L’hora de la veritat

0
1162

Aquesta setmana passada ha estat tan plena d’esdeveniments que no sembla que hagin passat set dies, sinó mesos. El referèndum del diumenge 1 d’octubre sobre la independència de Catalunya ha marcat un punt d’inflexió. Malgrat la forta repressió de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional espanyola contra la gent que defensava els col·legis electorals, la votació es va realitzar i els resultats oficials es van fer públics uns dies després. La immensa majoria es pronuncià a favor de la proclamació de la independència. Figueres i tot l’Alt Empordà no van ser una excepció i seguiren la tònica general de la circumscripció gironina, on el “sí” s’imposà amb més rotunditat.

Durant l’1-O, en algunes poblacions, la Guàrdia Civil i la Policia espanyoles feren tancar per la força alguns col·legis, com és el cas de Garrigàs; però a la majoria es va poder votar amb l’ai al cor. A Figueres, a partir de les quatre de la tarda, es decidí tancar la vintena que eren oberts per l’amenaça d’una intervenció policial. Només restaren uns pocs punts de votació, significativament l’institut Ramon Muntaner, on centenars de persones defensaren el centre electoral fins al final del recompte.

Les images de la brutalitat desfermada per la força policial durant la jornada van commoure tothom i tingueren una reprecussió internacional. La reacció institucional i popular no tardà gaire en arribar i el dia 3 es realitzà una aturada de país, contra l’actuació policial i en defensa de la independència, que fou un èxit rotund. Al matí, Figueres acollí la manifestació més gran de la seva història. Les imatges de la gentada parlen per si mateixes. I encara, a la tarda del mateix dia, hi hagué una gran concentració a la Rambla, amb tractorada inclosa, que també fou massiva, tot i que molta gent de la ciutat i de la comarca havia anat a la gegantina marxa de Girona. Al vespre, hi hagué el lamentable missatge del rei d’Espanya que tancava tota via de negociació. Una actitud que contrastà amb la que defensà el president Puigdemont en la seva compareixença de l’endemà, on es mostrà ferm i dialogant alhora. Diumenge, dia 8, se celebrà una gran manifestació espanyolista a Barcelona, amb participants d’arreu de l’Estat espanyol, on el lema més cantat fou “Puigdemont a prisión”. Per tant, de diàleg, zero.

Quan escric aquest article (dilluns al matí) la proclamació d’independència sembla imminent. No sembla possible un referèndum pactat entre Barcelona i Madrid, com sempre havia demanat el govern català. Arriba l’hora de la veritat en què caldrà pronunciar-se: o bé a favor de la naixent República catalana o bé a favor d’un Estat espanyol cada cop més immergit en l’autoritarisme.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li