Llambordes per no oblidar el passat

0
485

Arriba a l’Alt Empordà la iniciativa de les ‘stolpersteine’, un recordatori de les víctimes de l’holocaust


 

L’artista alemany Günter Deming va iniciar l’any 1992 una iniciativa que ha recorregut 21 països europeus, que fa tres anys va arribar a Catalunya i que ben aviat tindrà el seu ressò a l’Alt Empordà, concretament a municipis com Figueres, Roses i l’Escala. Ens referim a les llambordes stolpersteine i és considerat com el monument descentralitzat més gran del món. Es tracta d’instal·lar uns daus al terra d’un carrer o plaça, a mena d’una llamborda, on es recorda una víctima de la persecució nazi i dels camps de concentració.

Traduït de l’alemany, stolpersteine vol dir literalment ‘pedra amb què ensopegar’ i són unes peces de 10 x 10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades personals de les persones que es vol recordar. Es tracta de posar-les al paviment davant de les cases o dels edificis on les víctimes van viure o treballar abans de la seva deportació. El promotor de la iniciativa fa cada llamborda a mà perquè cadascuna sigui única, com a mostra de respecte vers aquestes persones.

A l’Alt Empordà, aquesta iniciativa està coordinada pel grup de treball EDH (Exili, Deportació i Holocaust), que aplega un grup de professors d’història i de geografia de diversos instituts de la comarca. També col·laboren en aquesta iniciativa l’associació El Triangle Blau i el Museu Memorial de l’Exili (MUME), que ha estat l’encarregat de documentar les dades de les víctimes. La iniciativa de col·locar les llambordes passa per la decisió que prenguin els respectius ajuntaments, a mesura que els promotors s’hi van posant en contacte.

Figueres, Roses, l’Escala i Albanyà sembla que, en aquests moments, són les poblacions que tenen més avançada la iniciativa. Un cop s’hagin pres els acords municipals corresponents, es farà l’encàrrec de les llambordes i tot fa preveure que a finals d’any o principis del 2019 podríem tenir instal·lades les primeres stolpersteine pels carrers de la comarca. Hi ha municipis que han demanat les dades al MUME i, en altres casos, ja disposen de tota la informació perquè el tema s’ha treballat històricament a escala local des de fa temps.

El conservador del MUME, Miquel Serrano, explica que «la informació bàsica de què es disposa parteix dels llibres de Montserrat Roig (1977) i Benito Bermejo i Sandra Checa (2006). En realitat és un nombre molt petit d’exiliats, en comparació amb els que van anar a parar als camps de concentració. Hi ha municipis, com l’Escala, que fins i tot han aconseguit recollir dades d’altres deportats que no figuren en aquests llibres. Hem de reconèixer que encara hi ha dades que es desconeixen i que algunes podrien contenir errors perquè procedeixen de transcripcions. Hi ha persones que figuren com a nascudes o residents en un poble determinat i potser no hi van viure sempre».

INICIATIVA INTERNACIONAL. El 16 de desembre del 1992, coincidint amb els 50 anys que el cap de les SS, Heinrich Himmler, havia signat un decret per enviar els gitanos als camps d’extermini, Günter Demnig va voler recordar el preludi de les deportacions gravant la primera frase del decret en una pedra. Aquesta primera stolpersteine es va posar davant de l’edifici històric de l’Ajuntament de Colònia. Segons els promotors de la campanya, «la intenció de Demnig amb aquell acte fou promoure el debat existent en aquell moment a Alemanya per la concessió del dret a residència dels roms provinents de l’antiga Iugoslàvia. El següent stolpersteine es va gestar per una trobada amb una habitant de Colònia que havia sobreviscut a la guerra i que estava fermament convençuda que en el seu veïnat mai no hi havia viscut cap gitano. Per Gunter, aquest encontre fou el detonant de la seva idea de commemorar totes les víctimes de la persecució nazi davant del seu últim lloc de residència. Es tractava de retornar la memòria al mateix poble alemany i mantenir viva la història de les persones i dels col·lectius perseguits o assassinats a Europa entre els anys 1933-1945 pel règim nazi».

Amb aquesta iniciativa –que a Catalunya s’ha desenvolupat a Navàs, Manresa, Igualada, Castellar del Vallès i Granollers, entre altres municipis– no només es ret homenatge a les persones assassinades, «sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països i també aquelles persones que davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se». Hi ha altres ciutats catalanes, com Figueres, que aviat s’afegiran a la iniciativa.

D’aquesta manera i d’una forma simbòlica els stolpersteine reuneixen les famílies o grups de persones separades per la deportació. L’objectiu de l’artista és «fer aturar i interpel·lar els vianants per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica aquella placa», expliquen els promotors de la iniciativa a l’àmbit de Catalunya.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz