L’institut-escola del parc de la Generalitat republicana (i-e) (1932-1939)

0
1508

En aquest inici de curs on les mesures pedagògiques han produït una inquietant rentrée, he cregut oportú recordar l’I-E, creat fa 90 anys. Fundat a semblança de la Institución Libre de Enseñanza (ILE), reprodueixo alguns principis pedagògics de la ILE i de l’I-E.
ILE:

1. Pretende despertar el interés de sus alumnos hacia una amplia cultura general múltiplemente orientada; procurará que asimilen aquel todo de conocimientos (humanidades). Le importa forjar el pensamiento como órgano de la investigación racional y de la ciencia.

2. No le interesan menos la salud y la higiene, el decoro personal y el vigor físico, la corrección de hábitos y maneras; la amplitud, elevación y delicadeza del sentir; la depuración de los gustos estéticos; la humana tolerancia, la ingenua alegría, el valor sereno, la conciencia del deber, la honrada lealtad. Trabajo intelectual sobrio e intenso; juego corporal al aire libre, larga y frecuente intimidad con la naturaleza y con el arte; absoluta protesta en cuan­to a disciplina moral y vigilancia contra el sistema corrup­to de exámenes de emulación, de premios y castigos.

3. Aspira a que sus alumnos puedan servirse pronto y ampliamente de los libros como fuente capital de cultura; pero no emplea los llamados de «texto» ni las lecciones de memoria, por creer que todo ello contribuye a petrificar el espíritu y a mecanizar el trabajo de clase donde la función del maestro ha de consistir en despertar y mantener vivo el interés del niño, excitando su pensamiento, sugiriendo cuestiones y nuevos puntos de vista, enseñando a razonar con rigor y a resumir con claridad y precisión los resultados.

I-E:
1.La formació del seu esperit, el modelat de la seva ànima, per tal que esdevingui sensible i forta, treballada i lliure, solament pot donar-la-hi en plena adolescència, l’I-E. Solament—i aquesta és la profunda i delicada tasca nostra— a l’estadi de la seva formació secundària, serà possible convertir cada alumne en un fort, pacífic i civilitzat ciutadà lliure de la terra. El primordial precepte de la nostra pedagogia pot ser condensat en aquesta breu expressió: vitalitzar la classe. Aquestes tres paraules ens ho diuen tot, car elles ens assenyalen quines coses hem d’arrabassar —les momificades, les maquillades, les falses— i quines hem de mantenir o introduir —les vives, les palpitants, les veritables. El problema viu, la qüestió viva, són els que omplen de vigoria l’estudi i d’eficiència l’esforç. La seva pròpia vitalitat fa que no calgui introduir-hi elements externs (recompenses, punicions, o pur maquillatge) excitadors de l’interès de l’alumne.

2. L’I-E procura que s’assimilin aquell conjunt de coneixements que són el tot d’una cultura. Però, per damunt de tot, maldarà fer homes, criatures de cara a la vida, candidats a la vida amb una capacitat d’ideal i de govern de si mateix que els meni amb un consorci harmoniós de totes les seves facultats. A l’I-E li importarà ajudar-lo a pensar.

L’importarà sobre manera la salut i la higiene; el decor personal, el vigor físic i la correcció; l’alçada moral i la delicadesa; els sentiments; el gust; la tolerància i la lleialtat; la quietud d’esperit i l’alegria sana; o sigui, una vida forta i harmoniosa.

3. L’ideal de l’I-E no és saber, sinó educar; no és informar sinó formar. No és posar en l’alumne un bagatge que faci d’ell un magatzem, sinó fer d’ell un camp conreable, que doni pròpia collita. No penjar en ell idees sinó fer que tingui idees i que es comporti d’acord amb aquestes idees. Seguirà l’orientació donada al de Madrid. Joc a l’aire lliure acuradament dirigit, i, demés, el treball intel·lectual a les aules sobri i intens. Res d’exàmens, de premis i càstigs, d’emulacions vanes i corruptores, i vida a les aules com a la llar i confiança íntima entre professors i alumnes. Res de llibres de text, ni de repeticions de memòria.

Dirigit pel doctor Estalella, l’I-E comptà amb notables docents: M. dels À. Ferrer Sensat, Antoni Pla Gibernau, Ramon Aramon, Lluís Solé Sabarís, G. Díaz-Plaja, Eduard Valentí Fiol, J. Vicens Vives i discents: Joan Casulleras, Maria Cardús, futura muller del doctor A. M. Badia Margarit, Joaquim Xirau, Jordi Maragall i Noble. Prioritzo A. Pla i J. Casulleras, per haver estat jo alumne seu (Geografia i Matemàtiques, respectivament) a l’institut R. M. de Figueres, els primers anys del meu batxillerat. Pla escriu: «Els principis que varen inspirar l’I-E eren que un institut no era una fàbrica de títols, sinó un autèntic centre docent amb la finalitat de formar homes». El segon diu: «A l’I-E la música tenia un lloc molt equilibrat i la seva presència era constant i regular entre les activitats dels nois i noies. L’I-E no buscava fer músics sinó gent que estimés la música com no buscava fer especialistes en res, sinó que la gent es llancés a estimar allò que feia, després d’això els especialistes ja surten sols.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li