Lídia Albert: ‘El motor del Grup Iris és la cursa, els granets de sorra que cadascú fa en forma de donatiu’

0
606

La Cursa de la Dona de Figueres celebrarà aquest diumenge la seva cinquena edició. Ho farà amb un format atípic condicionat per la pandèmia de la Covid: a distància, majoritàriament des de casa, però també des del carrer per a qui ho desitgi, seguint sempre les mesures de seguretat pròpies d’aquests dies. I, és clar, amb la samarreta característica, perquè la marea rosa no deixa de bategar


Quines sensacions li transmet aquesta Cursa de la Dona marcada per la Covid?
El que estem rebent és molta solidaritat, com cada any, però fins i tot ampliada. Tots els patrocinadors, col·laboradors i voluntaris que tenim any rere any continuen al peu del canó i, dins les dificultats que tots estem patint, han continuat apostant pel significat de la Cursa de la Dona de Figueres, que no és cap altre que donar-nos suport i ajudar-nos perquè el motor econòmic de Grup Iris continuï endavant.

Més solidaritat que mai, diu.
Sí, amb tota seguretat. És cert que hem baixat pel que fa al volum d’inscripcions –de les 5.500 inscrites l’any passat n’hi ha, en aquests moments, 1.420–, però jo ja ho entenc, això: la gent no està per la Cursa, tots estem expectants per veure què passarà: si ens confinaran o no, per saber si el virus arribarà a casa nostra… Un esdeveniment com el nostre, solidari però també festiu, és normal que hagi minvat una mica les inscripcions. De fet, per aquest motiu hem procurat posar-nos a la pell de la gent més afectada per aquesta pandèmia, i el que hem fet és mantenir la cursa virtual el dia 8 de novembre, però ampliant el termini per obtenir la samarreta –donatiu de 9 euros– durant tot el mes de novembre. Al cap i a la fi, el motor de Grup Iris és la cursa, però no en el sentit esportiu, sinó els granets de sorra que cada persona realitza per mitjà dels seus donatius.

S’obre el ventall per col·laborar.
Exacte. S’obre el ventall durant tot el novembre per totes les persones que no han tingut temps o no han pogut estar pendents de la Cursa. A tots ells els donarem la possibilitat de tenir la samarreta d’aquesta edició, una peça que considero que a cada casa n’hauria de tenir, perquè a la part de darrere porta a cadascun dels patrocinadors i col·laboradors que ens ajuden, a més d’una frase dedicada a tots els voluntaris.

L’acceptació d’aquesta samarreta és positiva, fins ara?
Sí, molt positiva. Estem rondant les 1.400 inscripcions, i no ens podem queixar. Tot i viure la situació que estem patint, la gent continua apuntant-se i això ens omple d’orgull.

On es pot aconseguir?
A Valosport, no ens mourem d’allà. Finalment no entrarem al Casino Menestral per evitar riscos, hem considerat que és un espai molt gran, però segurament tindríem més trànsit de persones. Per això hem decidit fer-ho a Valosport amb les màximes mesures de seguretat i higiene, mantenint l’horari: de deu del matí a vuit del vespre. Les persones afectades pel confinament perimetral que tenen hora per recollir la samarreta al cap de setmana podran venir de dilluns a dijous a qualsevol hora del dia.

Fins a quin punt ha estat complex organitzar l’activitat d’aquest 2020?
Crec que un cop acabem necessitarem anar a un balneari [riu]. Sí, ha estat molt complicat perquè, per nosaltres, el més important i primordial és no cometre cap error que ens pugui portar a ser mínimament responsables, directes o indirectes, que algú hagi d’anar ingressat a l’hospital. Aquesta és la nostra absoluta prioritat. El Grup Iris és un col·lectiu de risc, molta gent voluntària també ho és, i la nostra prioritat és precisament protegir tota la gent involucrada. És, en aquest sentit, l’edició més complicada, fins i tot més que la primera, quan érem novelles.

Amb la societat bolcada contra la Covid, l’edició d’enguany esdevé més important que mai per mantenir l’altaveu en una malaltia com el càncer de mama?
El fil directe amb l’hospital continua existint, no quedem desprotegides, però tot és més complicat que abans. És normal, d’altra banda: els humans tenim l’instint de supervivència, i ara per ara aquest instint passa per intentar no agafar aquest virus. Tot i això, nosaltres també estem fent molts esforços per continuar fent visible que, a banda de la Covid, el càncer de mama no es para, no s’ha parat gens ni mica: el passat mes d’octubre es van posar en contacte amb nosaltres quatre noies, gent jove d’uns quaranta anys. Això és molt preocupant, molt.

Parli’m del Grup Iris: com s’ha adaptat a aquesta nova vida marcada pel coronavirus?
Ens hem reinventat des de minut u. Ja en ple confinament vam intentar trobar la manera de resoldre aquest possible problema de l’aïllament social. A nosaltres això no ens interessa gens, perquè moltes persones que pateixen la malaltia l’última cosa que necessiten és quedar-se recloses, i precisament Grup Iris va néixer per poder ser un suport per a la persona que estigui vivint una situació així. Ens hem reinventat, sí, hem destinat moltes hores davant la pantalla per ensenyar a gent que no tenia ni idea de com funcionava un ordinador a fer-lo servir, i ara, a través de la plataforma Zoom, moltes persones usuàries participen de les diferents activitats que realitzem telemàticament: tallers d’alimentació, teràpies grupals del psicòleg, estem plantejant fer les sessions de txikung de la mateixa manera… De fet, la mateixa Cursa de la Dona d’aquest any estarà connectada per Instagram Live. En definitiva, ens hem actualitzat i de moment ens està sortint prou bé.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li