Lídia Albert: ‘El més important per nosaltres és poder ajudar i ser felices amb el que fem’

0
733

Lídia Albert és la presidenta del Grup Iris, l’entitat impulsora de la Cursa de la Dona de Figueres. A més de destacar l’enorme solidaritat de les corredores, també vol remarcar la feina altruista dels voluntaris i les voluntàries, un factor clau en l’evolució de l’esdeveniment


 

La tercera edició ha tornat a superar totes les expectatives.
Sí, estem molt contentes. Dijous passat vam tancar les inscripcions als 5.000 dorsals, i des de llavors ha vingut molta més gent a fer el donatiu igualment i a afegir-se a la fila zero: no van tenir dorsal, però van córrer amb samarreta. Oficialment hi ha hagut 5.000 participants, però en total hem voltejat les 5.300 persones.

Què representen aquestes xifres pel Grup Iris?
Per nosaltres la Cursa de la Dona és el motor econòmic de l’entitat. Ens ajuda a fer-nos veure a tota la població i a la comarca, molta gent ens coneix gràcies a aquest esdeveniment, és un altaveu molt gran. De totes maneres, per nosaltres el més important no és l’èxit de la cursa pel que fa a les xifres, sinó que el que volem és poder ajudar i ser felices amb el que fem. Estem cansades, portem molta feina a sobre, però ho fem amb molta il·lusió i ganes.

Una tasca majúscula, la vostra.
Fem molta feina, sí, però res d’això seria possible sense tots els voluntaris que ens ajuden, que tenen un cor molt gran. Quan veus la quantitat de gent que ajuda és una sensació molt agradable.

Una xifra de voluntaris que deu haver anat creixent, també.
Sí, estem al voltant dels 300 voluntaris, és una passada. Veure com la gent s’hi aboca sense demanar res a canvi i amb un somriure no té preu.

A què es destinaran els diners recaptats durant la Cursa de la Dona d’enguany?
L’any passat, amb els diners recaptats vam engegar la psicoteràpia grupal i individual i ens ha anat molt bé, és l’estrella de Grup Iris. Aquest any tenim previst continuar fent els tallers o les teràpies de l’hospital habituals, però també volem fer coses noves, com ara una activitat de tir amb arc, que va molt bé en aquests casos per agafar mobilitat. Hi estem treballant, encara està verd.

El que és una realitat són els 5.000 dorsals, que han comptat amb dones de totes les edats.
Sí, aquest any la participant més jove va néixer el setembre, mentre que la senyora més gran que ha fet la cursa és de l’any 1934. Quan ho vaig veure se’m va posar la pell de gallina.

I l’any vinent, quin ha de ser l’objectiu?
Creixerem, això segur, però no sé en quin volum. Ens fa molt de mal haver de dir que no a gent que es vol apuntar.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz