Després de diverses conversacions i propostes, els partits inde-pendentistes van acordar presentar al Parlament de Catalunya el nom de Quim Torra per president de la Generalitat. Ho seria de forma provisional, fins que es pogués investir Carles Puigdemont, actualment exiliat a Alemanya, per evitar que una arbitrària justícia espanyola el condemni a presó per unes incorrectes acusacions, a partir del tumultuós 1 d’octubre del 2017.
Quim Torra, un català sincer i honrat, fidel als ideals patris, ha proposat per alguns consellers, uns catalans actualment en presó o exiliats. Determinació que ha estat aplaudida per tot Catalunya, però el govern de Madrid té les ungles ben esmolades, hi ha marcat sobre les nostres espatlles 155 unglades per esporuguir-nos.
Catalunya té dret a escollir el sistema polític per autogovernar-nos. Els tres-cents anys que Catalunya ha estat lligada a Espanya han fet que molts catalans s’hi hagin habituat, i estant d’acord que Madrid continuï dirigint la nostra política i economia.
Contràriament, milers de catalans volem legislar nosaltres mateixos les pròpies lleis i administrar la nostra economia i estructures. Volem que la llengua catalana sigui la pròpia i única oficial a tot Ca-talunya, respectant la llengua de les noves famílies que han vingut a residir a Catalunya.
La riquesa industrial de Catalunya ha invitat molts espanyols a venir a treballar a casa nostra. Han estat molt ben rebuts, i han format famílies amb fills que molts se senten plenament catalans, encara que alguns, políticament parlant, per influència paterna, accepten que Madrid continuï essent regent de la nostra vida política.
Democràticament, Catalunya ha de ser governada d’acord a la majoria de voluntats pròpies. El govern català proposà un referèndum, però el govern de Madrid, amb mà dura el refusà i el penalitzà. Temia perdre el referèndum, i la influència política sobre Catalunya.
Les circumstàncies polítiques dels anys 1970 justificaren l’aprovació de la Constitució, vigent avui. Les divergències actuals propulsen els catalans per una Catalunya lliure de la tutela de Madrid, sense trencar amb Espanya amb la qual ens uneixen llaços familiars, polítics i comercials.
Ens toca als catalans decidir. L’autèntica realitat política, avui, ens la donaria el criteri de tots els alcaldes de les ciutats i pobles de Catalunya. La veu dels alcaldes seria l’autèntica veu de Catalunya. El govern de Madrid no la podria refusar ni penalitzar sense faltar a la democràcia i a la llibertat d’expressió.
LLAÇOS GROCS. Els llaços grocs són el símbol d’unes famílies pacífiques i de bona fe, que ploren l’absència d’un familiar injustament empresonat, o exiliat. Com els llaços negres manifesten el dolor d’un familiar difunt.
Els llaços grocs expressen la pena d’uns pares que tenen el fill empresonat, sense culpa, que no ha usat armes ni bombes per defensar els drets de Catalunya. Signifiquen el dolor d’unes esposes que una justícia anòmala els ha arrencat de la llar els seus marits. És el reflex del plor d’uns infants que cada nit esperen que el seu pare els vagi a fer un petó.
Les persones pacífiques, misericordioses, amants de la germanor, se sumen al dolor d’aquestes famílies sofrents, i demanen a fiscals i jutges que per damunt de les lleis escrites, hi ha el sentiment humanitari cristià de desitjar a tothom una vida feliç i agermanada.
Que el seny i la fraternitat facin florir llaços blancs per tot Catalunya, signe de germanor, de justícia i de llibertat.
JA N’HI HA PROU, SENYOR RAJOY. Els catalans volem comprensió, pau i llibertat. La presó i les penalitats a uns ciutadans pacífics, acusats de tenir unes idees polítiques diferents a la seves, senyor Rajoy, és una ofensa a la democràcia i a la llibertat d’opinió. Tot ciutadà té dret a tenir el seu propi ideari polític, religiós, cultural i esportiu. Tots els catalans tenim dret a ser monàrquics, republicans, socialistes, federalistes o sobiranistes.
Obriu, si us plau, les presons i que els catalans exiliats puguin tornar a Catalunya sense temor de ser empresonats. Senyor Rajoy, sou responsable d’haver trencat moltes famílies, i del plor dels infants que els falta el pare. Per què, senyor Rajoy, voleu manipular el govern català? Teniu obligació de ser un polític tolerant amb tots els criteris dels ciutadans que vivim a l’Estat espanyol.
MONTSERRAT. Montserrat és el centre espiritual de Catalunya i de la nostra història. Als peus de la Moreneta s’agenolla el ric i el pobre, el que sofreix i el qui està enamorat.
Montserrat és una diadema, corona catalana, olor d’encens. Poetes i músics han ofert a la Moreneta inspirats poemes i cançons. Mossèn Jacint Verdaguer escrigué el Virolai, que és l’himne que canten tots els catalans.
Actualment, les jornades tumultuoses que ha sofert Catalunya, han inspirat una nova versió del Virolai:
Rosa d’abril, morena de la serra,
estrella resplendent,
il·lumineu la catalana terra,
feu-nos un poble independent.
Leave a Reply