Maquillatge

0
488

Ara això de Halloween sembla que s’imposa. Els maquillatges, les transformacions, fer darrere una mascara tota mena de representacions de la o les pors que ens anguniegen. L’horror, els malsons, elements de crueltat i bogeria hi apareixen en una mena de ritual catàrtic. Però com en tants altres casos, també és l’ocasió per fer -i per tant ser- qui no som. Habitualment es diuen coses com ara «M’he maquillat per estar guapa per a tu», «per fer més goig». Et maquilles per a algú, et maquilles per als altres. L’objectiu és fer-se més agradable a la mirada dels altres. Halloween és més dels que afirmen maquillar-se «per a ells mateixos».

Sé de gent que s’excita quan el seu o la seva amant es maquilla per a ell. També passa que el maquillatge es fa una mica per a un indeterminat individu (un possible ligue), o cercant l’aprovació d’un grup. El que no sol pas ser freqüent és afirmar que hom es maquilla per a un mateix, tret que no sigui per tal d’actuar i ser vist de manera gens habitual. Ser fals, sense assumir la responsabilitat de ser com hom no vol ser vist, mirat quotidianament. Molt important: com ser mirat, a banda de com en realitat, s’és. La superficialitat, la cura de la imatge externa pren el lloc de la identitat.

Un col·lectiu que es veu sempre afectat per l’ús del maquillatge, a banda del sector de la moda, són els polítics. I aquest Halloween m’ha semblat que s’hi posaven amb un entusiasme sense precedents.

De fet, les dretes, especialment les que no es disfressen de liberals, ja de sempre en l’ús de les pors s’hi troben com un peix a l’aigua. Històricament: Uuh, «que venen els comunistes, anarquistes, marxistes o terroristes». Aquest any, però, s’imposa la irracionalitat de la por als separatistes, als independentistes i als colpistes. Una disfressa de 3 per 1. L’oportuna aparició de VOX ha fet que immediatament l’exercici de la por s’hagi imposat com a eina per a la resta de mal dissimulats fatxes.

Fer Espanya gran, una altra vegada, sembla que fossin les paraules d’una pel·lícula de terror amb preses censurades pel seu absolut horror, o almenys això pensem.

No és pas gens rar que aquesta mena d’episodis, en els maquillo només per a mi, se sadollin amb una pràctica manca de memòria. I així, més que fer por, esdevenen patètics.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz