Maria Gratacós: ‘L’únic que demano és que es compleixi el pressupost’

0
598

És una de les dones que està al capdavant de l’economia a la ciutat de Figueres. Gratacós és 3a tinent d’alcalde i regidora d’Economia i Hisenda, Organització-Estadística, Contractació, Patrimoni, Règim Intern, Govern Obert, Administració Electrònica i Transparència. En aquesta entrevista detalla la situació econòmica del consistori, les inversions i la intenció del govern


Quan van arribar a l’Ajuntament es van trobar «factures de calaix» i la intenció era fer una auditoria que no s’ha fet. Per què?
Al final no s’ha fet perquè des de l’àrea d’Intervenció ja passa per uns auditors, per tant, vam considerar que era fer doble despesa i no tirar-ho endavant. El que vam fer amb «les factures de calaix» va ser pagar-les, ho vam portar al ple municipal i, de fet, la persona a qui anava dedicat aquest ple no es va presentar. Potser hi havia una motivació, però hi havia factures de fa molt de temps i d’uns proveïdors concrets i… no vull entrar en conceptes.

Com definiria la situació econòmica actual del consistori?
Crec, i dic crec perquè mai havia sigut regidora ni havia treballat a l’Ajuntament, que les àrees ho estan portant bé i s’estan controlant les factures. Per exemple, hem millorat pel que fa al període de pagaments a proveïdors. Crec que en aquest Ajuntament hi falta una mica d’organització, no hi és el 100% que hauria de ser, però mica en mica sembla que s’està fent, i he de dir que la gent està responent molt bé. Encara que no vulguis, si vas canviant la gestió i la fas més àgil, tot va millor.

Com és el seu plantejament com a regidora d’Economia?
Tots els regidors i regidores del Govern ja em coneixen perquè quan parlen de diners i diuen «Maria, m’he estalviat això», ho diuen amb una cara de «estarà contenta» [entre riures]. És trist dir-ho així, però és la veritat. Per què hem de comprar una cosa a 10 si la podem aconseguir a 9 i és just, eh? Tampoc estic regatejant res. Però, per posar un exemple, tot el que fa a Fires i Festes, he de dir que estic molt contenta amb la regidora, amb l’Ester Marcos. Per què? Doncs perquè està aconseguint programar propostes diferents a un preu molt inferior del que hi havia o es feia fins ara. Per mi això és optimitzar, suposo que és el missatge que intento transmetre i crec que m’entenen. És fàcil: és una suma i una resta, uns ingressos i unes despeses, i d’això tens un resultat. Per tant, el que hem de fer és optimitzar recursos.

Amb què es va posar les mans al cap quan va veure les despeses d’anteriors governs?
En això no entraré. Retallar, el que és retallar, tampoc seria la paraula. El que sí vaig dir és que a l’estiu volia començar a fer el pressupost, ho vam passar a les àrees i les àrees ho van retornar i els vaig dir que no volia que passés el mateix que va passar el 2020, que primer es van presentar uns papers i després, com que deia que algunes partides no podien ser, van baixar-les. Vaig dir clarament: «jo no vull això perquè sembla que estem jugant.» Per posar l’exemple fàcil, si em dius «Maria, em vull comprar un vestit» i jo dic «hi ha cinquanta euros, per tant, t’has de cenyir al que hi ha.» És aquesta la línia, estic contenta i suposo que l’any que ve tot serà més similar a la manera que vull treballar i ho portaran tot més ajustat. Penso, però, que ara ja s’ha treballat com s’ha de treballar. És a dir, si tens la previsió que vols fer aquella instal·lació, demana el pressupost, tens un valor i aquell valor és el que va a missa. Sempre pot haver-hi alguna diferència, però no estem parlant de deixar la partida casi intocable. I això són recursos que es queden dins l’ajuntament, que no han fet la seva funció, i després et trobes amb el panorama que hi ha a la ciutat.

La partida de pressupostos participatius és de 200.000 €. Com d’importants són per a la ciutadania?
Els Pressupostos Participatius no han augmentat aquest any perquè hi havia partides d’altres anys que ja estaven invertides: eren projectes que s’han fet durant l’any. I crec que són molt importats els pressupostos participatius, i aquí també vull entrar amb temes com la pàgina web i la transparència. Crec que tot va una mica lligat i considero que la gent de Figueres ha de participar en una part d’aquest pressupost. Hi estem treballant i ara s’està preparant per aprovar un reglament de pressupostos participatius, i a partir d’aquí, es muntaran uns districtes i caldrà començar a treballar-hi. Hi ha una frase que sempre dic: tot ciutadà hauria de passar una temporada treballant a l’Ajuntament. Per què? Bàsicament perquè jo vinc del món de l’empresa i, a mi, si m’interessa una persona, li demano el DNI, la dono d’alta i l’endemà la tinc treballant a l’empresa. Aquí no funciona així. Primer has de tenir una partida pressupostària, després s’han de fer processos selectius, etc. Amb això vull dir que es demora molt el temps i a una empresa privada no passa. A l’hora de prendre decisions és molt ràpid, aquí el que passa és que es posa una partida en inversió si s’ha de licitar ha d’anar a contractació, s’han de fer uns precs, ha de passar a concurs… Tot això què vol dir? Que es demora. Si jo els pressupostos els aprovo fora de termini, vol dir que aquesta demora encara és més gran. Vol dir que s’acaba l’any i encara no he començat a fer res del 2021. Per això estem molt contents i el dia 1 de gener ja teníem aquest pressupost nou.

La part burocràcia ho alenteix, però hi ha d’haver una part de control, sinó, sabem com acaba…
La burocràcia consumeix i menja molt, hi ha de ser-hi, és cert, però aquí i ara ja hi ha tot el que fa referència a la transparència i passes molts filtres. I cada vegada més i també exigeixen més. L’altre dia havíem de demanar un document, vam haver-lo de presentar a la Generalitat, després a l’Estat… Amb això vull dir que ja en passa, de filtres, però a l’hora de treballar el dia a dia, se’n podrien estalviar alguns.

S’ha presentat una nova imatge corporativa de ciutat i del consistori: se’n preveu un retorn econòmic?
El que vol el govern és fer una ciutat maca i agradable, que hi puguis passejar i comprar i sigui un centre comercial obert. Tot influeix, ara ens trobàvem que hi havia els tòtems ben descolorits i s’han anat canviant. També s’està fent tot el que fa referència a la comunicació i indicadors d’on hi ha aparcaments a Figueres, etc. S’estan fent moltes accions, i aquestes petites coses també es noten.

La pandèmia ha deixat una crisi econòmica important i ha augmentat, encara més, la pobresa. Com s’han plantejat les partides econòmiques per polítiques socials?
S’han doblat. Ja només amb les ajudes que vam fer durant la pandèmia, l’any passat, i aquest any, ja podem dir que hem començat amb una partida molt més alta.

Foto: Àngel Reynal

Pel que fa a oci, cultura, restauració o turisme, hi ha ajudes previstes?
Haurem d’anar veient l’evolució de la pandèmia. Penso que haurem de fer com l’any passat, al juny vam mirar quines partides ja no es podien executar per motius covid, i després les vam destinar a empresaris que, per desgràcia, es van veure obligats a tancar… I malauradament, n’hi ha molts.

Com definiria la situació econòmica de la ciutat? Hi ha molts locals tancats.
Ara s’està fent un estudi que vam presentar als comerciants aquesta setmana, que són els APEUs (Area de Promoció Econòmica Urbana) i crec que és una bona opció, tot i que s’ha de treballar i hi ha molta feina. Però és una bona opció. Els APEUs són perquè petites zones es puguin potenciar per tal de reactivar l’economia. A Figueres el que li interessa és una estratègia de canvi, en el sentit que també hi ha molts locals tancats i amb un estudi s’està mirant el motiu d’aquests locals tancats. La imatge que dona un local tancat no és de deixadesa, però sí que dona una imatge minsa. Això, juntament amb la neteja viària i amb la inversió que hem fet, penso que millorarà la imatge de Figueres.

Com creu que s’ha d’encarar la crisi econòmica?
D’aquí a mig any veurem totes les accions que no s’han pogut dur a terme aquests mesos i després destinarem aquestes partides a la gent que ho necessita. A Serveis Socials és clar, després també a empresaris que han hagut de tancar, a través d’ajudes. També Promoció Econòmica està treballant molt per promocionar la ciutat i cal intentar que quan això s’acabi, estiguem vacunats i es reprengui la vida normal, Figueres torni a tenir una allau de visitants com abans i que això porti diners i moviment a la ciutat, és el que volem tots.

Com s’ha plantejat el Pressupost 2021?

La intenció de govern i meva, com a regidora d’Hisenda, va ser que el pressupost s’havia de fer a l’estiu, a l’agost. Com que tots els regidors i les regidores hi estaven d’acord, no he tingut problemes, i com que ja feia temps que parlava amb els tècnics i els caps d’àrea, ja sabien com ho volia. Quan has de decidir coses així, t’has de fer una mica de programa, no pots posar moltes inversions si no es poden fer, m’estimo més que es posi poca cosa i es pugui fer. L’únic que demano és que es compleixi el pressupost.

Amb 8,4 MEUR d’inversions. Quins projectes han quedat al tinter?
Les inversions inclouen Carme Guasch, el pavelló, l’enllumenat públic, l’asfaltatge, energies fotovoltaiques… Hi ha molta cosa que s’havien deixat i pensem que s’ha de posar la ciutat al dia. A Figueres hi ha molt a fer, per posar un exemple del que ha quedat al tinter, diria que l’àrea d’Urbanisme volia posar més diners a expropiacions, ja n’hi ha, però tot això té uns tràmits i considero que tenim altres prioritats. Tot i que no he retallat gaires inversions. Que ells volien fer més coses i com que els vam avisar ja no ho van contemplar? Potser sí. Com que es treballa amb temps i previsió, ja no m’han posat cap partida que s’hagi de retallar molt. És molt diferent al pressupost de l’any anterior i això vol dir que l’any que ve serà molt més fàcil.

S’ha de mirar com un pressupost de llarg termini i de projecte de ciutat?
De projecte de ciutat, n’hi ha ,i si els escoltés, no en faríem prou ni amb 3 pressupostos com aquest. Per tant, penso que s’ha de fer amb el que hi ha. Quan em diuen «home, Maria jo voldria fer això i allò», és clar… Ells voldrien fer les rondes, el pas de nivell…i tot val molts diners.

El pas de nivell, un projecte que ja portava Marià Lorca a la seva candidatura.
És molt prioritari treure el POUM i en principi serà aquest any. I aquest és un tema que també hi va lligat, la gent ho troba fàcil, però tampoc depèn de nosaltres. Has de coordinar-ho amb altres administracions i no és tan fàcil. De tenir idees, el govern en té moltíssimes, ara bé… s’ha de ser realista.

El pressupost preveu els diners de la venda de la Casa Nouvilas. I si no es ven?
Sé que hi ha hagut visites de possibles compradors… Si no es ven,, això vol dir que hi ha inversions al pressupost que no es podran fer perquè estan lligades a aquesta venda. És un problema per aquestes inversions, ja que van lligades. Tot i que, en principi, si no hi hagués hagut la covid-19, quan es va plantejar així al pressupost és perquè ja s’havia temptejat el camp. Va venir la covid i va fer que el possible comprador esperés a veure com anava la situació. La intenció és vendre-la, sap greu treure’s de sobre un patrimoni municipal que és de tothom, però també s’ha de pensar que hi ha un edifici tancat que no se’n pot fer ús i si volem fer-ne ús, s’ha de pagar una gran quantitat de diners per arreglar-ho. Per tant, crec que és millor tocar de peus a terra i fer la venda.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li