L’Hora del Poble: Palau-Saverdera

La primera vegada que es troben referències de Palau és en una butlla (document oficial) del papa Benet VI. En aquest text s’hi detallen els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes

El poble de Palau-saverdera és conegut com el «balcó de l’Empordà» per la seva situació geogràfica, als peus de la muntanya de Verdera, i per les vistes privilegiades que té de la plana alt-empordanesa. Té una població que no arriba a 1.500 habitants, l’extensió del terme municipal és de 1.642 hectàrees i l’espai limita amb Roses, el Port de la Selva, La Selva de Mar, Pau i Castelló d’Empúries. Una de les curiositats del poble és que la gran extensió de terreny permet tenir fins a quatre urbanitzacions: Mas Isaach, Bellavista, Balcó de l’Empordà i Mas Bohera.

ELS INICIS. La primera vegada que es troben referències de Palau és en una butlla (document oficial) del papa Benet VI. En aquest text s’hi detallen els límits del territori del monestir de Sant Pere de Rodes. De fet, el document papal també fa referència al conreu de la vinya del municipi, com reflecteix aquest fragment: «ipsas vineas de villa Palatio». Palau va ser una de les poblacions de la comarca amb més expansió del conreu de la vinya. Segons la història, els pobles anomenats Palau tenen el seu origen en una vil·la o casa fortificada i, en aquesta ocasió, el nom Saverdera és per la muntanya Verdera, que vesteix el poble amb la silueta del castell de Sant Salvador. El municipi té un gran llegat patrimonial amb edificis històrics, dòlmens i ermites, i en destaca el castell de Palau-saverdera, conegut com a Can Mèssio, o el mateix veïnat de les Torroelles.

EN L’ACTUALITAT. Palau-saverdera és una població que ha tingut un creixement demogràfic molt marcat els últims anys, és per això que disposa d’una xarxa de serveis públics de primer nivell, com ara escola, llar d’infants, deixalleria, biblioteca amb aula d’informàtica, Centre Cívic amb una sala d’actes, la depuradora, i una piscina descoberta, entre molts altres. Cal destacar que la seva proximitat amb poblacions costaneres com ara Roses, Castelló o El Port de la Selva, ha fet que la tradició de l’activitat agrícola o ramadera s’hagi anat canviant per activitat turística o per sectors com la indústria i també la construcció.