Maria Àngels Bosch

0
1847

Aquest dijous passat vaig rebre la trista notícia de la mort de Maria Àngels Bosch (Figueres, 1943). Al gran respecte intel·lectual que li tenia s’hi afegia l’estimació personal (que penso que era mútua) i l’admiració que sentia per la seva força de voluntat davant la malaltia neurològica que avançava de manera implacable. Aquesta seva tenacinat li va permetre construir, fins gairebé als darrers moments, una obra pròpia que és de referència obligada.

Filòloga, escriptora, professora, estudiosa de la història de la literatura, es convertí en la gran especialista d’una figura cabdal de les lletres i de la política catalana de la primera meitat del segle xx, el també figuerenc Josep Pous i Pagès.

Maria Àngels Bosch es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1967 (especialitat filosofia) i es doctorà en filologia catalana amb la tesi Josep Pous i Pagès, Antiindustrialisme i valors gentri, que li serví de base per a la seva biografia sobre aquest escriptor, polític i periodista que, amb el títol de Pous i Pagès. Vida i obra, li edità l’Institut d’Estudis Empordanesos l’any 1997.

Al marge de l’obra erudita, va fer d’ensenyant en diferents centres, com ara l’Institut del Teatre, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona o l’Institut Menéndez i Pelayo. Vinculada a la faceta educativa, publicà Iniciació a la Història de la Literatura Catalana, Síntesi d’Història de la Filosofia i diferents guies didàctiques en línia, com Millora el teu català. Així mateix, feu també diferents incursions en la ficció literària en obres com Camí entre les vinyes o La casa entre les dunes.

Però el «nucli dur» de la seva obra com a investigadora fou, com ja s’ha dit, l’estudi de Pous i Pagès. A part de la tesi i la biografia sobre aquesta figura, fou la responsable de l’edició de les Memòries de l’exili 1939-1940 d’aquest autor, que es publicaren el 2002 i que fins aleshores havien restat inèdites. Així mateix, fou la responsable de la recuperació d’altres obres de Pous i Pagès, com la novel·la Revolta, el recull de proses De la pau i del combat i el volum d’articles de caire polític Per Catalunya, que vam poder presentar l’estiu passat a la biblioteca de Figueres.

Sé que De la pau i del combat era un dels llibres de Pous que ella preferia (a part, naturalment, de l’obra mestra de l’autor, La vida i la mort de Jordi Fraginals). També reivindicà la massa sovint negligida obra teatral de Pous, especialment Senyora àvia vol marit, que ella considerava la peça més reeixida. Així mateix, defensà la importància literària i periodística de les col·laboracions d’aquest autor a la premsa. A la vista de l’obra feta per M. A. Bosch, ara nosaltres no podem sinó reivindicar-la com a una estudiosa de primera de la nostra literatura.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li