Llibertat per reforçar la personalitat

0
455

“No és una llar d’infants ni és una escola convencional; és un espai on es treballa amb una mirada molt directa cap a l’infant. No hi ha cap aprenentatge que vingui de fora, de l’estil «avui toca anglès» o «avui farem experimentació amb la taula de l’aigua», sinó que es proposa un espai preparat i els nens van circulant lliurement per allà on volen.” Aquesta és, a grans trets, la filosofia de La Troca, la primera escola lliure de l’Alt Empordà. L’explica una de les impulsores, la Casiana, la filla gran de la qual ja havia anat a un centre similar a Barcelona.
La idea matriu és respectar els processos naturals dels infants, que tenen entre un i sis anys. No agafen nadons més petits perquè consideren que han d’estar amb les seves mares, ni tampoc alumnes més grans perquè el projecte _que és assambleari_ no està homologat pel Departament d’Ensenyament (als sis anys és quan comença l’escola obligatòria).

CONNEXIÓ INTERIOR. Quan la Casiana va arribar de Barcelona va conèixer l’Ester, una educadora que volia impulsar un projecte similar, i van decidir fer una crida a altra gent que hi pogués estar interessada. Al juliol van reunir una setantena de famílies al Parc Bosc de Figueres, i a partir d’aleshores van formar un grup de gent procedent de diversos municipis que s’ha anat reunint periòdicament.
La Casiana explica que les famílies (n’hi ha una desena que hi participen activament) no tenen un perfil determinat, però “no tothom s’hi arrisca”. “A mi m’agrada que un projecte pedagògic sigui plural, per tothom; però és veritat que les famílies que opten per aquest camí sí que som unes famílies amb una mirada cap endins, una mirada cap al nen, una manera de fer a casa…”, diu. En el seu cas, per exemple, explica: “Jo sento que, en general, les persones estem desconnectades de nosaltres mateixes. Hem fet sempre el que ens han dit, hem estudiat el que els pares pensaven, hem anat a l’escola que algú ha decidit per nosaltres… I jo a casa intento acompanyar els meus fills des d’aquest lloc: des que puguin estar connectats amb ells mateixos.” En el dia a dia això es tradueix en que en Tomàs, el seu fill, pot prendre les seves pròpies decisions (“evidentment en un context, però ell pot decidir què menja, pot decidir quan menja i pot decidir si no vol menjar… Com pot decidir si, a l’hora d’anar a l’espai de joc de casa, tria els trens o tria els cotxes”). “O sigui, que ell pot triar, i a les escoles convencionals això no ho trobava”, argumenta la Casiana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li