Lídia Albert: ‘La Cursa de la Dona et fa veure que Grup Iris és molt més que una associació’

0
720

Coincidint amb el Dia de les Dones, parlem amb una de les impulsores del Grup Iris, una entitat de dones diagnosticades de càncer de mama que amb només sis anys han sigut capaces de crear esdeveniments que apleguen fins a 5.000 dones, com ara la tercera edició de la Cursa de la Dona. Parlem de la seva tasca, de la importància de celebrar la vida i del futur de l’entitat, entre altres


Una de les últimes activitats que s’impulsa des del Grup Iris és «Celebrar la vida», una jornada de sensibilització a Barcelona. Què serà?
Ara fa mig any que la nostra entitat forma part de la FECEC (Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer) i formem part de la junta directiva. Fins ara, com a Grup Iris no podíem accedir a fer coses com aquesta perquè no teníem pressupost. Per poder entrar a la federació has de pagar quotes anuals i hi havia diferents hàndicaps que ens impedien formar-ne part. Però la Cursa de la Dona de Figueres, entre altres coses, ens ha donat una injecció econòmica que ens ha ajudat a créixer molt. Aquest serà el primer any de l’activitat «Celebrar la vida», pensada per a persones que han sobreviscut a la malaltia. Val a dir que quan algú passa per aquest tràngol, normalment se sent molt cuidat tant per la part mèdica com la familiar, però arriba un dia que el metge et diu: «A partir d’ara vine cada tres mesos o mig any». I és molt bo això, però la sensació que et crea és que et quedes desemparada. I el que s’ha volgut fer, per evitar aquesta sensació, és crear un dia de portes obertes per a totes les persones que han sobreviscut al càncer i estan al procés final. Quan passes per una malaltia així, ja mai més ets la mateixa persona, per això han creat el Dia del Supervivent, perquè tothom qui hi hagi passat pugui aglutinar-se i no sentir-se sol. Faran teràpies, tallers d’alimentació, activitats, concerts… És a Barcelona però hi haurà un autocar gratuït per anar-hi. No és només per a les persones amb càncer, també hi poden assistir familiars i persones vinculades a la malaltia. Serà un dia festiu.

Quan es passa per un procés com el càncer, com n’és, d’important, celebrar la vida?
Mira si és important que jo la celebro cada dia.

No la celebrem prou i només hi pensem quan passem un episodi vital complicat, oi?
El problema és que només t’adones que has de celebrar la vida quan passes una mala experiència. No aprofitem la vida i no li donem la importància que té. La rutina t’obliga a anar contra rellotge però ara gaudeixo de cada cosa que faig. Per exemple, he gaudit de la reunió que he fet avui a l’hospital, estic gaudint d’aquesta entrevista… No em canso de dir el mateix i hi ha gent que em mira amb cara estranya quan ho dic, però jo només puc donar gràcies a haver passat un càncer.

Ostres, és dura i al mateix temps té molta força, aquesta frase…
Ara visc la vida, abans la passava. He fet una reflexió molt gran, m’ha costat molt i ja no soc la persona que era, però he reflexionat sobre la meva vida i sobre les coses de què vull gaudir: la meva parella, les meves filles, els meus pares, vosaltres…

S’hauria de posar de moda gaudir de les petites coses del dia a dia.
Totalment, i no en soc experta, eh? Ben al contrari, però costa deixar d’enfadar-te o amoïnar-te per coses que no tenen importància. Sovint maximitzem els problemes. Grup Iris es va crear fa sis anys, amb només tres persones i si jo encara soc aquí és perquè ho vaig passar tan malament quan em van diagnosticar, perquè no coneixia a ningú que ho tingués ni en podia parlar obertament amb algú que em digués «el dia tal et cauran els cabells» o «després de l’operació no podràs aixecar el braç», jo no sabia res. A mi em feia la sensació que anava a l’escorxador i estava tancada a mi mateixa. Per aquesta raó m’agradaria poder evitar la situació que jo vaig viure a qualsevol persona, ja que prou dur és acceptar el diagnòstic. Per això el Grup Iris té aquesta empenta, quan veus entrar algú per la porta i quan ha verbalitzat «és que jo tinc…» i no li surt ni la paraula i s’ha posat a plorar, ha estat una hora aquí amb nosaltres i ha sortit contenta. Sabeu com omple, això? I porta molta feina però no m’importa perquè ho faig a gust.

Ens ha explicat que venia d’una reunió amb l’hospital per una col·laboració, ens en pot avançar una mica més?
No sé si ho puc dir… però vaja, suposo que sí. De moment encara és només un esbós, però col·laborarem amb el Festival del Còmic. A l’hospital de Figueres es farà una xerrada i s’acabarà amb un taller de risoteràpia. Des del Festival Còmic van pensar en nosaltres i des del Grup Iris estem encantades de col·laborar-hi, perquè riem molt.

La importància del riure!
Exacte! I a vegades anem a dormir sense haver rigut. Ens hauríem d’esforçar a riure més perquè de ben segur que allarga la vida. Per això des del Grup Iris farem aquesta col·laboració conjunta d’hospital i Festival del Còmic.

A banda d’activitats com aquesta, cada setmana el Grup Iris és a les instal·lacions hospitalàries per donar suport. En què consisteix?
Combinem o dilluns o dijous i anem a fer suport o a fer-nos visibles a la part de consultes externes de la consulta de Mama. Fem difusió de qui som i acompanyem a tothom qui ho desitgi o necessiti. A vegades les persones només necessiten una abraçada.

El Grup Iris és una entitat relativament jove, i amb poc temps i poques mans, un petit grup de dones ha sigut capaç de mobilitzar milers de dones.
La Junta de l’entitat té poques mans i està formada per vuit o nou dones però el mèrit el tenen els 300 voluntaris que ens ajuden i ho fan sense demanar res a canvi, al contrari, amb un somriure a la cara sempre. Això no es pot pagar amb diners. I què és el que fem nosaltres per agrair la seva feina? Doncs no tenir vergonya de demostrar els sentiments. A mi no em farà vergonya donar-vos les gràcies per aquesta entrevista ni em fa vergonya abraçar un voluntari gran o jove i donar-li les gràcies.

L’entitat també està vinculada a alguns instituts de la ciutat i fa que els joves s’impliquin…
Quan els mires als ulls mentre els expliques segons què penses «alguna cosa estem fent bé», estem creant xarxa de voluntariat i ajudant-nos els uns als altres. Si això ho sumes a tots els col·laboradors i també a la feina que fa l’Ajuntament de Figueres, veus que l’engranatge funciona. Suposo que tot és perquè el Grup Iris transmet agraïment i vitalitat.

I valors, que últimament ens oblidem de la importància d’alguns valors o de plorar amb la cara descoberta…
Quan passes això aprens a deixar els tabús enrere, no fa vergonya plorar ni agrair a la gent tot el que fa per a l’entitat, i això és el que transmetem.

Un dels esdeveniments més populars de l’entitat és la Cursa de la Dona. Fa només tres anys que se celebra però a la darrera edició va haver-hi 5.000 dones participants. Com serà l’any vinent?
Som molt prudents i no tenim afany de protagonisme. No ens importen les xifres de participació, la qüestió és fer-la. La injecció de diners que suposa per a l’entitat és molt alta i això ha permès que Grup Iris creixi molt i ajuda a pagar-ho tot. Fer coses com la Cursa de la Dona et fa veure que Grup Iris és molt més que una associació perquè les persones que hi ha a la Junta són dones que no han tingut l’oportunitat de sobresortir professionalment. I sabeu la vida que els ha donat el Grup Iris? S’han pogut sentir realitzades i per moltes això és la seva creació, s’ho senten seu. Si aquestes dones haguessin tingut la capacitat de demostrar el que són capaces de fer, haurien sigut brillants en la seva especialitat.

Hi ha homes als quals els agradaria poder participar en la cursa.
Hi ha molts homes que participen en la Cursa de la Dona, o algú es pensa que la cursa són només les 5.000 dones participants?

ÀNGEL REYNAL

És a dir, el missatge que s’hauria de llançar al sector masculí és: es pot participar igualment a la Cursa de la Dona però sense córrer, ajudant i col·laborant.
La finalitat de la cursa és conscienciar la població en general de la importància de l’esport en la salut. La segona premissa és fer-nos visibles a la societat perquè si algú ens necessita pugui venir aquí. I la tercera la deixo com a última perquè no m’agrada parlar de diners i no ens hem creat per recaptar fons, sinó per ajudar. Però ara es necessiten diners per a tot i, per tant, la tercera finalitat és recaptar per anar creixent, a pas de formiga. El missatge que no ens cansem de llançar és que el 99% dels casos de càncer de mama són a dones i hi ha un 1% d’homes afectats. Aquest any hem fet una campanya de sensibilització, si ens venen homes amb càncer de mama tenen una samarreta específica. L’any passat una família afectada em va dir: «Ens fa molta pena que això sigui rosa», i no és cert, l’entitat i el moviment és rosa perquè el llaç del càncer de mama és rosa, com el del càncer infantil és groc.

D’altra banda, si féssim la cursa mixta no aniria bé, perquè la competitivitat de l’home és tal que faria minvar l’afluència de gent. Només cal veure quanta gent hi ha al Run for Càncer de Figueres: 650 participants? Oncolliga és un monstre per fer publicitat, pensa que la Cursa de la Dona no és anar a córrer, és una festa. No és ni serà mai una cursa competitiva, ja que nosaltres no som expertes de res.

Sovint l’èxit arriba quan les coses es fan amb el cor, tant se val si ets expert o no.
Són moltes hores i esforç, quan acaba la cursa plorem de l’estrès que tenim a sobre. I hi ha dies que penses que el volum de feina és realment elevat i l’estrès no et convé, però fem tanta pinya que no li dones importància. Quan va acabar la cursa d’aquest any ens vam passar uns dies sense fer res, només miràvem pel·lícules i menjàvem crispetes. I érem felices, necessitàvem descansar.

I de cara al futur, cap on enfila Grup Iris?
Puc avançar que probablement incorporarem una fisioterapeuta a la llarga llista de serveis que oferim. D’altra banda, estem a punt de fer una col·laboració amb l’entitat de tir amb arc de Figueres perquè els experts han descobert que el moviment d’aquest esport ajuda a la recuperació d’un limfoedema. També hem engegat els banys de gong, una de les principals novetats d’aquest any. I és ben bé que sempre et trobes gent bona i que vol col·laborar gratuïtament amb l’entitat. Ara per exemple també va venir, de manera voluntària, Lama Thubten Wangchen, fundador de la Casa del Tibet. I el 17 de maig, al Castell de Sant Ferran, farem la conferència «Coses que encara no saps de l’oncologia». Fem mil coses!

L’entitat només té en compte el càncer de mama, però gent que tingui altres càncers pot venir?
Molt bona pregunta. Nosaltres només entenem de càncer de mama i només podem parlar d’aquest, estaria fent un mal favor a algú que tingués un altre càncer perquè jo no hi entenc gens. Això no vol dir que no siguin benvinguts, al contrari, tenim una desena de persones amb altres tipus de càncer que també venen a fer activitats, ja que no hi ha cap altra entitat a Figueres i se senten còmodes amb nosaltres. I venen aquí i ens abracem, perquè el que més necessita una persona que està en tractament és sentir-se estimat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li