Lluís Casadellà, el batec d’Òmnium

0
797

Homenatge al qui ha estat en els darrers 18 anys el president d’aquesta entitat cultual a l’Alt Empordà


 

Nascut el 4 de gener del 1950 a Cassà de la Selva, Lluís Casadellà va arribar a Figueres l’any 1979 per motius professionals. Va treballar en el sector de la banca fins a la seva jubilació, però de seguida es va implicar en el món associatiu de la ciutat (Grup Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès, Joventuts Musicals, Rialles i, finalment, Òmnium Cultural). En els darrers 18 anys ha estat el president d’aquesta darrera entitat i, per tant, li ha tocat viure moments d’especial transcendència quan Òmnium ha esdevingut un protagonista destacat en la defensa dels drets civils i democràtics del país tot i que sense perdre la seva essència al servei de la llengua i la cultura catalanes.

El passat 9 de febrer, Casadellà va deixar la presidència de l’entitat (Eduard Cebrià n’ha agafat el relleu) i un mes més tard, dissabte passat, el centre cívic de Garrigàs -una icona empordanesa sempre que recordem el referèndum de l’1 d’octubre de 2017- va ser l’escenari d’un sentit sopar-homenatge que va aplegar més d’un centenar de persones de Figueres i comarca. En relatar la seva biografia, es va recordar que de ben petit, al seu Cassà natal, es va desvetllar la seva sensibilitat social en conèixer de ben a prop el món dels treballadors del suro. I Casadellà ho va deixar ben clar en el seu parlament.

Durant l’acte, que va aplegar prop d’un centenar i mig de persones, un vídeo va resumir en pocs minuts la història d’Òmnium Cultural a l’Alt Empordà, des dels seus inicis amb les classes de català que realitzaven el recordat matrimoni format per Maria Verdaguer i Ernest Fortiana fins al moment actual. Val a dir que des que Casadellà es va fer càrrec de l’entitat  -tot i tenir la seu a Figueres té abast comarcal- s’ha passat d’uns 200 socis als més de 2.600 que hi ha en l’actualitat. El moment polític actual i l’assetjament sofert per l’entitat han ajudat a donar-li una major projecció pública i a fer créixer els associats.

FORMACIÓ I COHESIÓ SOCIAL. Casadellà, emocionat, va reconèixer que la feina de l’entitat no era possible sense el suport de la junta directiva, dels voluntaris, dels socis i de les entitats i les institucions que li han donat suport incondicional durant tots aquests anys, destacant en aquest sentit l’estreta col·laboració mantinguda amb l’Ajuntament de Figueres. «Sempre he volgut treballar des del consens, sumant esforços amb tothom, fent activitats amb col·lectius molt diversos, però ferms en els nostres objectius», assenyalà.

De cara als objectius del moment present i del futur, el fins ara president d’Òmnium considera que «cal treballar per la cohesió social al país i això ho farem des de l’alfabetització, que la gent estigui formada i preparada per conviure. En aquest sentit, considerem que saber la llengua catalana és fonamental per apropar-se més al país, per connectar amb tothom». A banda de les classes, Casadellà va dir que comprar la premsa comarcal, i per tant llegir en català, era una manera molt barata per aprendre la llengua i apropar-se al país per part dels col·lectius que han arribat de bell nou al territori.

Diverses persones, que han col·laborat amb Casadellà a la junta, van glossar la seva figura en el transcurs del sopar-homenatge, que es va cloure amb una cantada de temes populars. El veterà activista cultural Nemesi Solà, Creu de Sant Jordi l’any passat i establert a Sant Pere Pescador des de fa dècades, va recordar que «sota el paraigua d’Òmnium fèiem resistència. Ara hem de continuar igual». L’escriptora Àngels Gardella li va dedicar un poema, tot definint el personatge de l’homenatge com a «prudent, discret, atent, simpàtic, amb empatia. Una persona que durant els 18 anys que ha presidit l’entitat ha demostrat un caràcter tranquil però una voluntat de treball infatigable». Val a dir que aquests trets eren en boca de tothom durant el sopar de dissabte.

Finalment, la poetessa Carme Pagès va posar especial èmfasi «en la lluita activa per la cultura i la llengua catalanes» tot destacant activitats com el concurs juvenil, que aplega cada any més de mil participants, les xerrades sobre història i literatura i les classes de català per a nouvinguts. L’escriptora, que també va formar part de la junta de l’entitat durant un temps, va recordar la voluntat actual de realitzar activitats als pobles de la comarca, és a dir, evitant centralitzar-ho tot a Figueres, i els estrets vincles amb la Catalunya del Nord.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li