L’home que va viure tot un segle

0
1764

El figuerenc Albert Gurt fou un atleta reconegut, tintorer, dinamitzador cultural i regidor en el primer ajuntament democrĂ tic


Hi ha vides que semblen fetes per escriure’n un llibre o rodar-ne una pel·lĂ­cula. A vegades no cal donar la volta el mĂłn o ser un heroi per protagonitzar una histĂČria humana amb la que segurament tothom s’hi voldria emmirallar. Aquest Ă©s el cas del figuerenc Albert Gurt i Pujades que el proper 21 de juliol hauria fet 101 anys. Va morir la nit de dissabte, a Figueres, la ciutat on va viure des de ben petit. De jove va destacar –i molt!- com a alteta. Va treballar de tintorer, perĂČ era una persona de gran cultura, totalment autodidacta. Va escriure molt i tenia publicats dos llibres. Durant 28 anys va ser membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos i fou regidor en el primer ajuntament democĂ tic.

Joan Guillamet, al llibre Coses i gent de l’EmpordĂ , el qualifica d’home “…de voluntat ferrenya, d’entusiasme enorme i d’engrescament mai no vist”. I es fa creus de com va arribar a ser plusmarquista en un paĂ­s i en una ciutat, com era la Figueres dels anys 40 del segle passat, sense cap tradiciĂł en aquest esport ni cap infraestructura de suport.

El professor Jordi Pla, que el coneix des de fa dĂšcades, explica que “sempre he considerat que l’Albert Gurt, mĂ©s enllĂ  de ser un mite vivent de la marxa atlĂštica –fou diverses vegades campiĂł de Catalunya i de l’Estat espanyol als anys quaranta–, i fins mĂ©s enllĂ  del seu compromĂ­s republicĂ  des d’abans de la Guerra Civil, Ă©s un home de mentalitat renaixentista, encuriosit per tot el que pertoca al coneixement humanĂ­stic”. En definitiva, Ă©s un testimoni privilegiat de tot un segle.

Cal destacar que Albert Gurt va arribar, el 18 d’octubre del 2015, a l’escenari del Teatre-Municipal El JardĂ­ de Figueres pel seu propi peu, nomĂ©s auxiliat per un bastĂł, tot i acompanyat per la seva muller i el seu fill. Se li va lliurar el tĂ­tol de CiutadĂ  d’Honor, de mans de l’alcaldessa Marta Felip, i va pronunciar un discurs d’agraĂŻment escrit de puny i lletra i llegit amb la seva veu caracterĂ­stica, coneguda per diverses generacions de figuerencs. DesprĂ©s d’un segle, descansa en pau.

BIOGRAFIA MOLT DIVERSA. Albert Gurt i Pujades va nĂ©ixer a Narbona el 21 de juliol de 1916, on els seus pares, oriĂŒnds de l’EmpordĂ , s’hi van traslladar per qĂŒestions laborals. Quan ell tenia dos anys van tornar a Figueres on el pare, que era adober d’ofici, va muntar una tintoreria. Primer va anar a estudi a l’acadĂšmia de Josep Pey, al carrer del Forn Baix, i mĂ©s tard a l’institut Ramon Muntaner. Va treballar tota la vida en el negoci familiar, fins als 80 anys en quĂš es va jubilar.

Mentre feia batxillerat es va iniciar de forma autodidacta en l’atletisme i, mĂ©s concretament, en la marxa atlĂštica. Amb 15 anys ja rep els primers reconeixements en distĂ ncies de 10.000 i 20.000 metres, categories en les quals va aconseguir el rĂšcord d’Espanya els anys 1945 i 1946. L’any 1937 el van seleccionar per participar en l’OlimpĂ­ada Popular d’Anvers, perĂČ va ser mobilitzar al front per culpa de la Guerra Civil i no hi va poder participar. Durant el conflicte va arribar a ser sergent major de la brigada internacional de xoc Garibaldi, circumstĂ ncia que li va valdre ser empresonat en dos camps de concentraciĂł i en un batallĂł de cĂ stig, a mĂ©s de fer el servei militar a l’Àfrica.

A partir de 1943 reprĂšn la seva activitat atlĂštica que el porta a participar i a guanyar diverses competicions, tant a Catalunya com a Espanya, fins a ser considerat com un dels deus millors esportistes del mĂłn en marxa atlĂštica. Va estar a punt de ser seleccionat per anar als Jocs OlĂ­mpics de Londres (1948), Helsinki (1952), Melbourne (1956) i Roma (1960), perĂČ els entrebancs burocrĂ tics i el fet que Figueres quedĂ©s lluny dels centres de decisiĂł van ser un conjunt d’elements que perjudicaren la seva carrera esportiva. Va tenir una participaciĂł molt activa en els Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Barcelona l’any 1955. Aquell any l’Ajuntament de Figueres li va concedir la Fulla de Figuera. Entre altres reconeixements va rebre la Medalla Forjador de la HistĂČria Esportiva de Catalunya, que li va concedir la Generalitat l’any 1987. Les pistes d’atletisme de la ciutat porten el seu nom.

La seva implicaciĂł amb la ciutat ha abastat altres camps, com el polĂ­tic i el cultural. Als anys 60 i 70 del segle passat va participar activament amb l’Adepaf i amb el Club NataciĂł Figueres, entitat que va crear i que tambĂ© va presidir. El 1979 va encapçalar la llista d’ERC a l’Ajuntament de Figueres, Ă©s elegit regidor i va passar a responsabilitzar-se de l’àrea d’Esports, promovent els projectes de construcciĂł de l’estadi d’atletisme i de la piscina coberta. El seu avi matern, Emili Pujadas, estava emparentat amb el polĂ­tic republicĂ  Josep Puig Pujadas, una circumstĂ ncia que va marca la seva trajectĂČria ideolĂČgica.

En l’àmbit cultural, va ser membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos entre els anys 1981 i el 2009 i ha estat un activista destacat de l’associaciĂł Atenea. Va col·laborar durant molts anys a la premsa local i tĂ© escrites diverses novel·les, de les quals va editar Cendres sobre el mar (2001), de carĂ cter autobiogrĂ fic, i Un centuriĂł a Emporiae (2010), ambientada a EmpĂșries. TĂ© escrits alguns llibres inĂšdits, tots ells una barreja entre el testimoni personal, la creaciĂł i el rigor histĂČric.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li