Lluís Duran Simón, ‘In memoriam’

0
1058

Deia Pla que hi ha amics, coneguts i saludats, i la gradació és ben certa i es fa punyent fins al dolor més agut en els moments que els amics de veritat ens deixen. La vida, generosa a vegades, a voltes ens regala i ens obsequia amb la coneixença de persones com en Lluís Duran.

Estimat, amic, què puc dir de tu ara que has marxat que no hagi dit abans i que la gent no sàpiga… Explicaré als nostres amics lectors que darrere la teva mirada serena i reflexiva hi havia una persona culta, discreta, educada, llegida, que estimava la cultura, la ciutat i la llengua, amb un fi sentit de l’humor i un cor que no et cabia a l’americana; que comparties amb generositat i bonhomia aquelles vivències i anècdotes que formaven part de la vida cultural empordanesa, perquè les bambolines de la cultura d’aquesta terra eren a l’hotel Duran; que ajudaves incondicionalment qualsevol investigador en la seva recerca facilitant-li dreceres i camins de manera desinteressada…

Una tarda al Celler de Ca la Teta, mentre m’explicaves una feta d’un escriptor empordanès, et vas interrompre i em vas demanar que t’anomenés Lluís i no senyor Duran, i a fe de Déu que ho vaig intentar, però mai no em va sortir, potser perquè has estat un dels darrers senyors de Figueres fins a l’últim moment, i només ara, quan la pèrdua aflora, com només ella mateixa sap els sentiments a flor de pell, accedeixo al teu desig. I no puc deixar d’estar agraïda a la vida per la teva amistat, per les estones compartides, per obrir-me la porta, per acompanyar-me en l’aventura d’escriure, per les teves opinions sinceres, per ser sempre el meu primer lector, per les teves intervencions genials en cadascuna de les presentacions dels meus llibres, per la il·lusió encomanadissa pels projectes de futur… I em sembla gairebé impossible no poder retrobar-te ramblejant pensatiu amb les mans darrere l’esquena, anant cap a l’Astòria.

Benvolgut amic, quan les ànimes viatgen, sempre, sobreviuen aquelles que han tingut amor, amics i terra. Allà on siguis seràs ben rebut i estimat, no pot ser d’altra manera, per això la teva partida mai no serà un adeu, sinó un fins sempre amb música de violoncel.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li