Llums i ombres a Catalunya

0
922

DesprĂ©s de diverses conversacions i propostes, els partits inde-pendentistes van acordar presentar al Parlament de Catalunya el nom de Quim Torra per president de la Generalitat. Ho seria de forma provisional, fins que es poguĂ©s investir Carles Puigdemont, actualment exiliat a Alemanya, per evitar que una arbitrĂ ria justĂ­cia espanyola el condemni a presĂł per unes incorrectes acusacions, a partir del tumultuĂłs 1 d’octubre del 2017.

Quim Torra, un catalĂ  sincer i honrat, fidel als ideals patris, ha proposat per alguns consellers, uns catalans actualment en presĂł o exiliats. DeterminaciĂł que ha estat aplaudida per tot Catalunya, perĂČ el govern de Madrid tĂ© les ungles ben esmolades, hi ha marcat sobre les nostres espatlles 155 unglades per esporuguir-nos.

Catalunya tĂ© dret a escollir el sistema polĂ­tic per autogovernar-nos. Els tres-cents anys que Catalunya ha estat lligada a Espanya han fet que molts catalans s’hi hagin habituat, i estant d’acord que Madrid continuĂŻ dirigint la nostra polĂ­tica i economia.

ContrĂ riament, milers de catalans volem legislar nosaltres mateixos les prĂČpies lleis i administrar la nostra economia i estructures. Volem que la llengua catalana sigui la prĂČpia i Ășnica oficial a tot Ca-talunya, respectant la llengua de les noves famĂ­lies que han vingut a residir a Catalunya.

La riquesa industrial de Catalunya ha invitat molts espanyols a venir a treballar a casa nostra. Han estat molt ben rebuts, i han format famĂ­lies amb fills que molts se senten plenament catalans, encara que alguns, polĂ­ticament parlant, per influĂšncia paterna, accepten que Madrid continuĂŻ essent regent de la nostra vida polĂ­tica.

DemocrĂ ticament, Catalunya ha de ser governada d’acord a la majoria de voluntats prĂČpies. El govern catalĂ  proposĂ  un referĂšndum, perĂČ el govern de Madrid, amb mĂ  dura el refusĂ  i el penalitzĂ . Temia perdre el referĂšndum, i la influĂšncia polĂ­tica sobre Catalunya.
Les circumstàncies polítiques dels anys 1970 justificaren l’aprovació de la Constitució, vigent avui. Les divergùncies actuals propulsen els catalans per una Catalunya lliure de la tutela de Madrid, sense trencar amb Espanya amb la qual ens uneixen llaços familiars, polítics i comercials.

Ens toca als catalans decidir. L’autùntica realitat política, avui, ens la donaria el criteri de tots els alcaldes de les ciutats i pobles de Catalunya. La veu dels alcaldes seria l’autùntica veu de Catalunya. El govern de Madrid no la podria refusar ni penalitzar sense faltar a la democràcia i a la llibertat d’expressió.

LLAÇOS GROCS. Els llaços grocs són el símbol d’unes famílies pacífiques i de bona fe, que ploren l’absùncia d’un familiar injustament empresonat, o exiliat. Com els llaços negres manifesten el dolor d’un familiar difunt.

Els llaços grocs expressen la pena d’uns pares que tenen el fill empresonat, sense culpa, que no ha usat armes ni bombes per defensar els drets de Catalunya. Signifiquen el dolor d’unes esposes que una justĂ­cia anĂČmala els ha arrencat de la llar els seus marits. És el reflex del plor d’uns infants que cada nit esperen que el seu pare els vagi a fer un petĂł.

Les persones pacífiques, misericordioses, amants de la germanor, se sumen al dolor d’aquestes famílies sofrents, i demanen a fiscals i jutges que per damunt de les lleis escrites, hi ha el sentiment humanitari cristià de desitjar a tothom una vida feliç i agermanada.

Que el seny i la fraternitat facin florir llaços blancs per tot Catalunya, signe de germanor, de justícia i de llibertat.

JA N’HI HA PROU, SENYOR RAJOY. Els catalans volem comprensiĂł, pau i llibertat. La presĂł i les penalitats a uns ciutadans pacĂ­fics, acusats de tenir unes idees polĂ­tiques diferents a la seves, senyor Rajoy, Ă©s una ofensa a la democrĂ cia i a la llibertat d’opiniĂł. Tot ciutadĂ  tĂ© dret a tenir el seu propi ideari polĂ­tic, religiĂłs, cultural i esportiu. Tots els catalans tenim dret a ser monĂ rquics, republicans, socialistes, federalistes o sobiranistes.

Obriu, si us plau, les presons i que els catalans exiliats puguin tornar a Catalunya sense temor de ser empresonats. Senyor Rajoy, sou responsable d’haver trencat moltes famílies, i del plor dels infants que els falta el pare. Per quù, senyor Rajoy, voleu manipular el govern català? Teniu obligació de ser un polític tolerant amb tots els criteris dels ciutadans que vivim a l’Estat espanyol.

MONTSERRAT. Montserrat Ă©s el centre espiritual de Catalunya i de la nostra histĂČria. Als peus de la Moreneta s’agenolla el ric i el pobre, el que sofreix i el qui estĂ  enamorat.

Montserrat Ă©s una diadema, corona catalana, olor d’encens. Poetes i mĂșsics han ofert a la Moreneta inspirats poemes i cançons. MossĂšn Jacint Verdaguer escriguĂ© el Virolai, que Ă©s l’himne que canten tots els catalans.

Actualment, les jornades tumultuoses que ha sofert Catalunya, han inspirat una nova versiĂł del Virolai:

Rosa d’abril, morena de la serra,
estrella resplendent,
il·lumineu la catalana terra,
feu-nos un poble independent. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li