Marc Lamuà: ‘El desdoblament de l’N-II és un deute del qual ens sentim deutors’

0
778

És diputat de les Corts Generals a Madrid del grup socialista català des del desembre del 2015 i secretari d’organització de la Federació de les Comarques Gironines. Lamuà va ser un dels convidats a la presentació de la candidatura del company de partit, Pere Casellas, i vam tractar temes com ara les eleccions, l’aplicació del federalisme, la Catalunya feminista o les infraestructures pendents


 

Ha vingut a Figueres per donar suport a la candidatura socialista de Pere Casellas. Vista la situació, com hauria d’encarar les eleccions municipals?
Cal presentar-la com el que és, una opció seriosa i que té o tindrà la capacitat de posar ordre a Figueres, ja que sobretot després d’aquest temps de veritable desgovern el que realment li falta a la ciutat és un govern que governi i que vingui a solucionar molts temes que estan empantanegats.

Abans de les municipals, però, tenim el 28-A, eleccions generals. Quin ha de ser el plantejament del Partit Socialista?
El nostre plantejament és molt clar perquè és el que hem estat desenvolupant fins ara. El que oferim és la voluntat de progrés pel que fa a drets socials. Queda palès cada divendres amb les actuacions del nostre Consell de Ministres, i demostra quin és el tarannà. Com també ho van demostrar els pressupostos que vam presentar a la cambra, creiem que això és la nostra carta de presentació. Però a més a més, en el cas de comarques gironines i de Catalunya, la recepta que donem els socialistes és diàleg i consens, sempre dins la fermesa i el marc legal constitucional i estatutari.

Diàleg i consens, però com? Quan hi havia el govern de Rajoy vostè mateix va demanar-li diàleg, però ara amb el govern de Sánchez hi ha hagut aquest diàleg que reclamava?
Jo penso que sí i s’ha demostrat la voluntat de diàleg del govern de Sánchez. Hem intentat reobrir tots els espais de diàleg, sigui multilateral o bilateral, que pot tenir el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat. I Sánchez ho ha fet amb un esforç considerable, i permeteu-me que ho digui així, però també jugant-se-la perquè no sabia com reaccionaria la resta de l’Estat davant una aposta tan forta pel diàleg. La resposta de les altres poblacions d’Espanya ha sigut positiva perquè han entès que és la via, encara que el govern de Catalunya no hagués estat en la tessitura pròpia que estava. Crec que hem obert molts espais. Mai s’havien reunit tant el govern català amb el govern de l’Estat. Aquesta és la via en què s’han de trobar els acords, potser és més lenta del que li agradaria a molta gent, potser requereix molta més mà esquerra, però veritablement és l’única que hi ha.

Però per on ha de passar la solució de l’atzucac polític actual?
La solució passa pel diàleg i el primer que s’ha de fer és avançar. És evident que amb la situació que es troba Catalunya, més que pensar en solucions dràstiques, el que hem de fer és posar les llums llargues i pensar en quins escenaris podem dibuixar, col·lectivament, les nostres institucions i les institucions d’Espanya. I s’ha de fer amb cooperació, ja que al final unes depenen de les altres i això ho vam descobrir de manera molt desafortunada, i tenim uns marcs convivencials que poden funcionar molt bé. L’Estatut de Catalunya permet implementar molts escenaris de petites solucions que acabaran fent una gran solució. És un cúmul de moltes petites solucions que passen pel reconeixement, pel finançament i per retrobar la confiança entre institucions que han estat tant de temps enfrontades per voluntats polítiques. És una cosa tan fàcil i tan difícil com aquesta, però no és una sola solució. La solució requereix paciència i mirada llarga, parteix d’acumular moltes petites solucions que permetin un bon acord i una bona solució de Catalunya endins. Primer som els catalans els qui ens hem de retrobar amb nosaltres mateixos. El trencament més important que hi ha hagut és dins de Catalunya i primer ens hem de curar nosaltres. Després ja veurem com ho refem amb l’Estat. Però penso que el primer que hem de refer són els ponts trencats dins de Catalunya mateix.

El seu partit aposta pel federalisme. Amb paraules senzilles, què ha de ser el federalisme?
El federalisme és la millor eina, ja que permet articular de la millor manera la diversitat de l’Estat espanyol i, per tant, implica no haver de renunciar a la diversitat dels pobles d’Espanya ni a les seves identitats i permetria que totes es poguessin aixoplugar sota un mateix estat. Això és el que permetria el federalisme, a banda de moltes qüestions derivades de tipus cultural, social, econòmic, etc. Però bàsicament és permetre que una sola entitat política tingui dins seu, convivint i compartint, una diversitat d’entitats.

I amb la monarquia què hauria de passar?
Amb un company diputat sempre comentem que normalment ens emmirallem amb les democràcies del nord d’Europa, les escandinaves, la majoria de les quals són monarquies parlamentàries i no passa res. Jo particularment no soc monàrquic, la fórmula és la que tenim. I és veritat que per canviar quelcom tan significatiu com la fórmula d’una monarquia parlamentària a una república, per exemple, hauríem d’estar en un moment de molta estabilitat i de molta hegemonia social, per plantejar-nos un pas tan important, que molts donaríem per benvingut. Però en els moments de trencament o d’inestabilitat com els que tenim ara, un canvi d’aquesta magnitud probablement afegiria enrenou a l’enrenou que ja hi ha. Penso en els debats que hem vist aquests dies, en el Brexit… Hem de tenir la responsabilitat i de vegades la gent que es dedica a la política s’oblida que el seu projecte polític pot afectar les persones que viuen al seu estat o nació. I per tant, és responsabilitat de qui pretén governar saber com afectaran a la vida de la gent les decisions polítiques. Últimament, quan aixeques una mica la mirada al món, veus que sovint es prenen decisions potser una mica impulsives, a causa d’aquesta velocitat que ha agafat la nostra actualitat, en tots els sentits, davant la qual potser caldria asserenar-nos i saber que cada acció tindrà un impacte molt gran. Per tant, és important ser més responsables davant moltes decisions.

Hi ha qui diu que l’independentisme va fer caure el govern de Rajoy, hi ha la por que ara faci caure el govern de Sánchez?
No, primer perquè hi ha un govern en aquesta legislatura que presenta uns comptes, venint d’una situació molt excepcional en què s’havien heretat uns comptes prorrogats, que era evident que no tenien res a veure amb les polítiques que es volien dur a terme a molts espais. I segon, quan no hi ha una bona rebuda, pels motius que sigui, un govern responsable el que fa és dir «no puc seguir governant amb uns pressupostos que estan als antípodes del que jo penso, fem eleccions i que els ciutadans tornin a articular unes majories parlamentàries amb tranquil·litat per veure en quina situació ens trobem». Si hi ha gent que escull bloquejar per bloquejar, de manera permanent, o que pretén tirar enrere moltes de les coses que s’han fet, personalment penso que s’equivoquen. Estic convençut que, davant les posicions que volen involució, l’aposta que fem nosaltres és per tirar endavant.

Al seu Twitter, el 8 de març va penjar: «La Catalunya que vols és feminista». Com ha de ser una Catalunya feminista segons el Partit Socialista?
Ho hem defensat a totes les iniciatives que hem portat al Congrés dels Diputats i hem portat la veu cantant a les comissions específiques de violència masclista o dels drets de les dones. És evident que tenim una desigualtat en el món laboral, hi ha una escletxa salarial que no és només referent a l’edat, també al gènere, així que d’entrada un dels fronts que s’ha d’apel·lar és aquesta escletxa salarial. També cal igualar els permisos de paternitat, perquè realment el pes i la càrrega siguin equiparables. I facilitar que es trenqui el sostre de vidre, potser fent que hi hagi quotes específiques a les empreses o altres petites accions… quan el problema és molt gran -i el problema de gènere ho és-, l’has de partir en petits elements que puguis anar solucionant per crear una solució general.

Com a polític sempre ha denunciat la manca d’inversió a les comarques gironines, i als Pressupostos generals de l’Estat (PGE) hi havia una proposta de 5 milions d’euros per a persones dependents d’aquesta zona. Si s’hagués pogut aprovar, com hauria beneficiat la comarca alt-empordanesa?
Fins on es capitalitzaven no ho sé, les estimacions eren aquestes i anaven en la recuperació de les cotitzacions a la Seguretat Social de les persones cuidadores. Com hauria beneficiat? Cinc milions és una quantitat molt significativa per un tema tan específic com dotar la llei de dependència, que va quedar al tinter quan la crisi ens va tocar de ple. Realment era un dret que teníem a tocar, teníem ben delimitat i ens va faltar la part essencial d’un dret, dotar-lo. I més a una societat on la llei de la dependència cada vegada és menys opcional. Pots fer moltes lleis bones però si no pots fer que repercuteixin a la vida de la gent que t’envolta no són útils, i per nosaltres això és un dels orgulls d’aquests PGE. A més, sempre es parla d’inversió en infraestructures, però fer lleis que puguin impactar en aquests problemes que són tangibles és una de les alegries.

ÀNGEL REYNAL

Parlem d’infraestructures, del desdoblament de l’N-II a l’Empordà que ni el govern socialista ni el popular ha desencallat.
El desdoblament és el gran deute històric de les comarques gironines, i els principals partits a Espanya que han governat ho han promès i ho han fet més o menys. És evident que un desdoblament d’aquesta magnitud el pots planificar però no es pot fer de cop. Quan vam arribar al Congrés el primer que vam fer els gironins va ser demanar com estava el projecte de l’N-II. Per responsabilitat, eh? I el problema que es va trobar el govern socialista amb els trams del nord és que no hi havia els estudis d’impacte ambiental o com a mínim no estaven en vigor i s’havien de refer. Ara ja estan gairebé acabats, és un punt imprescindible per començar els projectes de viabilitat. La voluntat són les variants, cal treure el tràfic rodat de pobles com Bàscara, Pont de Molins i aquí Figueres. I acabar el desdoblament i que no decaigui més enllà d’autopistes. Nosaltres volem l’N-II desdoblada, i un dels trams que està més madur al nord sembla que és la variant de Figueres. Sens dubte hauria sigut motiu d’entesa a les negociacions dels PGE. Era una de les nostres esperances i hi havíem treballat amb els companys socialistes de la ciutat. Realment és un dels que està més madur i estic convençut que arrencant la legislatura serà el primer que podrem desencallar.

És el gran deute amb l’Alt Empordà…
Totalment. La realitat és que on fa falta l’empenta és al tram nord. La sensació que transmetia el PP des del govern és que estava molt més madura, la feina tècnica, i la realitat era que no. Vam intentar la pressió que hem fet sempre perquè s’accelerés, perquè és un deute del qual ens sentim deutors. Hem gestionat aquesta realitat durant bastants anys i ens en sentim responsables. Estem fent els passos necessaris de la manera més àgil possible perquè realment passi i la variant era un dels possibles trams més agilitzats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li