Llibertat o decadència del procés

0
1546

Mentre Jaume Sastre i Tati Furriols es permeten el luxe de privar-se voluntàriament de menjar, acaparen fotos, suports de polítics separatistes i volen convertir-se en herois de la «revolució burgesa» com si aconseguissin una gran gesta, milers de catalans anònims tenen buides les seves neveres, no arriben a final de mes i s’enfronten a un futur incert. Els altaveus subvencionats i líders separatistes ho pretenen convertir en gesta mítica, la qual cosa és una mofa ridícula. No han tocat mai de peus a terra. La fantasia en la qual viuen no té res a veure amb la realitat dels problemes als quals ens enfrontem tots els catalans.

Als catalans la realitat ens colpeja durament. Les enquestes sobre les condicions de vida revelen històries personals de ciutadans anònims plenes d’esforç, coratge i superació. Històries reals on cal aixecar-se cada dia per treballar, amb tot l’esforç del món, per poder continuar vivint i mantenir una família. El risc de pobresa a Catalunya, segons indicadors de la taxa Arope, és dle 26,3%, això suposa que dos milions de persones aproximadament estan en risc d’exclusió social. El 21,7% dels ciutadans de Catalunya està per sota del llindar de pobresa. Els catalans fa més d’una dècada que estem instal·lats en la precarietat, però la prioritat dels partits separatistes ha estat la independència. En una dècada han aconseguit que un terç dels catalans no pugui afrontar despeses imprevistes ni permetre’s una setmana de vacances l’any. En una dècada han aconseguit ofegar l’àmplia classe mitjana, han aconseguit que els seus ingressos es desplomin, l’han asfixiat a impostos i l’han espremut fins a deixar-la seca. Les polítiques dels partits separatistes són un relat i una història de la decadència de la classe mitjana i treballadora de Catalunya.

La fugida d’empreses per culpa de la inestabilitat política, l’infern fiscal i les traves burocràtiques és real. Els catalans hem perdut més de 4.500 empreses des que es va produir el referèndum il·legal de 2017. El saldo de 2021 també ha estat negatiu, amb una pèrdua de gairebé 400 empreses. Un èxode constant d’empreses a la recerca d’entorns econòmics, socials i fiscals més favorables. A aquestes dades hi cal sumar els centenars d’empreses i autònoms que s’han vist obligats a abaixar la persiana. Primer, ofegats per les conseqüències de la crisi sanitària, segon per l’augment incontrolat dels costos laborals i la inflació. Tercer, i en tot moment, per la falta de polítiques econòmiques adequades que els permetin que la seva activitat continuï sent rendible.

La crisi política, econòmica i social és real. La sofrim tots els catalans, cada dia. Què més ha de succeir perquè diguem prou? Quant temps més hem d’aguantar la cantarella, la farsa i la ruïna del procés? Però per qui s’interessen els partits separatistes? S’interessen pel Jaume i la Tati que han decidit estar uns dies sense menjar, diuen que per defensar la llengua. Per mi, en Jaume i la Tati poden ser frívols i fer el que vulguin. El que a mi m’ocupa i preocupa són els problemes reals que tenim cada dia els catalans.

L’única solució és canviar les polítiques, i això només pot fer-se canviant als polítics que governen. No, no poden continuar governant. Ni a Catalunya ni tampoc a Figueres. No permetem més històries. Cal posar en primer pla les persones, els seus problemes reals i buscar solucions. Cal posar en primer pla la recuperació econòmica, social, també política, de Catalunya i els catalans. Cal recuperar la classe mitjana i treballadora, cal donar-li un respir. Cal reduir la seva pressió fiscal. Tota política ha d’anar encaminada al fet que la classe mitjana i treballadora pugui recuperar el seu nivell de vida i el seu poder adquisitiu. Cal tornar a fer que Catalunya sigui competitiva i un dels motors econòmics d’Espanya. Cal fer de Catalunya un territori obert, lliure i atractiu per invertir i tornar a ser terra d’oportunitats.

El 2017 amb Ciutadans gairebé ho aconseguim, però no va ser possible. És hora de rearmar-nos novament, és moment de tenir esperança. El canvi és a les nostres mans. Hem de triar: llibertat o la decadència del procés.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li