Maria Mercè Cuartiella: ‘El que per tu és absolutament cert, per l’altre és tot el contrari’

0
749

Setze relats curts que narren situacions quotidianes de gent amb qui probablement ens creuem cada dia


Torna un altre cop amb un altre llibre de relats. S’hi sent còmoda?
M’interessava fer petits flaixos de moments concrets de diverses vides i escenaris vitals.

La font i els dies. Simbolitzen alguna cosa?
La font que raja simbolitza el pas del temps. L’aigua és cíclica, la que entra és la que torna a sortir, i en el fons la vida és cíclica. Observo gent que té deu anys menys que jo i té les mateixes inquietuds que jo fa deu anys.

Utilitza l’anàlisi per inspirar-se?
Soc molt observadora. Especialment del comportament humà i m’agrada molt parlar de relacions personals. És el meu tema.

Les relacions no sempre són fàcils.
Són molt complicades perquè compte amb el que dius, com ho dius, el que dius tu i el que diu l’altre. El que interpretes tu i el que interpreta l’altre. Hi ha com una realitat líquida que no permet ser objectiu. El que per tu és absolutament cert, per l’altre és tot el contrari.

En el seu llibre hi veiem un gran nombre de personatges, cadascun amb un caràcter i inquietuds diferents. Surten d’aquesta empatia?
No em costa gaire posar-me a la pell dels altres. Per exemple, jo tinc dos fills i la maternitat m’ha fet profundament feliç, però entenc molt bé que hi hagi mares que no vulguin ser mares, o que no sàpiguen com apropar-se als seus fills. Veig que hi ha això.

Mateixes situacions, resultats diferents?
El món és molt múltiple i variat. Hem d’entendre que el que per a nosaltres és completament cert, a causa dels paràmetres que regeixen la nostra vida, al final només és una opinió. La nostra opinió. Una altra persona pot tenir unes raons diferenciades de les nostres i que siguin tan satisfactòries i vàlides com les teves.

Per això els personatges actuen de manera tan diferent?
Tots nosaltres. Actuem com actuem perquè creiem que tenim raó, un altre pot actuar d’una altra manera perquè creu que és correcte. No només hi ha una manera vàlida fer les coses.

Al llibre en trobem alguns exemples.
Cert, al final alguns dels personatges reflexionen sobre com els agradarien que comprenguessin que són profundament feliços.

Herois quotidians?
Al final les coses èpiques i les aventures el 95% de la gent no les viu. Quan has d’encarar una situació difícil sempre et remets a la teva quotidianitat. Totes les grans decisions es prenen des de l’estricta quotidianitat.

Tot i això, són situacions plenes d’emocions i sentiments.
Els éssers humans tenim una paleta de sentiments molt limitada. Volem que la persona que estimem ens estimi a nosaltres, ens fa por el pas del temps, ens fa por morir-nos. Quan ens enfadem i algú ens traeix ens sentim molt ferits, quan alguna cosa ens fa il·lusió la vida ens sembla molt millor.

No som tan diferents, doncs?
Al final tots som molt iguals.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li