Llenya al foc

0
1162

Des del Partit Popular, estem presentant a tots els municipis i altres organismes una moció per tal d’evitar la derogació de la presó permanent revisable, vigent des de juliol del 2015, existent a molts països democràtics del nostre entorn i que encaixa perfectament al nostre ordenament jurídic. És una demanda social i nosaltres, els polítics, tenim l’obligació de respondre a aquesta lluita amb la nostra vocació de servei als ciutadans com a realitat que preocupa tota la població que ha manifestat el seu suport per garantir la seguretat, els drets i les llibertats de tots els ciutadans.

La presó permanent revisable és una conquista social envers els delictes tan greus com el terrorisme i contra la llibertat sexual, entre altres, que massa sovint patim a la nostra societat. I no estem disposats a renunciar; els polítics, amb responsabilitat i amb criteri, no poden girar l’esquena a una realitat social.

És vergonyós i denigrant que els partits de l’oposició al Govern Espanyol hagin demanat la supressió d’aquesta fita tan transcendental i d’una forta implicació i l’alarma social que comporten els seus actors i els seus actes; és una mesura absolutament europea, constitucional i que recull casos d’absoluta i extrema gravetat com els germans Breton, Marta del Castillo, Diana Quer, les nenes d’Alcasser, Jeremy Vargas, els atemptats terroristes d’ETA i gihadistes (les rambles, Cambrils, 11-M, Roses, Vic, etc.) que sumen més d’un miler de morts i el miler de violacions anuals i maltractaments que es pateixen, sovint, d’altres nacionalitats.

Hem de reconèixer que és difícil conscienciar d’aquesta demanda social transversal a persones que pertanyen a grups polítics els membres dels quals fan homenatges a terroristes i fins i tot s’exhibeixen públicament i orgullosament amb ells, com anar a veure’ls a la sortida de la presó o l’homenatge que es va fer a l’autor de l’atemptat de l’Hipercor, entre altres, i amb moltes víctimes mortals a l’esquena.

Recordem que membres de grups terroristes com ara ETA, Moviment de Defensa de la Terra (MDT) o Terra Lliure (TLL) compten amb la simpatia d’ERC, la CUP i Podemos, i arriben fins i tot a formar part a les seves candidatures i/o són al seu organigrama.

Podemos és un partit implicat amb governs tan democràtics com Iran o la Veneçuela d’Hugo Chávez i Nicolás Maduro, que recolza marxes a favor de presos terroristes. No és que el PSC tingui tampoc gaire vergonya ni memòria històrica, ja que podrien mostrar una mica de respecte als seus companys assassinats, com Ernest Lluch, Isaías Carrasco o Fernando Múgica, entre altres.

Tampoc no podem obviar els moviments incívics a favor dels presumptes delinqüents que a hores d’ara compleixen presó preventiva per delictes com sedició, rebel·lió, danys patrimonials, etc., i d’altres que encara no hi són, embrutint els nostres carrers de plàstic groc. Què serà el següent, demanar a la justícia la llibertat de violadors, lladres i assassins?

Molts empresonats, sobtosament i a la vista de les al·legacions presentades, estan manifestant el seu respecte a la llei, a les institucions, al codi penal i civil, per veure si també poden sortir dels establiments penitenciaris de l’Estat.

Jo mateix vaig presentar aquesta moció a un ple municipal. Les respostes, no per esperades, no em van deixar de sorprendre… els defensors de retirar la presó permanent revisable eludien la dignitat i els drets dels assassins i dels delinqüents. Per sort, nosaltres vetllem per la dignitat de les víctimes i dels seus familiars que, sembla, no hi conten per aquests demòcrates de tota la vida; una llàstima per la democràcia i pel sentit comú, havent quedat més que demostrat, sobretot en delictes contra la llibertat sexual, que la inserció dels presos és nul·la.

Un cop s’ha complert el temps mínim de condemna, si el Tribunal no considera que el penat no compleix els requisits necessaris per obtenir la llibertat es fixarà un nou període per portar a terme la revisió de la situació, i si considera que pot quedar en llibertat, se li atorgarà la llibertat condicional i mesures de control orientades a garantir la seguretat de la societat fins a la seva reinserció.

La burla contínua a les víctimes, als seus familiars i a la ciutadania pacifica i democràtica ha tingut aquests darrers dies un afegit ignominiós digne d’emmarcar: el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, mantingut entre tots, condemna l’Estat per la violència empleada a la detenció de dos terroristes que van assassinar dues persones, ferir-ne un centenar i causar danys per milions d’euros a l’atemptat de la T4 de Madrid. No m’imagino jo als agents, en calent en el moment de la persecució, amb un risc evident per la seva vida i la resta de persones al voltant, demanant, si us plau, als presumptes malfactors: «Voleu acompanyar-nos a la caserna per tal d’emplenar uns fulls, aprofitant que tenim cafè i galetes?», «us sembla bé deixar les vostres armes perquè les netegem?»

Potser aquesta sentència ajuda a entendre com a altres països no hi ha detinguts (2500 euros mensuals de cost) i la resposta policial és més contundent, sobretot tenint en compte els correus electrònics que ratifiquen que les denúncies pel maltractament patit que es van presentar són falses. Tot plegat, un disbarat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li