L’home que volia ser Agatha Christie

0
433

Una patrulla de la guàrdia urbana de Figueres feia la seva ronda rutinària la mitjanit d’un fred dia d’hivern quan de sobte es troben amb el cadàver d’una dona completament nua penjant d’un dels plàtans de la Rambla. .. Així comença Infidelidad en rojo, la darrera obra escrita -ara fa dos anys- per Albert Padrosa. L’autor, que va morir la setmana passada als 81 anys, deixa una vintena de novel·les de temàtica policíaca.
El seu traspàs s’ha produït gairebé un any després que la ciutat li va oferir un sentit homenatge organitzat per l’associació Amics del Castell de Sant Ferran, concretament el passat 9 de novembre i que va penjar d’un fil a causa del seu estat de salut. Aquell dia, però, la ciutat li va reconèixer la seva singular aportació a un gènere fins ara poc valorat literàriament, almenys fins ara.
Precisament, el catedràtic de Literatura i escriptor Joan Manuel Soldevilla va ser l’encarregat de glosar l’obra de Padrosa en l’homenatge i, després d’haver llegit la majoria dels seus llibres, va considerar que té “una trajectòria sòlida i perseverant. El conjunt de títols que ha publicat demostra la progressiva maduresa de l’autor, el seu domini dels mecanismes del gènere, la persecució constant -i creixent- de la versemblança a través d’una rigorosa documentació i la seva capacitat d’anar evolucionant d’una manera coherent, assimilant influències”.
“De petit ja m’havia agradat escriure. La meva primera obra, Alineación, la vaig publicar quan tenia 42 anys i vaig tardar tres anys en enllestir-la”, explicava ara fa un any el novel·lista figuerenc. D’aquell primer volum, Soldevilla va assegurar que tenia una clara influència de les obres d’Agatha Christie i més tard de George Simenon. Però Padrosa va anar evolucionant i els seus personatges “van madurar, van agafant més substància i es va crear un estil molt personal”, fins al punt de considerar-lo tot “un senyor del crim”, com es coneix als novel·listes del gènere.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li