Llengots

0
564

Érem tres. Tres clients i la cambrera. Per tant, de fet, érem quatre. El fill de la cambrera acabava de sortir. Des de la porta s’havia acomiadat de la seva mare -la cambrera- contestant una recomanació amb una meuca i traient la llengua des de la porta. Tan bon punt va desaparèixer, sorgiren inevitables comentaris sobre l’educació dels infants. Que «mucha informática, pero de educación nada», i semblants. Tot de cop un va dir: «esto que hecho al final»… Era evident que buscava una paraula i va acabar dient: un llengot. «No sé si saben qué quiere decir». Tots vam riure. Tots quatre érem catalans i el llengot ens acabava de retornar a l’ús més natural de la pròpia llengua. La coincidència em va fer pensar en aquell fenomen que els alemanys anomenen l’esperit del temps (zeitgeist): el clima intel·lectual i social del moment. I el clima social (em nego a qualificar-lo àdhuc d’intel·lectual) és un remake de les contínues estratègies per tal d’anorrear l’idioma català. Tant li fa que sigui evident el desavantatge que representa que el 96% de les televisions, ràdios i premsa siguin en castellà. Tant li fa que sigui ridícula la pretensió que els castellanoparlants pateixin cap mena de marginació, tant li fa. Ara, allò que resulta inacceptable és que els nens catalans (que viuen i creixen a Catalunya) des de petits parlin en català.

En un medi tan colgat per l’ús del castellà, és imprescindible l’ensenyament per immersió. El model català del programa d’immersió, desenvolupat a les escoles del Principat a partir dels anys vuitanta, ha esdevingut un referent internacional de l’ensenyament de les llengües aplicant aquesta metodologia d’aprenentatge. Una metodologia que no és pas qüestionada en el cas del francès, l’anglès o el castellà. Pel PP en el cas del català és «el mateix model d’imposició lingüística de Catalunya». Llegeixo en un diari -que com sol passar es publica en castellà- que Rajoy no va entrar en el debat sobre la preinscripció, però sí que va deixar clara la seva posició: «increïble que s’imposi a gent coses que no vol que se li imposin, en lloc de dedicar els recursos de l’educació a la revolució digital».

Que Rajoy parli d’estar en contra que s’imposin coses que la gent no vol que se li imposin, em va fer arribar els ulls al clatell. No en tenia prou, i ho rebla: «Atempta contra el progrés i suposa situar-se en el pitjor passat». És ben bé que hi ha casos que la evolució intel·lectual no s’aconsegueix ni amb immersió lingüística. Res a fer. És inútil.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz