Lluís Fernández: ‘Cal demostrar que a la comarca el turisme està al marge de la política’

0
536

Fa més de seixanta anys que es dedica, amb passió, al món de l’hostaleria i el turisme. És el president de l’Associació d’Empresaris d’Activitats d’Hostaleria de l’Alt Empordà, que recentment ha complert 40 anys com a entitat, i d’altres associacions gremials de la zona i la província. Parlem de turisme, de la davallada que ha causat el moment polític actual al sector i del futur d’aquest


 

La comarca va viure una nova Nit del Turisme Empordanès, després de dos anys sense fer-se, que va aplegar moltes cares conegudes, del sector empresarial i també polític. Un dels moments més emotius de la vetllada va ser quan li van col·locar la insígnia d’or i brillants. Com valora aquest reconeixement?
Aquestes insígnies tenen una història curiosa. Es van dissenyar a Can Duran quan el senyor Lluís Duran era el primer president de l’entitat. I no sé si va ser Dalí o qui va ser que la va dibuixar en un tovalló de paper…

Ostres! Com el contracte del Messi?
Exacte! (Entre riures.) I quan vaig entrar com a president de l’Associació d’Empresaris d’Activitats d’Hostaleria de l’Alt Empordà vaig dir: «Carai, totes les entitats tenen pin i nosaltres no», i vaig demanar de fer pins per a tots els associats. Llavors vam decidir que les insígnies d’or les donaríem als industrials que no ens cobraven res per fer els seus serveis i d’aquesta manera els fèiem el reconeixement i així ja havien cobrat. No teníem diners per pagar i els regalàvem una insígnia. I jo no en tenia cap, per això me la van regalar durant la Nit del Turisme Empordanès.

Com ha sigut el camí d’aquests 40 anys de l’associació?
Hi ha hagut de tot, clarors i foscors. Hi ha hagut anys difícils, sobretot durant els mesos i anys que vam fer l’Escola d’Hostaleria, ja que sense ni un euro ens vam embarcar a fer la gran inversió. Val a dir que ho vam fer amb la promesa de consellers i directors generals de la Generalitat de Catalunya, ja que es parlava de la falta de personal d’hostaleria i nosaltres vam pensar que era una bona iniciativa per formar gent a la comarca. I com deia, vam tenir moltes promeses però mai no van arribar els duros. Ens en vam haver de fer càrrec nosaltres, i avui en dia encara estem pagant. Alguns membres de l’Associació van haver de firmar avals per a la inversió de l’Escola d’Hostaleria.

I encara ara s’estan pagant?
Sí, el que va ser la inversió del contingut en si, com ara la maquinària, els diferents materials… Hi ha alguns empresaris que es van portar molt bé amb l’entitat i l’escola. Recordo, per exemple, en Jordi Rosa d’Agullana, que es va portar magníficament bé amb nosaltres. O en Lluís Colls, que va ser qui va posar les cuines, ell va cobrar-ho tot, però com va poder i d’aquella manera… Ens en vam sortir i estem contents, ja que sense l’escola de Vilamalla no hi hauria hagut l’escola que hi ha ara a Figueres. Va ser una fita i una aspiració per nosaltres.

L’associació neix amb l’objectiu principal de donar a conèixer la comarca, recull els seus fruits?
Vam fer molta promoció, vam estar a Bèlgica, França, Espanya, a tot arreu, vaja… vam dedicar-hi molts esforços i considero que vam fer una feina ben feta. Llavors encara no hi havia res digitalitzat, per tant, havies d’anar amb el fulletó i fent workshops, però vam aprofitar l’estructura de l’escola i quan fèiem alguna de les trobades empresarials ens endúiem el jovent que estudiava a l’escola i d’aquesta manera portàvem la gastronomia i l’evolució de la comarca allà on anéssim.

Van portar la comarca molt lluny… Fins als Estats Units.
Molt lluny, inclús explicaré una anècdota de l’any de les olimpíades, el 1992. Recordeu el carromato? Aquella rulot que hi havia a Figueres i que la feien servir els figuerencs del Museu Dalí? Doncs amb el cop de mà de la regidora de Turisme de l’Ajuntament de Figueres, Carmen Fernández, i en Falcó de Llançà, que també estava a la junta, vam aconseguir portar la rulot a l’anella olímpica durant els jocs. I va ser l’únic punt d’informació turística que hi havia en tota la ciutat de Barcelona, perquè eren molt reticents, llavors, les autoritats… Nosaltres vam parlar amb en Pasqual Maragall i amb el cap de l’estació de la Renfe de França… bé, amb molta gent. Vam parlar i vam fer una promoció de l’Alt Empordà importantíssima. Perquè al cap del temps, després de les olimpíades, ens arribaven clients que portaven els fulletons de l’Alt Empordà que els havien entregat en aquesta caravana turística.

Però per què neix aquesta necessitat de promocionar la comarca arreu del món? El boom turístic arriba als anys setanta… No anava bé?
Doncs perquè les empreses de la zona, sobretot els restaurants i els hotels, s’han d’avorrir de turistes, no? I només s’aconsegueix donant a conèixer el país. Si tens un país com el que tenim nosaltres i no el dones a conèixer, apaga y vámonos, no?

I pel que fa a ara, nova dècada, cap on creu que ha de mirar el sector empresarial?
Penso que hem de consolidar el turisme que tenim i s’ha d’incidir a no deixar de banda el turisme més pròxim, que és el francès o el belga. El centreeuropeu el tenim cobert i ens coneix, però penso que no cal embolicar-se a fer promocions a la Xina o el Canadà, que ja està bé que ens coneguin, eh? Però el que hem de mirar de consolidar són els visitants que ens venen cada cap de setmana o cada període de vacances i durant tot l’any. Són aquests els que hem de cuidar més.

Quines creu que són les problemàtiques o les mancances de la comarca, relacionades amb el turisme i el seu sector?
Mentre tinguem preus una mica més barats que els altres països, els turistes no deixaran de venir. Aquest any s’ha notat perquè hi ha hagut països del Mediterrani que estaven embolicats amb problemes polítics, que ara s’han calmat, i per al client la pela és la pela, i molts alemanys o belgues han anat a passar les vacances a països com Croàcia, Grècia o Tunísia, entre altres.

Creu que el xoc de polítiques catalanes i espanyoles que hi ha hagut últimament ha afectat el sector empresarial?
Totalment, això no ens afavoreix en res. Ha tingut, sobretot, repercussió pel que fa al turista nacional, que ha deixat de venir aquest estiu. Cal pensar que el turisme és una indústria molt sensible, el turisme el que vol és tranquil·litat i pocs merders. Qualsevol cosa que passi fora del normal el fa desestabilitzar. I el moment polític no ens ajuda gens; ben al contrari, ho desestabilitza tot.

Com a expert en el sector, quin paper creu que han de jugar-hi les empreses en aquests moments d’inestabilitat política?
És molt difícil perquè el que han de fer les empreses és treballar bé i ser atentes amb tothom, sigui estranger o d’on sigui. Cal demostrar que aquí el turisme està al marge de la política.

Tornant a l’entitat, quins són els principals acords o projectes que hi ha de cara als pròxims mesos? Quin futur li espera a l’Associació del Turisme Empordanès?
Un dels més importants és la recuperació del turisme que s’ha dispersat per diferents motius, per tant, cal recuperar-lo i consolidar-lo. És el turisme que tenim tot l’any i com a comarca veïna de l’estat francès i pròxima a Bèlgica, hem de mirar que tornin. Cal esperar que s’estabilitzi el merder polític que hi ha en aquest moment.

L’entitat té associades unes dues-centes empreses. Entenc que cada dos per tres n’hi ha de noves, però ens podria dir alguna de les noves incorporacions?
Sempre hi ha una base que són els establiments o les empreses històrics, que no es mouen, i després hi ha altres empreses que un any hi són, l’any següent canvien de negoci, després canvien d’amo… hi ha una oscil·lació no gaire grossa, però de deu o quinze establiments que sempre són diferents.

Un dels pilars de l’Associació són els establiments de gastronomia. La gastronomia és molt important en aquesta comarca, oi?
Home, i tant… som pioners de la gastronomia aquí l’Empordà! I penso que s’ha d’explicar arreu del món que tenim planter i cuina per a tothom.

Què creu que ha aportat Lluís Fernández com a president d’aquesta entitat gremial, al sector i al territori?
Com a mínim entusiasme, ganes de fer les coses ben fetes i honradesa. Sempre he dit que jo no he nascut per servir-me de l’Associació, sinó per servir l’Associació. Si tens voluntat de fer coses, en lloc de voler-hi treure profit personal el que busques sempre és treballar pel bé comú… I és el que he intentat fer durant tot aquest temps.

A la Nit del Turisme Empordanès va dir que tenia ganes de «jubilar-se» de president. Ja sap qui li prendrà el relleu a vostè?
Això encara no ho sé… Ara estem en període de reflexió (entre riures) i veurem com ho encarem. Jo ja ho vaig dir molt clar a l’última junta, tinc 75 anys i estic a massa llocs: al Patronat de Turisme Costa-Brava Girona, a la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, vaig estar a la confederació… I el que no puc és anar a totes les reunions i estar tot el dia aquí i allà. El que necessito és estar-me aquí Maçanet de Cabrenys, que s’està molt bé veient la serra de les Salines, i descansar una mica. Sempre he dit que ajudaria l’Associació en tot el que calgués, però ja veurem què fem, encara tenim molt temps i cal incorporar gent jove amb ganes.

ÀNGEL REYNAL

Gent jove? Hi ha planter en el sector? N’hi ha d’altres, com la pesca, que diuen que el jovent no vol treballar… què en diu vostè?
Doncs mira, quan vam tirar endavant el projecte de La Cuina del Vent, per exemple, vaig pensar en aquest planter que dius i que tan necessari és. Les entitats, quan es van fundar, consistien en gent que s’agrupava i es motivava per fer projectes conjunts. Ara molta d’aquesta gent ja s’ha fet gran i per desgràcia molts d’aquests ja no hi són. I recordo a molts noms, ells ja saben qui són i se’n van anar molt abans que jo, com Carlos Pallarés, Albert Berta de Roses, el Juli Lara de Girona, els de la família Duran… gent que ha marxat quan no tocava i que havia treballat molt. I amb la idea de La Cuina del Vent vaig pensar que teníem un potencial gastronòmic que s’havia d’explotar, ja que a més a més són gent jove. Si es fa l’Associació, ells han de ser els successors de la gent gran que hi som.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz