L’intrús que torna a casa

0
624

Gerard Quintana presenta ‘Entre el cel i la terra’ a la Llibreria Vitel·la de l’Escala 


«He estat un intrĂşs tota la meva vida i espero seguir sent-ho. Sempre he fet tot allò que no havia de fer», confessava dissabte el cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana (Girona, 1964), durant la presentaciĂł de la seva primera novel·la Entre el cel i la terra (Columna) a la Llibreria Vitel·la de l’Escala. En una conversa distesa amb l’escriptora Montse Castaño, el mĂşsic explicava com va esmicolar les expectatives dels seus pares, que volien que fos «un home de profit amb una carrera, com a mĂ­nim, d’advocat o d’arquitecte», fins que van acceptar que era «un saltimbanqui».

I és que Quintana era un jove tirant a introvertit, que no encaixava gaire enlloc, i es va submergir en la música:«Els escenaris són plens de tímids. Ningú no puja a l’escenari que no tingui algun problema». El protagonista del llibre, Pachi Saura, és un «intrús» que trenca amb els lligams familiars. Saura, provinent del País Basc, s’instal·la a la ciutat comtal, a principis dels anys cinquanta del segle passat, per perseguir un somni: ser pintor i estudiar a l’Escola de Belles Art, on es va formar Pablo Picasso.

ABANS, VIURE. El gironí tenia clar que, abans de posar-se a escriure, «calia viure». Per això, assegura, ha tardat cinquanta anys. Treure a la llum un llibre li quedava pendent i diu que té la sensació «d’haver tornat a casa» perquè, si bé té l’etiqueta de cantant, s’ha dedicat sobretot a la paraula, a escriure històries esquemàtiques, en forma de cançons. I aquesta música, les arts en general, també planen en una trama que reflexiona sobre els límits de l’amor: «Hi ha un caràcter, missatge, informació del personatge en cada banda sonora». Ha creat, fins i tot, una playlist amb les cançons de cada un dels protagonistes.

PASSIĂ“ PER COMUNICAR. Es va passar un any i mig entregat en el procĂ©s d’escriptura: «M’arrebosso, em capbusso, tot es torna molt intens». En la història, apareixen camuflades vivències personals que havia tingut ganes d’explicar. I tot amb un detallat rerefons històric, polĂ­tic i social, que abasta des de l’any 1952 fins al 1998. Afirma que escriure enganxa molt i ja ha començat a treballar en l’obra segĂĽent: «M’escric a sobre», declara rient. Al mateix temps, compon nous temes de Sopa de Cabra, que sortiran a finals d’any, principis del vinent: «Es pot fer tot alhora!», exclama. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li