Llibertat a bord del caiac

0
1252

L’empresa SK Kayak de Llançà brinda la possibilitat de practicar caiac a les persones amb diversitat funcional


El mar té la capacitat d’engalanar-se amb diverses mudes. Sovint és bell i imponent, també el coneixem per ser indomable i salvatge, i sempre és presumit, opti per una tonalitat cristal·lina i tènue o per una versió rogenca que s’emmiralla en perfecta sincronia amb el cel. Però més enllà del seu aspecte, el mar també és terapèutic.

Des de fa dos anys, l’associació Multicapacitats, formada per estudiants i exestudiants de la Universitat de Girona amb discapacitat i sense, realitza activitats a les aigües de la Costa Brava de la mà de l’empresa SK Kayak, de Llançà. El vincle es va gestar a través de dos protagonistes, en Rai Puig, que fins fa ben poc era instructor i guia de l’empresa llançanenca, i l’Isaac Padrós, president de Multicapacitats, que es van conèixer en una taula rodona organitzada per la universitat gironina. «Ens vam caure molt bé i ens vam fer amics. Li vaig proposar que vingués amb la gent de l’entitat a provar el caiac, i van venir. Tothom explicava que a l’aigua se sentia lliure, va ser una experiència molt gratificant», explica Puig.

El jove aventurer, de 34 anys, ha gaudit amb vivències de tots colors al llarg de la seva trajectòria com a caiaquista, des d’Alaska fins a Papua, però mai havia afrontat un repte com el de guiar persones amb diversitat funcional. Diu que se n’emporta dues conclusions cabdals: «La primera és que a vegades volem ajudar la gent amb diversitat funcional més del compte, no són persones inútils, més aviat tot al contrari; la segona és que tenen moltíssimes capacitats, l’Isaac, per exemple, té un enorme potencial sensitiu».

EL PROJECTE ES CONSOLIDA. En certa manera, l’amistat entre en Rai i l’Isaac va marcar el punt de partida d’unes activitats que s’han fet molt recurrents a les aigües alt-empordaneses. Així ho explica el gerent d’SK Kayak, Pau Calero, que remarca que la radiografia dels esportistes que practiquen aquesta modalitat a la Costa Brava és molt heterogènia: «Hi ha molts perfils diferents, des de persones amb alguna discapacitat sensorial, amb qui treballem les explicacions del recorregut adaptades a cada circumstància, fins a persones amb amputacions o amb el tren inferior lesionat. Intentem fer-ho accessible a tothom, que les nostres activitats posin en valor el territori, la natura i l’esport. En aquest sentit, procurem ser persones sensibles i hem col·laborat amb moltes entitats i empreses que ens han vingut a demanar els serveis».

El creixement és exponencial i, en gran manera, s’explica mitjançant la presència de Multicapacitats. «Amb ells hem crescut molt en aquest sentit. El primer any teníem un grup i aquest 2019 n’hem tingut dos. De fet, alguns dels seus usuaris ja han vingut a fer cursos pel seu compte i un d’ells ja es planteja fer-ho com a esport habitual», afegeix Calero. Fins ara, una setantena de persones de Multicapacitats ja han pogut practicar el caiac de la mà de l’empresa llançanenca.

Tant Ă©s aixĂ­ que SK Kayak ja valora noves maneres d’apropar els esports aquĂ tics a aquest tipus d’usuaris. L’última novetat, gaudir al fons del mar: «En aquests moments ens plantegem fer una activitat de snorkel per a persones invidents. Aquest estiu va venir una famĂ­lia a practicar snorkel i el pare, cec, es pensava que no en podria fer; quan li vam proposar li va canviar la cara. Vam plantejar una experiència diferent: tocar una curculla, flairar una garota… va ser molt gratificant, el nostre objectiu Ă©s poder repetir una experiència així».

SENSACIÓ DE LLIBERTAT. En Rai i en Pau coincideixen a l’hora de definir el principal avantatge que suposa la pràctica del caiac per a aquestes persones: «Quan algú amb cadira de rodes entra a un caiac sent una alliberació, tenint en compte que les seves cames ja no són importants per desplaçar-se. La gent que ve és molt valenta, acostumen a venir amb alguna afectació per un tema traumàtic i han après a sobreposar-se a la seva situació actual, però també podem trobar casos diagnosticats d’esclerosi múltiple que han d’encarar una situació radicalment nova i diferent». «Tenen un gran esperit de col·laboració; nosaltres no sentim compassió, sinó admiració absoluta», conclou en Pau.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li