Maria Solés: ‘Figueres necessita un servei d’intervenció socioeducativa per a primària’

0
1284

És la directora de Ksameu, el projecte socioeducatiu de la Fundació Escola Sant Vicenç de Paül, i també la coordinadora de la Federació Catalana de Voluntariat Social. Parlem del projecte a Figueres, del futur d’aquest, i també de la realitat social que té actualment la ciutat, amb un índex de desescolarització i un risc d’exclusió social d’allò més elevats. Solés assegura, però, que a Ksameu hi ha «molta vida»


 

El projecte Ksameu funciona des de fa deu anys però molta gent en sap poc, sobre la funció que fa a la societat. Expliqui’ns en què s’ha convertit al llarg d’aquesta dècada.
El projecte Ksameu l’impulsa la Fundació Sant Vicenç de Paül amb els mateixos objectius que tenia la mateixa fundació, des de fa més de 120 anys que està a Figueres, que és atendre les persones amb més necessitats, sobretot infants i joves. Neix amb la voluntat, molt clara, d’acollir i acompanyar joves i adolescents. Però des de fa dos anys també ho fem amb infants i avui ja podem dir que fem acompanyament i acolliment a tot tipus de persones, tinguin l’edat que tinguin.

I com es treballa?
Bàsicament amb el centre obert, que funciona de dilluns a divendres. Hi tenim cent quaranta joves inscrits amb una participació diària d’uns noranta, cada tarda. En aquest espai hi troben un lloc per fer deures amb gent que els ajuda, però no és un lloc només per fer deures: el que fem és molta reflexió i activitats dinàmiques per tal que puguin entendre que tenen possibilitats d’èxit i saber que valen. I un altre dels factors importants és la participació d’activitats de la ciutat, per tal que els joves facin voluntariats i coneguin altres projectes d’inclusió i servei. O simplement coneguin projectes de passar-ho bé, com ara l’acord que tenim amb els Castellers de Figueres. Això serveix perquè els joves puguin veure com assagen, què és el món casteller i quins valors tenen. O l’acord que hem fet amb La Cate per poder anar als espectacles que organitzen. Això fa que persones que mai anirien al teatre estiguin anant-hi. Un educador o voluntari acompanya les famílies a les diferents activitats. Per tant, Ksameu no és un projecte de deures, és expansiu i volem que sigui així amb altres activitats de la ciutat. Per exemple, també tenim tallers de cuina, que són un èxit amb en Salvador de l’Òpera.

És una manera d’ajudar-los a obrir-se al món laboral…
Exacte, la cuina és un espai que funciona molt bé. D’altra banda, el running també és una activitat que té molt èxit perquè els joves es motiven i s’apunten amb els educadors a curses. Fa poc van fer la Mitja Marató de Figueres, perquè us en feu una idea. Aquí fem coses molt interessants, l’últim que hem impulsat són els grups d’alfabetització per a les mares dels joves que venen.

Ksameu no només dona servei als joves com deia, ja que acaba incloent tota la família. És el que marca la diferencia d’altres projectes socials?
El centre obert té tres característiques que el fan diferent d’altres propostes: la primera és que el jovent signa un contracte i si cal es trenca i se’n fa un altre, ja que sempre s’ha de complir, i això és una mica l’obligació d’haver-se de fer gran. L’altra característica són els espais K, que cada mes organitzen els educadors i són per reflexionar sobre diferents aspectes, com seguretat, drogues, sexe, gènere… temes dels quals interessa portar dinàmiques per tal que hi hagi un discurs i un coneixement. I la tercera característica és el treball amb les famílies: quan convoquem les famílies tenim una participació del 80%, això és elevadíssim. I tenim escola de famílies.

Què vol dir escola de famílies?
Un cop cada quinze dies tenim sessions d’orientació psicopedagògica per a les mares i els pares dels joves, per orientar-los en com tractar-los. I com deia, l’últim projecte és el de l’alfabetització perquè vam adonar-nos que les mares dels joves que estan a Ksameu _i fa molt de temps que viuen aquí_ no parlaven català ni castellà. Això ens va escandalitzar i ara portem dos mesos amb dos grups de vint mares que fan classes de català amb un educador i una noia marroquina. I com que tenim tota una borsa de voluntaris, tenim més de 33 persones, funciona molt bé.

La màquina funciona gràcies al voluntariat, és així?
No podríem fer el que estem fent sense els voluntaris que fan diferents accions i dedicacions, que són molt importants. Per exemple, en relació amb l’alfabetització, s’han creat grups lingüístics per fer conversa. Els educadors també preparen dinàmiques per a les mares, per tal que ho puguin fer a casa seva amb els fills. I la voluntat és que acabin parlant català o castellà i que no necessitin anar acompanyades al metge o allà on sigui i que es vegin valentes amb l’idioma.

Per treballar la inclusió es té en compte donar un cop de mà a joves i famílies de diferents orígens. Com queda repartit?
Aproximadament un 30% són del Marroc, un altre 30% de Catalunya i Espanya, un altre 30% de Sud-amèrica, i el restant és l’Àfrica subsahariana. I aquesta és la realitat aproximada de la ciutat. Cal pensar que dels 140 joves que venen a Ksameu, el 70% són nascuts a Catalunya, per tant, escolaritzats a Catalunya. I hi ha una dada que ens sorprèn: el 57% tenen els estudis adaptats.

Com és possible?
No és l’escola que no ho ha fet bé, és perquè aquests nois i noies no tenen un entorn prou favorable per sortir-se’n. Per tant, treballem amb les famílies. Per això s’han de potenciar tots aquests factors.

Però com pot ser que hi hagi aquest percentatge tan elevat? Com deia, són joves que ja han nascut aquí.
Passen de curs sense les capacitats bàsiques que havien d’adquirir. El sistema s’ha fet amb allò de «tots som iguals», «la igualtat» i «l’equitat», però ha estat malentesa. Els joves van passant de curs així, amb 16 anys abandonen l’escola i això és pervers. Hauríem de garantir que les capacitats bàsiques _sumar, restar, parlar i entendre_ hi fossin. Si no saben física, química o anglès, ja ho farem, però el bàsic ho han de saber i tenim joves amb 14 anys que no ho saben fer i han passat de curs.

Per tant, una part de culpa sí que és del sistema educatiu.
Hi ha una part important que sí. El que no pot ser és dir que tothom segueixi el mateix sistema. Hem de fer una base general però llavors hi ha d’haver especificitats segons els llocs i Figueres necessitaria alguna altra cosa per millorar el rendiment d’aquest jovent. Fa uns anys jo ja deia que s’han d’obrir espais diaris com va fer l’àrea metropolitana als anys 80, Figueres necessita això. Però s’ha de mirar com es pot fer.

Com haurien de ser aquests espais?
Llocs on els joves i els infants facin activitats educatives. Fer deures també, però no ha de ser l’objectiu. Cal pensar diferents factors o projectes que els ajudin a través del joc a ser més valents, forts i hàbils.

La seva vida sempre ha estat lligada al voluntariat. Com és d’important el voluntariat en una societat? Se’n fa poc?
Se’n fa molt, potser no tothom a tota hora fa voluntariat, hem d’entendre que el voluntariat pot ser de manera permanent o temporal. Però n’hi ha a tots els àmbits. Jo vaig començar a fer de voluntària quan tenia 18 anys i gràcies al voluntariat vaig descobrir que rebia més del que donava. Cada persona té una història darrere i quan la coneixes penses «ostres, jo en aquesta situació segurament seria pitjor que tu». I això, vulguis o no, també et transforma.

Segons les dades facilitades, s’ha orientat unes 197 famílies. Vostè que hi treballa, com analitza la situació social de Figueres?
És preocupant en el sentit que hi ha estudis que diuen que el risc de pobresa és el més alt de Catalunya. Això explica algunes coses, però també hi ha els estudis que ha fet Joan Armangué, per exemple, sobre la desescolarització. Figueres és la tercera ciutat del territori català amb més desescolarització després de Salt. I és un tema en què val la pena posar-se. Nosaltres tenim el projecte Atura’t, que és per atendre els joves expulsats dels instituts i és un servei de matins; és per orientar aquest gruix de gent que no segueix a les aules. Seguint el que diu Armangué, penso que és bastant encertada la reflexió sobre el teixit laboral de la ciutat centrat en el comerç i el turisme, ja que fa que hi hagi una oferta laboral precària i aquestes persones que tenen una feina precària tenen un sou precari, i això implica que la seva vida té una precarietat. Tot plegat vol dir que tenim una realitat complexa en pobresa. Nosaltres pensem, però, que un cop sabuda aquesta realitat, el que cal és buscar maneres perquè aquesta gent pugui sortir-se’n. I per això també lluitem, des de fa temps, per obrir un centre obert de primària, que no hi ha manera, però ho aconseguirem i al gener comencem una primera experiència.

Aquesta podria ser una de les primeres novetats d’aquest 2019?
Sí, no tenim el finançament que necessitàvem però és igual, comencem i la idea és obrir. Perquè les escoles ja fa anys que ho demanen, Figueres necessita aquest servei. Serà com un centre obert però ara se li ha canviat el nom i se’n dirà servei d’intervenció socioeducativa per a primària.

ÀNGEL REYNAL

Si hagués de fer una carta de desitjos per aquest nou any, què demanaria Ksameu a l’Administració pública, per tant, a l’Ajuntament de Figueres?
Un seria que es posin en marxa dos o tres punts de centres oberts de primària a la ciutat. I l’altre seria buscar més ofertes formatives per a adolescents i joves que no segueixen els estudis reglats, perquè aquests joves no seguiran el sistema educatiu establert. Per tant, caldria buscar més cicles formatius, formacions complementàries o una escola de segona oportunitat, per tal que, potser en altres àmbits, puguin seguir i tenir èxit. Figueres necessitaria això.

Parlem d’inclusió, valors… però se’n fa prou aposta des del sector públic? O només serveix per quedar bé a l’hora de fer discursos polítics?
En el cas de Figueres no s’hi aposta prou. Perquè la realitat supera en molts àmbits i caldria apostar-hi més, però sobretot per poder dir que aquestes famílies se’n sortiran. I aquests nanos seran bons ciutadans de Figueres i se’n sortiran. A nosaltres hi ha coses que se’ns escapen però estem molt contents perquè recollim molts èxits, com ara persones que havien abandonat el sistema educatiu i retornen arran d’haver vist aquí que si ho fan potser se’n sortiran.

Una via són els projectes de garantia juvenil. Què ens en pot dir?
Ara tornem a engegar amb el Posa’t a punt i aquest any hi hem afegit l’atenció a les persones. És una formació per a joves de 16 als 29 anys i abraça diferents formacions, una és la d’educador en el lleure i l’altre és un programa nou d’acompanyament a persones grans, persones malaltes i persones amb discapacitats. Ens hem posat d’acord amb l’hospital de Figueres, l’Altem i Drisa, i amb ells farem aquesta formació específica, ja que segons l’estudi del consistori hi ha molta gent gran i no hi ha prou serveis d’atenció, per tant, podria ser una sortida professional. I una aposta nova és l’escola d’hortolans. La comarca és agrícola però s’està perdent la tradició, per això hem creat aquesta formació i farem molta feina amb el sud de França. I a veure si podem fer una futura escola d’hortolans a l’Empordà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li