera, hi ha hagut un canvi, perquĂš sembla que s’hagi posat de moda aquesta mena d’agressions, en grup, en manada. De fet ha canviat el significat de la paraula, ara tenim aquesta nova accepciĂł. A mi em va tocar molt aquest cas, suposo que com a tothom, a les dones sobretot, perquĂš tots esperĂ vem una sentĂšncia que donĂ©s una lliçó exemplar. I no. I, a sobre, n’han vingut mĂ©s.

I vaig pensar: «I si la societat es prenguĂ©s la justĂ­cia a la seva manera?». AixĂČ ho he vist a moltes pel·lĂ­cules, del tĂ­pic justicier, que es posa una mĂ scara a la nit i fa justĂ­cia. No Ă©s que pretenguĂ©s donar lliçons a ningĂș, perĂČ penso que era una bona oportunitat per posar la gent al dilema moral de dir: «QuĂš passaria si, de cop, els agressors es convertissin en vĂ­ctimes? De quin bĂ ndol estĂ s?».

La novel·la suscita al lector el dilema de si s’ha d’arribar a l’ull per ull, dent per dent.
Aquest Ă©s el dilema, sĂ­. Per aixĂČ vaig escollir que els policies, els mĂ©s neutrals, fossin els protagonistes, per no perdre el nord. Els protagonistes sĂłn la brĂșixola, els que havien d’experimentar el dilema moral, igual que el lector.

La trama Ă©s espinosa: que, davant d’una allau de violacions, una organitzaciĂł, La Camada, agredeixi els violadors que queden en llibertat.
Jo, com a feminista, m’identifico amb els plantejaments feministes que hi ha en aquesta novel·la. De fet, vaig voler posar un personatge, que surt molt poquet, amb un discurs 100% feminista perquĂš creia que era el que havia de dir. PerĂČ, evidentment, quan parlem de feminisme no parlem de dominaciĂł. El feminisme mai no ha tingut aquest discurs, vol la igualtat de drets. Evidentment, aixĂČ Ă©s literatura i jo, com a escriptora, em prenc la llicĂšncia d’anar uns quants passos mĂ©s enllĂ  de la realitat i sacsejar una mica la consciĂšncia. I aixĂČ sense haver-hi cap escena sagnant, violenta. Simplement Ă©s la idea que un dia els papers es puguin revertir. És una reflexiĂł que penso que Ă©s bo que ens fem. NomĂ©s es planteja la situaciĂł que els agressors puguin ser agredits i ja sembla que es disparin totes les alarmes. En la lĂ­nia que comentava abans, a la novel·la histĂČrica, hi ha autors consagrats que escriuen sobre violacions cap a les dones, explicades amb pĂšls i senyals. I, en canvi, els homes sĂłn intocables fins i tot en la literatura.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz