Lloança a la Policia Local

0
1222

L’altre dia a la nit, mig conscient mig endormiscada, vaig sentir unes sirenes molt a prop. Anaven acompanyades d’un crit: «manos arriba», sonava fort i valent. En aquell instant no sabia si somiava o era real, fins que un segon «manos arriba» encara més potent em va acabar de despertar, tot adonant-me que el que escoltava estava passant al meu carrer ben al costat de casa. Tant jo com altres veïns vam obrir persianes i vam sortir al balcó per veure en directe una escena que semblava de pel·lícula. Era la Policia Local actuant contra un malfactor.

Mentre observava els fets, reflexionava sobre la importància de tenir una bona plantilla de Policia Local. Homes i dones que cada dia es juguen el tipus per nosaltres, posant en perill la seva vida i arriscant-se molts cops a perdre-la per salvar el nostre benestar. Potser molts lectors estan pensant que són un cos que només multen i els han maleït quan han anat a buscar el cotxe i en el seu lloc hi havia un triangle groc fosforescent. Tanmateix, si ens parem a pensar-hi, la via pública l’utilitzem tots encara que vegades sembla que només sigui nostra i en fem un mal ús. No es posen multes injustes, malgrat que ens ho pugui semblar; hem de ser tots més cívics i acatar les normes, si no ens exposem a una sanció. A la Policia Local no crec que li agradi posar sancions, de la mateixa manera que diuen «manos arriba», tot plegat el que intenten és que als carrers hi hagi un bon ordre i hi sigui possible una millor convivència per a tothom.

Actualment ens trobem que a moltes poblacions aquesta plantilla és insuficient i en molts casos està envellida. Alguns agents estan allargant el fet de poder agafar la seva més que merescuda jubilació, per manca d’entrada de nous efectius, sigui per motius pressupostaris, sigui per desinterès municipal. Figueres tampoc n’és cap excepció.

Crec que els ajuntaments haurien de fer un esforç per no deixar el tema de la seguretat en un segon pla, i no restar-li importància amb comentari tals com: «ja anem fent, ja ens anem arreglant amb el que tenim…». Així, ens trobem molts pobles on les policies locals han de patrullar en solitari, quan per la seva pròpia seguretat almenys es requereix que ho facin en binomi. Fets agreujats amb més ingredients que juguen en la seva contra, com ara el fet que molts nuclis d’antigues poblacions s’han vist sobrepassats per urbanitzacions que han proliferat últimament pels anys de bonança, i malgrat els quilòmetres d’extensió que aquestes han augmentat, les dotacions de personal a les plantilles segueixen sent les mateixes. Això sense aprofundir en el material que han d’utilitzar: en molts casos és insuficient o obsolet. Tampoc no vull endinsar-me a parlar del tema pel que fa a poblacions turístiques, on en segons quins mesos de l’any els habitants es doblen, i s’intensifica l’oci nocturn, etc. i les plantilles continuen essent les mateixes.

Repeteixo, no s’ha de tractar el tema de la seguretat com si fos una assignatura de segon ordre per part dels ajuntaments. Contràriament a algunes veus antisistema que proclamen «més seguretat = menys llibertat», crec que és a la inversa: més seguretat ciutadana equival a més llibertat per al ciutadà; llibertat per passejar lliurement sense ser atracat, llibertat i garantia d’arribar a casa i veure que no t’han entrat a robar. Més seguretat no és menys llibertat per al bon ciutadà, sinó més serenitat, confiança i tranquil·litat per a grans, joves i petits.

Per tant, facin si us plau uns bons programes i projectes en matèria de seguretat, on els actors més importants siguin els policies locals. Però no espremint les plantilles que ja tenen, sinó ampliant-les i renovant-les, i per descomptat no cal que digui que això ha de ser finançat amb uns bons pressupostos.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li