L’Hora del Poble: Agullana

0
599

El tret que més defineix el poble és el fet de ser terra de pas, i dins el terme hi ha dos colls importants: el coll de Portell, a l’extrem oriental, i el de Manrella, a l’oest


 

Situat al límit entre l’Alt Empordà i el Vallespir, Agullana té un terme municipal extens, de més de 27 km2. Bona part del territori, la situada al nord, està ocupat per boscos de suredes i alzines o de castanyers en les zones més altes. La part meridional està formada per terres de conreu i hi domina la vinya i l’olivar. Actualment el poble té 900 habitants, que resideixen preferentment al nucli urbà, però també al veïnat de l’Estrada o en alguna de les moltes masies disperses que hi ha. El tret que més defineix el poble és el fet de ser terra de pas, i dins el terme hi ha dos colls importants: el coll de Portell, a l’extrem oriental, i el de Manrella, a l’oest. Entre aquests dos colls s’aixeca el puig Prunés, de 834 metres d’alçària, el punt més alt del terme. La història del poble va directament lligada a aquesta doble condició de terra de pas i de territori lligat als boscos de suros i al seu aprofitament. Entre els atractius monumentals que s’ofereixen al visitant hi ha la presència de monuments megalítics, concretament tres dòlmens i quatre menhirs, alguns d’ells realment espectaculars, datats el neolític final, i també les restes de la necròpolis de can Bech de Baix, datada a l’etapa del bronze final i transició cap el ferro. Aquestes restes es poden veure en la sala museu que hi ha a la plaça major, adjunt a un espai dedicat a l’exili cultural.

ENTORN PER DESCOBRIR. Més enllà d’aquestes restes, un dels grans atractius que té el poble és l’església parroquial de Santa Maria, una bona mostra d’arquitectura romànica dels segles XI i XII. Un passeig pel casc urbà fa evident que el poble va créixer especialment durant els segles XVIII i XIX (va passar dels 337 habitants el 1718 a 1.798 habitants els 1910). La raó d’aquest creixement rau en la introducció de la industria del suro i el seu creixement exponencial durant un segle fins arribar a tenir més de 40 fàbriques. Aquest passat industrial explica l’aire urbà que té tot el poble i la presència d’un conjunt molt interessant d’edificis modernistes com la torre Estela, el xalet Gomis, l’edifici de les escoles, la societat La Concòrdia o l’asil Gomis. La majoria són obra de Josep Azemar i Pont i constitueixen un dels punts més importants de l’arquitectura modernista empordanesa.

La posició estratègica del poble va convertir-lo en un lloc clau en la sortida cap a l’exili de milers de fugitius, especialment el febrer de 1939, i això va propiciar que moltes cases i masies locals acollissin polítics i intel·lectuals.

El visitant actual trobarà perfectament marcades dues rutes, una dedicada al suro i l’altra a l’exili, amb un seguit de plafons i cartells explicatius. En l’àmbit de les tradicions, durant l’any el poble celebra diferents festes que estan molt arrelades. La festa major se celebra el 15 d’agost i destaquen els actes relatius a la festa de la Societat La Concòrdia. El carnaval té la seva versió local i genuïna en la festa de la Xuia. Els dies de Pasqua de Resurrecció se celebra la festa petita. És un dels moments amb més concurrència de visitants al poble i té una importància especial l’aplec de Santa Eugènia el dilluns de Pasqua, amb un conjunt de tradicions ancestrals documentades des del segle XVII. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li