‘Mar i cel’: una tragèdia vigent

0
776

Avui faré un article que no s’assembla gens a cap dels que he fet. Parlaré de Mar i cel, el musical ja famós i que nosaltres, alumnes de l’Escola Acting, dirigida per Ernest Ollero, estem preparant per representar el teatre del Bon Pastor el dia 3 d’agost si tot va bé. Jo soc una gran fan d’aquest musical i també de l’obra original d’Àngel Guimerà, vaig decidir apuntar-me al taller que organitza l’escola de teatre, ja que com he dit anteriorment m’agrada tant el musical de Dagoll Dagom com l’obra original, però bé, aquests dies que m’estic endinsant a l’obra de nou m’adono com per desgràcia encara és una obra vigent i que no han canviat gaire les coses des que Àngel Guimerà va escriure l’obra…

Estem al 2018 i la gran por que hi ha al Primer Món és el terrorisme islamista, i al Primer Món tanquem els ulls quan el terrorisme islamista passa en països àrabs, o fins i tot perquè tots els que pateixen guerres com la de Síria pel fet que fugen d’una guerra i pel fet que siguin musulmans, els tanquem les portes d’occident, i no el rebem, Mar i cel se situa vint anys després de l’expulsió dels moriscos del regne de València, i penso que aquesta obra per desgràcia es podria situar avui en dia, avui en dia no expulsem un poble però si ens neguem a Europa a rebre’l pel simple fet que són diferents, i parlo dels refugiats, del patiment al qual occident els sotmet… No és normal que per l’altra banda la gran por que tenim del terrorisme islamista no estiguem disposats a ajudar-los, però potser amb aquesta por podríem sentir el que vivien els refugiats cada dia. Nosaltres ho hem viscut un cop cada molt temps, si el que va passar l’any passat a Barcelona ens passés cada dia i no ens sentíssim segurs enlloc, també marxaríem a la recerca d’una vida millor per salvar la dels nostres fills i no ens agradaria que ens tanquessin les portes, que és el que nosaltres estem fent pel simple fet que són diferents…

La lluita entre dos móns avui per desgràcia segueix vigent, com per desgràcia ens explica l’obra de Guimerà escrita ja fa més de cent anys.

De la història de Blanca i Saïd em quedo com avui en dia encara costa molt que una persona musulmana, tot i haver-se criat amb els costums occidentals, es casi amb una persona que no sigui de la seva religió encara que faci anys que visquin aquí o fins i tot i hagin nascut, i actualment no es veu bé ni per part de la seva religió ni per part dels occidentals que una persona musulmana es casi amb una persona d’occident. Conec casos de noies musulmanes a qui els agradava un noi d’aquí i hi han renunciat pel fet que no era musulmà, la història d’amor de Saïd i Blanca, per desgràcia, que va ser una història d’amor tràgica, en ple 2018 se segueix repetint. Potser ara la noia es diu Samira i el noi es diu Joan… Però la noia renúncia a ser feliç per religió i la història d’amor es torna tràgica perquè dues persones que s’estimen no poden estar juntes. L’obra de Mar i cel és una tragèdia vigent i per desgràcia aplicable a la nostra societat, espero que arribi un dia que quan es representi Mar i cel sigui una tragèdia antiga i no aplicable a l’actualitat. Lamentablement avui en dia encara estem molt lluny de la igualtat plena entre musulmans i occidentals, i no culpo només els occidentals, els prejudicis venen de les dues bandes.

Per acabar aquest article, avui una mica diferent, a tots us convido a tots el pròxim 3 d’agost a gaudir de l’obra de teatre Mar i cel que estem preparant els alumnes d’Acting encapçalats per l’Ernest Ollero, i que reflexioneu com jo he fet i he afirmat de si: Mar i cel és una tragèdia vigent…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li