Lletres empordaneses, premiades a Girona

0
928

Guardonen Núria Esponella, amb ‘Ànima de tramuntana’, i Xavier Febrés, amb ‘Josep Pla o la vitalitat’


Les lletres empordaneses van tenir un protagonisme especial a l’acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona, dut a terme el passat dia 22 a l’Auditori. El Premi Prudenci Bertrana ha estat per a l’escriptora Núria Esponellà, per la seva obra Ànima de tramuntana, que és una novel·la sobre dues dones, residents a l’Empordà, d’èpoques molts distants i que s’enfronten a les dificultats de la vida a la recerca del seu sentit. El Premi Carles Rahola ha estat per al periodista i escriptor Xavier Febrés, pel seu assaig Josep Pla o la vitalitat, que interpreta la vida de l’escriptor empordanès més emblemàtic, a través dels llibres publicats a cada època i on encara es poden descobrir vessants inèdits d’aquest geni literari. Orgull de comarca, doncs, a la capital gironina.

La Fundació Prudenci Bertrana és l’entitat encarregada de convocar els Premis Literaris de Girona, que publica l’editorial Grup62 en quatre modalitats: els ja esmentats Prudenci Bertrana, de novel·la, i el Carles Rahola d’assaig, que enguany han arribat respectivament a la 53a i 41a edició, així com el Miquel de Palol de poesia, amb 35 convocatòries al darrere, que fou per a Sempre és tard, de Maria Josep Escrivà. També es va concedir el 35è Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil a la novel·la Sense codi de barres, de Ruth Tormo Benavent.

Durant la mateixa vetllada també es va lliurar el 26è Premi Cerverí de lletra. El va rebre l’obra Estimar-te com la terra, de Ginestà. I finalment, el 20è Premi Lletra al millor projecte digital per a la lectura i la literatura catalana fou concedit ex aequo a Lectures en ruta, de Tramoia Produccions Culturals, i Podcast La Lectora, de La Lectora, una revista digital de crítica literària.

NÚRIA ESPONELLÀ. El Bertrana, premiat amb 30.000 euros, representa un dels guardons literaris més ben dotats econòmicament de la literatura catalana. Enguany s’hi van presentar 77 obres. La novel·la de Núria Esponellà relata les vivències de dues dones, d’èpoques molt distants, que s’enfronten a les dificultats de la vida a la recerca del seu sentit. Com va reconèixer l’autora, un arqueòleg ja va advertir-la: «No t’emboliquis, que aquest període és fosc i complex», però no li va fer cas. «El temps dels indiketes, els llegendaris primers pobladors ibers de l’Empordà, era un marc novel·lesc massa temptador per arronsar-se a la primera dificultat», reconeix. Li han calgut quatre anys per documentar-se, però finalment va posar en solfa tot el material recopilat, l’hi ha donat forma de llibre i ha estat premiat.

Esponellà ha explicat que «la seva pròpia experiència ha alimentat la recerca de transcendència» que mou els personatges de la novel·la, dues dones d’èpoques tan diferents com el segle III abans de Crist i el segle XX, a qui es dona veu alternativament al llarg de la novel·la, encara que una, la indigeta Ekinar, és fruit de la imaginació de l’altra, la Mínia, una arqueòloga acabada de separar-se, després de passar pel trauma d’un avortament, que se serveix del descobriment de dues sepultures al poblat iber d’Ullastret per afrontar un procés de catarsi.

En el llibre, l’autora adverteix el lector: «Les protagonistes d’aquesta història comparteixen vida. Una d’elles imagina l’existència de l’altra, però en realitat totes dues s’enfronten a les dificultats, les absències i les pèrdues vitals en èpoques molt distants. Tanmateix, tenen com a tret comú la fortalesa i la capacitat de seguir lluitant.» Tindran, també, recursos oposats per sobreposar-se a la seva situació: mentre que per Ekinar el vincle amb la natura és profund i la mort forma part del cicle de la vida, la Mínia encarna «una dona desarrelada per a qui la mort és, com per a la societat d’avui, un tema tabú», va avançar Esponellà, que opina que «les dones del passat, a través dels rituals i les creences, potser tenien més eines per afrontar el dolor». «No hauria pogut escriure aquesta novel·la sense el que he viscut els últims anys, que han estat molt durs en pèrdues», va confessar l’autora, que el 2012 ja havia estat finalista del Bertrana per Una dona d’aigua.

XAVIER FEBRÉS. Al Carles Rahola d’assaig, dotat amb 6.000 euros, s’hi van presentar 21 originals. El text guardonat interpreta la vida de Josep Pla a través dels llibres publicats a cada època i destria la genialitat literària en una obra tan extensa, revelant totes les claus d’una tenacitat recompensada amb l’èxit de públic lector. Febrés reconeix que «la dimensió inaudita de l’obra escrita d’aquest autor conté una particularitat: la quantitat de lectors al llarg de generacions successives, des del primer llibre de l‘any 1925 fins avui mateix, quasi un segle després».

Xavier Febrés // Foto: ACN

Afegeix que «arran de la presentació del meu anterior treball biogràfic, Josep Pla: sis amics i una amant, vaig dir que trobava a faltar una biografia literària sobre aquest autor, en el sentit d’estudiar-ne estil, a més a més de la seva vida en general. Al capdavall no l’he escrita per arribar a la mitja dotzena de llibres que he publicat sobre Josep Pla, sinó perquè encara continuo llegint-lo amb una satisfacció renovada, gairebé embriagant».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li