Lluís Illa: «Són molts anys com a president de La Cate i ara estic buscant un relleu»

0
926

És el president de l’entitat cultural des del 2005, encara que des dels 14 anys n’és soci. Illa assegura que la línia cultural de La Cate és molt bona i l’equip que hi ha treballant darrere també. El president de l’entitat assegura que la incorporació de gent jove ha facilitat aquest canvi d’imatge i, personalment, Illa aposta fermament «per les noves generacions»


 

Fa uns mesos La Cate va fer un gran canvi tant en la imatge com en la manera de fer. Què ho va provocar?
Això ve provocat per una manera de pensar de tots els que formem La Cate. Les coses no duren per sempre i pots caure en la monotonia, nosaltres vam veure que li havíem de donar un caire més modern. Sempre he cregut molt en la gent jove i aprofitant que van entrar quatre persones joves i vam veure que havien de canviar d’imatge, i crear una imatge que apropés la gent jove. Aquesta és la idea que va motivar el canvi.

A banda de la imatge, també canvia l’oferta i s’aposta molt més per la cultura.
Això és simplement l’evolució. La idea principal d’aquesta renovació és que els socis siguin més participatius, i parlo de socis perquè són els propietaris de la casa, però aquí La Cate estem oberts a tothom, no distingim entre socis i públic. Creiem la cultura d’aquesta manera.

El canvi va ser premiat als ateneus. Com es valora dins l’equip?
És molt gratificant, perquè és un reconeixement que a vegades no tens a la ciutat i en canvi te’l donen fora. Com a ateneu estem molt ben considerats a Catalunya i puc dir amb gran orgull que som dels primers de Catalunya. El premi va ser sobre la web però inclou una mica tota la reforma global que vam incorporar a La Cate.

Políticament també va haver-hi canvis: la regidoria de Cultura a Figueres ha passat de les mans d’Alfons Martínez a les mans de Marta Felip. S’ha notat?
Jo no soc de cap partit polític i no m’he lligat mai amb ningú, i una de les coses que té portar La Cate és que cal ser plural. Però crec que la cultura a Figueres és nefasta, estem a la cua de tota la província. L’Alfons Martínez ara ha tornat a la junta de La Cate i n’és el vicepresident. Amb ell, políticament no coincidim però culturalment sí, i crec que havia encetat una línia que era per on havíem d’anar.

Creu doncs que l’antic regidor de cultura apostava molt més per aquesta branca que no ara?
Molt més. Ara no es fa res, la cultura no existeix.

La cultura sempre ha estat un sector maltractat.
Exacte, i en aquesta ciutat encara més. En tretze anys hi ha hagut una dotzena de regidors de Cultura i cadascú ha treballat per a la seva història, això no pot anar bé. Estic segur que Castelló d’Empúries i Roses ja ens passen la mà per la cara. Figueres culturalment és molt i molt rica i el que s’ha de fer és organitzar-ho. Penso que l’ideal seria seguir el model d’Olot i tenir un institut de cultura.

Aquest era un projecte de l’Alfons Martínez.
Actualment un institut de cultura és molt car i no sé si ens el podem permetre, però almenys un Consell de Cultura que organitzés coses, perquè ja veiem que el consistori és impossible que organitzi. El que passa és que al final no sabem ni qui hi ha a l’Àrea de Cultura de Figueres, en Pep, que és una persona súper vàlida, però ell sol no pot portar la cultura de tota la ciutat.

Com creu que s’hauria de solucionar?
Primer hem de saber cap on anem. No tenim cap full de ruta, aquí cadascú fa i desfà el que vol i això són coses dignes del surrealisme figuerenc.

Es va començar, a l’època de l’Armangué, un llibre blanc de cultura que no va agradar prou, llavors va venir en Ciro i es va voler fer un Pla estratègic de cultura, que ens va semblar bé. Més tard, l’Alfons Martínez va veure que necessitàvem una eina per saber on volíem anar. I la sensació que em dona ara és que no sabem on anem. Ens vam reunir amb tots els partits polítics, moltes entitats, artistes, museus i la biblioteca de Figueres i es va revisar el Pla estratègic. Vam estar tot un curs trobant-nos a l’Ajuntament cada mes o cada quinze dies i en canviar el regidor, això ja ha desaparegut. L’any passat en una d’aquestes xerrades se li va demanar a l’alcaldessa què passava amb aquest Pla estratègic i va dir que el tenia sobre la taula per estudiar-lo. Aviat haurà passat un any i encara no ens han dit res. El primordial és saber on anem.

Per tant, creu que hi ha una mala gestió de la cultura?
Et posaré un exemple: nosaltres, cada any, per Nadal organitzem teatre i cinema infantil, i estem subvencionats per l’Ajuntament de Figueres, és a dir, ens donen uns diners per fer això. Doncs la mateixa àrea de l’Ajuntament, els mateixos dies i les mateixes hores als barris va organitzar gratuïtament els mateixos espectacles, és irracional i llençar els dies. Com dèiem, surrealista.

Fent una mica de memòria, La Cate es va fundar el 1921 però abans, des del 1884 ja era un centre de reunió molt transitat. La nova web recull molt bé tota la història.
Sí, i ara estem fent un llibre, subvencionat pels Premis Agita, que serà un estudi històric de l’entitat i també de l’entorn. Abans hi va haver una sèrie d’associacions catòliques que es van crear i també dissoldre en poc temps. Llavors amb el senyor Fortunet creen el Patronat de La Catequística, i la idea principal és de fer-hi teatre. Les famílies volien un espai per tenir la mainada entretinguda els caps de setmana. D’aquí també neixen els primers casals per a mainada.

El teatre era un pilar fonamental però el cinema també s’hi converteix durant el franquisme, no?
Durant aquesta època hi ha molts problemes amb el teatre i és cert que el cinema pren protagonisme. Aquí s’hi feien pel·lícules del Western, de l’època romana, de pirates… Jo recordo perfectament les pel·lícules aptes, quan es feien un petó ho tallaven i passava la censura el capellà. Els caps de setmana feien dues pel·lícules i realment tenia molt d’èxit.
Al cap dels anys va néixer l’Elenc de teatre, i durant la postguerra som el pilar fonamental del teatre amateur de Figueres.

Tornant a l’actualitat, vostè primer va ser vocal i després, l’any 2005, es converteix en el president de La Cate i fins al dia d’avui. Això vol dir que fa més de deu anys que està al capdavant.
Ja són molts anys com a president de La Cate i ara estic buscant un relleu. Considero que un president no pot estar tant de temps en una entitat, s’ha de renovar i fer entrar idees noves. No em vull pensar mai que La Cate és meva, jo sóc un soci igual que els altres i a vegades quan fa molts anys que estàs ocupant un càrrec et penses que és teu, i això no és així.

Això vol dir que en un període curt de temps hi haurà nou president de La Cate?
Jo ho espero, no sé quan serà però ho espero. Quan vaig entrar a La Cate va ser per una aposta personal i un amic, en Lluís Garreta, em va dir que havíem de fer alguna cosa per La Cate. Ens hi vam posar i el meu objectiu era remuntar-ho i estic content del que hem aconseguit. Ara hi ha un molt bon equip i una gran junta.

Quanta gent forma aquest equip?
Som onze i és gent molt bona i molt especialista amb el que fa. Els fruits ja es comencen a veure. Si t’agrada el que fas, es nota.

Una de les apostes d’aquest any és la poesia.
Exactament, i m’agrada molt perquè el taller de poesia va sorgir dels mateixos socis, durant el «Cata La Cate». Aquesta activitat es va fer perquè tothom participés en la línia a seguir de La Cate i ara estem mirant en què ho transformem.

Una de les altres apostes, l’any 2014 va ser recuperar el bar. Sembla que va ser una gran aposta, no?
L’aposta del bar va ser perquè, teníem públic infantil i adult, però la franja d’edat dels joves ens fallava molt. Vam tenir la sort de la Irene i en Sergi, que poc després ho va deixar, que van agafar el bar i el van convertir, no en un negoci per a la casa, sinó una entitat més de La Cate. Potser la gent que no ve a veure les retransmissions d’òpera o el cinema clàssic, doncs ve al bar i pot gaudir de la cultura des d’una altra visió, com ara concerts, jocs de taula… Volíem que es convertís en punt de trobada de totes les entitats. Ho vam estar treballant molt amb l’Alfons Martínez, hi vam creure i ara podem veure que va ser un èxit. Ara és un dels punts de trobada del jovent a la ciutat.

Durant els últims mesos, el procés català també ha estat protagonista a La Cate. Per exemple, la quasi declaració d’independència de Puigdemont s’hi va retransmetre en directe.
La Cate sempre ha estat compromesa amb el país. Pensa que als anys setanta l’Assemblea de Catalunya es va fer aquí. Pel que fa al procés, nosaltres vam fer una assemblea per demanar als socis si volien que nosaltres continuéssim en aquesta línia i així donar-li l’oficialitat de la junta. I això va ser acceptat al novembre i seguim la mateixa línia. A més, ara ens hem ajuntat amb una plataforma d’ateneus per a la democràcia i la llibertat.

Des de La Cate sempre s’ha treballat molt per a la cultura per infants. Com d’important és la cultura per al desenvolupament d’una persona?
La cultura és bàsica. És el refinament de l’esperit de cadascú, és allà on s’influeixen totes les sensacions. I m’agrada pensar que la cultura ho és tot, podria dir que el futbol també és cultura, perquè hi ha valors i provoca sensacions.

Ens tornem a centrar amb Figueres. Què creu que és La Cate per a la ciutat?
Potser és agosarat dir-ho però jo el que vull és que sigui un referent cultural, és a dir, d’allà on surti la cultura. Nosaltres pretenem ser un referent no només a Figueres, sinó a l’Empordà. Hi ha molts socis de municipis, no només són de Figueres i n’estem molt orgullosos.

I per a Lluís Illa?
Uf… (entre riures) doncs per a La Cate és mitja vida. Cal pensar que jo soc soci des dels 14 anys i sempre m’he involucrat amb la cultura. Penso que ara ja he fet tot el que he pogut La Cate i sempre hi ha un començament i un final; i jo estic arribant al final. Ara per sort hi ha gent jove i penso que se seguirà una bona línia.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz