L’última funció d’Helena Cusí

0
387

Jaume Alsina, acompanyat pels seus dos fills, va cloure l’emotiu acte de comiat de la seva companya, Helena Cusí, celebrat dimecres passat al teatre El Jardí de Figueres, tot dient que “nosaltres sortirem pel foro, com els secundaris. L’actiu protagonista, per la porta principal”. Tots els assistents –més de mil persones– es van posar dempeus per aplaudir mentre s’enduien el fèretre de la popular professora, actriu i directora teatral. La cerimònia havia començat una hora abans, quan el taüt va entrar a la sala, fins a arribar als peus de l’escenari, mentre sonava Non, je ne regrette rien, d’Edith Piaff.
Helena Cusí, de 58 anys, havia mort el dilluns, 21 de setembre després de lluitar contra un càncer. Figuerenca de naixement, les seves dues grans passions havien estat la docència –fins que va poder, exercia com a professora de matemàtiques a l’institut Ramon Muntaner– i el teatre. Com va destacar la seva filla Laia, en una de les diverses intervencions que es van succeir en l’acte funerari, “era una dona que sempre posava passió i amor en totes les coses que feia”.
Un exalumne, acompanyat pel director del centre, Francesc Canet, també va assenyalar que “a partir d’ara, tots junts, ens enriquirem pensant en el seu record” i va destacar la forta connexió que Cusí tenia com a professora amb els seus estudiants. La seva implicació acadèmica en aquest àmbit va ser molt àmplia i va formar part de diverses associacions i entitats professionals. Un altre apartat molt emotiu de l’acte van ser les intervencions dels seus companys de teatre: Josep Maria Cortada va parlar en nom de La Funcional Teatre i Montserrat Testar, per part de l’Associació Els Pastorets de Figueres.
Cortada va remarcar també la seva condició de dona agraïda i generosa, “que considerava el teatre com un regal als espectadors” i va afegir que “entre els nombrosos papers que va representar al llarg de la seva vida, n’hi ha dos que li escauen de manera molt especial. Per una banda, el de la Mare Coratge, que evidenciava una dona de caràcter fort. Per l’altra, quan va ser la protagonista d’El jardí dels cirerers. Allà es va demostrar com una dona plena de vida i que sabia gaudir-la, tal com feia en la realitat”.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li