L’home que va viure tot un segle

0
412

El figuerenc Albert Gurt fou un atleta reconegut, tintorer, dinamitzador cultural i regidor en el primer ajuntament democràtic


Hi ha vides que semblen fetes per escriure’n un llibre o rodar-ne una pel·lícula. A vegades no cal donar la volta el món o ser un heroi per protagonitzar una història humana amb la que segurament tothom s’hi voldria emmirallar. Aquest és el cas del figuerenc Albert Gurt i Pujades que el proper 21 de juliol hauria fet 101 anys. Va morir la nit de dissabte, a Figueres, la ciutat on va viure des de ben petit. De jove va destacar –i molt!- com a alteta. Va treballar de tintorer, però era una persona de gran cultura, totalment autodidacta. Va escriure molt i tenia publicats dos llibres. Durant 28 anys va ser membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos i fou regidor en el primer ajuntament democàtic.

Joan Guillamet, al llibre Coses i gent de l’Empordà, el qualifica d’home “…de voluntat ferrenya, d’entusiasme enorme i d’engrescament mai no vist”. I es fa creus de com va arribar a ser plusmarquista en un país i en una ciutat, com era la Figueres dels anys 40 del segle passat, sense cap tradició en aquest esport ni cap infraestructura de suport.

El professor Jordi Pla, que el coneix des de fa dècades, explica que “sempre he considerat que l’Albert Gurt, més enllà de ser un mite vivent de la marxa atlètica –fou diverses vegades campió de Catalunya i de l’Estat espanyol als anys quaranta–, i fins més enllà del seu compromís republicà des d’abans de la Guerra Civil, és un home de mentalitat renaixentista, encuriosit per tot el que pertoca al coneixement humanístic”. En definitiva, és un testimoni privilegiat de tot un segle.

Cal destacar que Albert Gurt va arribar, el 18 d’octubre del 2015, a l’escenari del Teatre-Municipal El Jardí de Figueres pel seu propi peu, només auxiliat per un bastó, tot i acompanyat per la seva muller i el seu fill. Se li va lliurar el títol de Ciutadà d’Honor, de mans de l’alcaldessa Marta Felip, i va pronunciar un discurs d’agraïment escrit de puny i lletra i llegit amb la seva veu característica, coneguda per diverses generacions de figuerencs. Després d’un segle, descansa en pau.

BIOGRAFIA MOLT DIVERSA. Albert Gurt i Pujades va néixer a Narbona el 21 de juliol de 1916, on els seus pares, oriünds de l’Empordà, s’hi van traslladar per qüestions laborals. Quan ell tenia dos anys van tornar a Figueres on el pare, que era adober d’ofici, va muntar una tintoreria. Primer va anar a estudi a l’acadèmia de Josep Pey, al carrer del Forn Baix, i més tard a l’institut Ramon Muntaner. Va treballar tota la vida en el negoci familiar, fins als 80 anys en què es va jubilar.

Mentre feia batxillerat es va iniciar de forma autodidacta en l’atletisme i, més concretament, en la marxa atlètica. Amb 15 anys ja rep els primers reconeixements en distàncies de 10.000 i 20.000 metres, categories en les quals va aconseguir el rècord d’Espanya els anys 1945 i 1946. L’any 1937 el van seleccionar per participar en l’Olimpíada Popular d’Anvers, però va ser mobilitzar al front per culpa de la Guerra Civil i no hi va poder participar. Durant el conflicte va arribar a ser sergent major de la brigada internacional de xoc Garibaldi, circumstància que li va valdre ser empresonat en dos camps de concentració i en un batalló de càstig, a més de fer el servei militar a l’Àfrica.

A partir de 1943 reprèn la seva activitat atlètica que el porta a participar i a guanyar diverses competicions, tant a Catalunya com a Espanya, fins a ser considerat com un dels deus millors esportistes del món en marxa atlètica. Va estar a punt de ser seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Londres (1948), Helsinki (1952), Melbourne (1956) i Roma (1960), però els entrebancs burocràtics i el fet que Figueres quedés lluny dels centres de decisió van ser un conjunt d’elements que perjudicaren la seva carrera esportiva. Va tenir una participació molt activa en els Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Barcelona l’any 1955. Aquell any l’Ajuntament de Figueres li va concedir la Fulla de Figuera. Entre altres reconeixements va rebre la Medalla Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, que li va concedir la Generalitat l’any 1987. Les pistes d’atletisme de la ciutat porten el seu nom.

La seva implicació amb la ciutat ha abastat altres camps, com el polític i el cultural. Als anys 60 i 70 del segle passat va participar activament amb l’Adepaf i amb el Club Natació Figueres, entitat que va crear i que també va presidir. El 1979 va encapçalar la llista d’ERC a l’Ajuntament de Figueres, és elegit regidor i va passar a responsabilitzar-se de l’àrea d’Esports, promovent els projectes de construcció de l’estadi d’atletisme i de la piscina coberta. El seu avi matern, Emili Pujadas, estava emparentat amb el polític republicà Josep Puig Pujadas, una circumstància que va marca la seva trajectòria ideològica.

En l’àmbit cultural, va ser membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos entre els anys 1981 i el 2009 i ha estat un activista destacat de l’associació Atenea. Va col·laborar durant molts anys a la premsa local i té escrites diverses novel·les, de les quals va editar Cendres sobre el mar (2001), de caràcter autobiogràfic, i Un centurió a Emporiae (2010), ambientada a Empúries. Té escrits alguns llibres inèdits, tots ells una barreja entre el testimoni personal, la creació i el rigor històric.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz