L’últim Quixot català

0
251

El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, en el seu paper de salvaguarda del patrimoni oral, ha digitalitzat el fons sonor d’Esteve Albert (Dosrius, 1914 – Andorra la Vella, 1995) i fa poques setmanes, en un acte més de la celebració de l’any commemoratiu del seu naixement, s’hi va presentar l’estudi desenvolupat pel musicòleg Ramon Manent. El fons sonor realitzat per Esteve Albert i la professora guixolenca Maria Dolors Masferrer recull enregistraments de música popular fets arreu de Catalunya en el darrer terç del segle XX, alguns dels quals es van realitzar a l’Alt Empordà.
De fet, Esteve Albert no és cap desconegut a la comarca per tots aquells que tinguin una mica de memòria _va morir fa dues dècades_ ja que hi va fer diverses estades al llarg de la seva vida. De fet, Masferrer, amb la qual va establir una estreta col·laboració en diverses iniciatives culturals, va ser durant molts anys professora de l’institut Ramon Muntaner i vivia a Figueres. El seu pis va esdevenir un punt d’aterratge per al singular personatge en els seus desplaçaments des de les valls d’Andorra cap a terres empordaneses.
Albert va ser un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural. De grans inquietuds polítiques, milità en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d’octubre de 1934 o arribant a col·laborar amb el president Lluís Companys durant la Guerra Civil espanyola i creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldre les penúries entre els infants i la gent gran.
Després del conflicte va continuar l’activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d’enllaç a l’exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. Segons va explicar Manent en l’acte de Torroella de Montgrí, va ser l’encarregat d’anar a oferir a Pau Casals la presidència de la Generalitat després de la mort de Josep Irla.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz