Mal estil

0
727

M’estava espolsant la sorra dels peus que sempre es queda enganxada quan surto de la platja. Tenia set, i vaig decidir apaivagar-la amb una cervesa ben fresca en una guingueta (xiringuito, per entendre’ns), tant a peu de platja que l’arena dels meus peus fàcilment tornarà a la sorra de la platja. Una parella, unes quantes taules més enllà compartien una crep i un vistós gelat. Mentre el primer glop de cervesa regalava per la meva gola (sempre és el millor), vaig poder sentir com la seva conversa estava farcida de grans paraules: «jo sempre», «mai», «no vol dir res» i «això mai, i no canviaré». Heu experimentat mai, la sensació del déjà-vu? És quan tens la sensació que allò ja ho havies vist abans. Tal com ho veus en aquell moment. Pel que sembla, una de les explicacions de com es produeix un déjà-vu prové d’haver captat algun element que evoca alguna cosa en la memòria. I el nostre cervell ho completa convocant aquesta sensació de cosa ja viscuda. Però, què podia ser? Vaig obrir el diari. Estava farcit dels sorprenents pactes que a no pas poques poblacions s’han establert per tal d’assolir el poder als consistoris municipals. Soc un figuerenc nascut a la Rambla (no exactament, però en un entresol a 30 metres). De manera que ja podeu imaginar quin Ajuntament va atraure la meva atenció. A un diari de Girona: «a Figueres també es va desbancar» (ai, l’inconscient!) «al cap de la llista més votada». A la resta de la llista, no? Deixem-ho. Seguia així «es va materialitzar un acord a quatre bandes entre ERC (cinc regidors), el PSC (quatre), Guanyem (un) i Canviem (un) i deixen a l’oposició la llista més votada: la de Junts (ara, sí: junts). D’aquí venia la meva sensació de déjà-vu. Fa anys. Un triple acord entre el PSC, Fòrum Civit i ERC va desbancar el dòcil govern de CiU. Allò fou quan vaig escoltar aquestes expressions. Les que em van provocar el record de com quan buides poden ser les grans promeses. Ensems, el cap de llista del PSC, en J. Armangué, per tal d’assolir un acord que l’hi permetés arribar a l’alcaldia, tant durant la campanya com en les negociacions: «jo sempre» respectaré els compromisos d’acabar amb la connivència amb els poders fàctics de Figueres, «mai» retardaré la redacció d’un nou POUM (pla d’ordenació municipal) per frenar la depredació del sòl urbà. Davant la nul·la acció per reduir despeses en sous de dedicació exclusiva, «no vol dir res», ho corregirem d’aquí a un any en els següents pressupostos i, la millor: pactar amb M. Palahí, cap de llista de CiU? Va dir: «això mai, i no canviaré». L’exigència del compliment dels pactes que al llarg de 10 mesos, i apropant-se els nous pressupostos, el «mal estil de fer política» de F. Civit i ERC va forçar-lo a fer que M. Palahí es convertís en el nou tinent d’alcalde (i amb un sou adequat). ERC i F. Civit van quedar bandejats per la seva ingenuïtat, i el seu «mal estil». Espero que el déjà-vu sigui personal. Per si de cas, i especialment amb els socialistes, jo procuraria blindar el pacte, fins i tot notarialment.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li