Maria Velasco: ‘El que m’ha enganxat més és la relació del pescador amb la mar’

0
511

Aquesta professora rosinca va començar en el món de la imatge a través de la fotografia de viatge amb un curs de Tino Soriano. Arran d’això, va començar a retratar el port. La cosa va anar a més, i fruit d’això va fer ‘Diàlegs amb el mar’


D’on surt la idea de fer aquest tipus de documental?
Durant el curs fotogràfic amb en Tino Soriano. Ell ens va recomanar que fotografiéssim a casa nostra.

De tot el que té Roses, per què els pescadors?
Jo soc rosinca, m’estimo el poble i m’estimo la gent. És un homenatge a un ofici ancestral. Aquests pescadors són el present, però també són la història de Roses.

Què és el que més t’ha sorprès?
El que m’ha enganxat més és la relació del pescador amb la mar. Aquest vincle emocional que es crea.

En el teu documental hi trobem l’aparició d’en Ferran Adrià… Ja hi comptaves, a l’inici, o t’ho vas trobar?
Aquestes coses a vegades les busques i a vegades les trobes [riu]. En el cas d’en Ferran Adrià, es veu com ell, que és un gran savi de la cuina, escolta altres grans savis, que són els pescadors.

També hi apareix família d’en Maverick Viñales.
Sí. És gent que podria estar voltant arreu del món. Però ells no. Es veu com volen sortir a la mar. S’estimen el seu ofici.

«La primera espècie que desapareixerà del mar serà el pescador. No serà pas el peix.» Això ho sentim a l’inici de la peça. Tan malament està el sector?
Crec que aquest vincle emocional que comentava, a la llarga, acabarà desapareixent. El sector està en un moment de canvis. Ells mateixos pateixen pel seu futur i estan fent un canvi de mentalitat cap a un tipus de pesca més sostenible.

Un altre problema que es veu al documental és el preu al qual els paguen el peix.
Sí. Ara competeixen amb peix que arriba d’Argentina de l’Àfrica… La gent no valora la qualitat, es fixa més en el preu. Hauríem de valorar la qualitat del producte de proximitat.

Això sembla complicat.
Tot és cosa de l’educació. Hem d’ensenyar els nens i nenes a estimar-se el poble, que coneguin aquest producte de proximitat. Si saben que allò surt del seu mar, es crea un vincle emocional i és més probable que intentin donar suport a aquest sector.

Què els ha semblat als pescadors de la confraria la teva peça?
El feedback que tinc és molt positiu. Algunes famílies de pescadors, com famílies que estaven a prop del mar, no sabien com era l’ofici i ara ho han pogut veure.

Qui ha produït la peça?
Directora, càsting, guió, producció… és Maria Velasco. Ara, sense l’ajuda de Polimarc films, no hauria estat possible. Els ho agraeixo molt.

Allò que se’n diu «amor a l’art».
Exacte. Però he tingut molta sort. La confraria de Roses i els seus pescadors m’han facilitat la feina.

On ha pensat presentar-lo, de moment?
Ara el podem veure fins dijous al SunCine, on també hi ha projeccions de Hollywood. El meu treball és bastant amateur, però això no vol dir que estigui produït amb tota la consciència. Però jo estic que cofoia de ser-hi.

Així doncs, no l’ha afectat tot el tema de la pandèmia?
Bé, sí. Hem de ser al Girona Fil Festival, però, clar, amb la pandèmia ha quedat tot molt aturat. Jo faig molta feina de filmar, recollir… A l’altra part, de divulgació, no m’hi poso gaire. De moment va on les casualitats el porten.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li