L’Ășnic monestir de l’abat Oliba

0
489

 E l mític abat Oliba, nascut a Besalú el 971 i mort a Sant Miquel de Cuixà el 1046, està considerat com un gran impulsor de l’art romànic a Catalunya i una figura d’especial rellevància en la gestació de la cultura mil·lenària del país, segons tots els historiadors i estudiosos de la seva figura i obra. Tot i que l’Empordà és terra d’esglésies i de monestirs romànics per excel·lència, Oliba només en va crear un, el de Sant Miquel de Fluvià.
Enguany, coincidint amb el 950è aniversari de la seva consagració, la seva figura ha quedat immortalitzada amb el descobriment de la placa que dóna el seu nom a la plaça de l’antic claustre del monestir, un espai que ha estat parcialment restaurant i en el qual s’han executat diverses obres d’excavació arqueològica després que l’any 2007 l’Ajuntament comprés l’edifici annex al temple. Aquest acte va servir de cloenda a la commemoració de l’efemèride que s’ha anat desenvolupant des de la passada primavera amb un conjunt d’actes culturals.
Considerat com una joia del romànic a nivell de tot Catalunya, Sant Miquel de Fluvià no és un monument gaire conegut. Algunes obres de restauració promogudes en els darrers anys així com una incipient campanya d’activitats de promoció cultural i turística –per exemple, amb visites guiades durant els mesos d’estiu–, són un primer intent per treure’l de l’anonimat en què vivia més enllà de la comarca.
L’acte d’inauguració de la plaça Abat Oliba, celebrat diumenge al migdia, va comptar amb la participació del vicepresident de la Diputació de Girona, Ferran Santamaría, del bisbe de Girona, Francesc Pardo, i de l’alcalde del municipi, Àngel Posas. Posteriorment es va inaugurar una mostra documental i fotogràfica del conjunt comissariada per Jordi Mestre que es podrà visitar a hores convingudes, fins al 31 de desembre, a la sala d’exposicions de l’abadia, situada just al costat del conjunt monumental.
L’alcalde de Sant Miquel de Fluvià, Àngel Posas, va qualificar l’obertura d’aquella plaça com “l’obra de les bones persones. Quan vàrem comprar l’edifici on hi havia hagut l’antiga abadia, només si aconseguíem subvencions l’haguéssim pogut desenvolupar com volíem. Gràcies a la Diputació s’han pogut realitzar excavacions arqueològiques i s’ha urbanitzat una primera fase”.
La reivindicació del nom d’abat Oliba per a la plaça la van fer un grup de veïns encapçalats pel conegut fotògraf Jordi Mestre, establert al poble des de fa uns anys. “És l’única aportació d’Oliba a la comarca i calia recordar-ho. Hem de pensar que a l’Empordà tenim unes 200 esglésies romàniques. Les he visitat totes i puc dir que ha estat el viatge de la meva vida. El problema és que quasi totes tenen la porta tanca. S’ha d’aconseguir, com sigui, obrir el romànic perquè és una font de cultura”, assenyalà. El bisbe de Girona va recordat que “a tota la diòcesi tenim 1.200 esglésies, moltes d’aquestes romàniques. És un tresor del poble, patrimoni de tothom, però necessitem les ajudes de les administracions per poder-les recuperar. Amb aquestes recuperem la història mil·lenària del nostre poble i així fem estimar a les noves generacions unes pedres que són les nostres arrels”.

LA HISTÒRIA. A partir de les dades del medievalista Joan Badia i Homs podem fer un breu recorregut per la història del monestir. Aquest lloc ja s’esmenta en una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 com una propietat de Sant Miquel de Cuixà i on figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne l’espai on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el qual van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li