Manel Balastegui: ‘El meu somni és arribar a uns Jocs, cada cop ho veig amb més opcions d’aconseguir-ho’

0
810

El remer de Lladó ha estat guardonat recentment com l’esportista català amb més projecció


 

La setmana passada va rebre el guardó com a esportista amb més projecció de Catalunya. Paraules majors, suposo.
Sí, va ser molt bonic. En el seu moment, quan m’ho van dir, no m’ho esperava i em va fer estar molt feliç. També és veritat que no li he donat molta importància fins que vaig assistir a la gala i vaig veure gent com Jordi Alba, Jessica Vall o Joan Carles Navarro. Fins i tot em vaig espantar una mica, però al cap i a la fi el que vaig sentir és molta felicitat i motivació per seguir entrenant més i millor.

El guardó reconeix, sobretot, el seu or en el Mundial sots-23 de l’any passat a Polònia. Aquell és el seu millor record esportiu?
Durant la carrera esportiva es tenen molts bons records, tot i que la victòria més gran acostuma a coincidir amb els millors records, i en aquest cas segurament també. Tot i això, podria destacar altres moments que em van marcar un gran canvi, com ara quan vaig guanyar els meus primers campionats d’Espanya, per exemple.

Fins a quin punt ha costat arribar fins aquí?
No t’enganyaré: arribar a ser campió del món és una sensació preciosa, però per aconseguir-ho no he passat per un camí de roses, precisament. Són moltes hores d’entrenament i de passar fred, molts dies d’aixecar-se aviat o d’arribar tard a casa. Ara bé, al final val la pena, sobretot si acabes aconseguint els objectius.

La seva evolució ha estat meteòrica.
Sí. He tingut la sort que he millorat força més de pressa que els meus companys. Vaig arribar al món del rem fa relativament poc, fa cinc anys, i ràpidament vaig agafar la pràctica. Entre això i les meves ganes de millorar he pogut arribar fins aquí.

Tothom coneix, o intueix, com és la vida d’un futbolista o un basquetbolista, però quin és el dia a dia d’un remer d’elit?

Per desgràcia estem en un món en el qual el futbol i el bàsquet s’emporten gairebé tot l’interès i el protagonisme, però els entrenaments i la vida d’un remer no s’hi assemblen en res: entrenem molt més, la preparació és molt més intensa. No parem, en definitiva, i com nosaltres molts altres esportistes d’esports minoritaris que per arribar a dalt han d’entrenar molt.

Com es compagina aquesta intensitat esportiva amb la vida social?
No és fàcil combinar l’esport d’alt nivell amb qualsevol cosa, però si es vol es pot. Es pot treure temps d’on sigui, però cal ser molt organitzat. Ara mateix estic compaginant l’esport amb els estudis, estic a la Universitat de Sevilla, i amb això ja en tinc suficient. És difícil, els entrenaments treuen molt de temps, però es pot fer.

Quin és el gran objectiu d’aquesta temporada?
Ens trobem en un any classificatori olímpic i vull lluitar per anar al bot que anirà als Campionats del Món per classificar-se pels Jocs i després obtenir el bitllet pels Jocs. Aquest és el principal objectiu de la temporada, i també el més complicat.

Pensa sovint en els Jocs?
Sí, tot esportista pensa en uns Jocs Olímpics per molt difícil que sigui arribar-hi. El meu somni és arribar-hi, cada cop ho veig menys impossible i amb més opcions d’aconseguir-ho. Si continuem treballant s’hi pot arribar, sigui a Tòquio 2020 o a París 2024, sense dubte.

 

L’esportista català amb més projecció

El CaixaForum de Barcelona va esdevenir dimarts passat l’escenari de la 22a Festa de l’Esport Català, un esdeveniment organitzat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el diari Sport, on es van lliurar els premis als millors esportistes, clubs i entitats del 2018. El remer de Lladó Manel Balastegui va recollir el premi com a esportista masculí amb més projecció, però el toc alt-empordanès no es va acabar aquí. En aquest sentit, els presidents del Vilafant Futbol Club i el Club de Futbol Llers, Santi Masó i Joan Fortiana, respectivament, també van pujar al faristol per recollir el guardó que acredita els clubs que representen entitats esportives centenàries.

UFEC

D’altra banda, la nedadora del Club Natació Sant Andreu, Jessica Vall, va rebre el premi com a millor esportista catalana del 2018, mentre que el reconeixement en categoria masculina va anar a parar a les mans del jugador del Barça Jordi Alba. L’exjugador del Barça Lassa, Joan Carles Navarro, va rebre el premi a l’esportista llegendari.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li