L’home que pintava com Dalí

Torroella de Montgrí commemora el centenari de Joan Fuster, l’artista que va crear l’estrambotisme com a variable del surrealisme

El mes d’agost de 1950 dos veïns de Torroella de Montgrí i aficionats a la pintura, Josep Tomàs i Joan Fuster, es van desplaçar fins a Portlligat, a través de les tortuoses carreteres de l’època, amb la intenció de visitar Salvador Dalí. La casa era oberta i un cop al seu interior es van topar amb el pintor el qual volien saludar i fer-s’hi unes fotografies, tota vegada que el seu nom ja començava a tenir projecció internacional. No hi hagué cap problema i fins i tot hi van poder mantenir una xerrada sobre art, segons explica el mateix Fuster al seu llibre Vivències i anècdotes de la vila de Torroella de Montgrí publicat el 1997, coincidint amb el seu vuitantè aniversari.

Aquella xerrada possiblement va ser molt més que una anècdota personal. Un quart de segle després d’aquella visita, Fuster crea un nou corrent artístic, l’estrambotisme que tots els crítics i estudiosos d’art consideren com una branca del surrealisme i amb clares influències dalinianes. Segons declarava ell mateix, “consisteix a agafar un objecte real i transmutar-lo conceptualment. Això és agegantar-lo o empetitir-lo i barreja-hi una sèrie de coses que hi tinguin un cert lligam, que responguin a la visió d’un món que jo vull considerar altament líric�. Per ell es tractava d’una mena de surrealisme empordanès, l’art estrambòtic.

Enguany se celebra el seu centenari. Joan Fuster i Gimpera va néixer el 25 de gener de 1917 a Torroella de Montgrí i va morir-hi el 2011. Per commemorar aquest centenari, el Museu de la Mediterrània presenta una exposició monogràfica on es reivindica la seva figura i recorre la seva dilatada trajectòria a partir de les obres que custòdia la seva família. La mostra es pot visitar fins al 24 d’abril de dilluns a dissabtes (els dimarts el museu està tancat) de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Els diumenges obre al matí.

A través de les peces exposades al museu es vol narrar la llarga, densa i extensa obra d’aquest personatge, molt estimat al seu municipi, i que va plasmar en les seves obres el seu vincle amb Torroella, l’Estartit, Gualta i la zona del Baix Ter així com alguns indrets de l’Alt Empordà. “Temes com el paisatgisme, l’estrambotisme, l’escultura, la música, la literatura, entre d’altres, queden representats en aquesta retrospectiva, amb la intenció de presentar i donar a conèixer aquest perfil d’arrel humanista i creativitat desbordant�, expliquen des del Museu de la Mediterrània.

DEIXEBLE DE RAMON REIG. A la mostra commemorativa, que es complementa amb l’edició d’un catàleg, es recullen alguns dels pensaments que reflecteixen la personalitat de Joan Fuster. Aquesta frase evidencia el seu tarannà: “Què en trauré d’exposar per tot el món? Què em poden donar? Nom? Fama? Reconeixement? Tot són banalitats i futileses que no serveixen de res. Jo, aquí, sóc feliç.� En definitiva, va ser un artista que pràcticament no es va moure de la seva terra. Entre altres exposicions, se’n recull una a Figueres.

A l’exposició s’explica que “Joan Fuster va ser deixeble de Ramon Reig i Josep M. Mascort, i un dels més grans aquarel·listes del Montgrí, el Baix Ter i l’Estartit. Són moltes les llars de torroellencs de naixement, d’adopció i de sentiment que al llarg dels anys han estat decorades amb obres d’aquest gran artista. Tot i que Fuster ha practicat la pintura a l’oli, l’acrílic, l’aiguada, el fresc i el dibuix, entre d’altres, l’aquarel·la és la tècnica que ha acabat esdevenint sinònim del seu estil més identificatiu i personal. D’aquesta manera l’exposició té una part important dedicada a aquesta tècnica, on les marines i els paisatges del Montgrí tenen una presència destacada�.

Cal recordar que Ramon Reig, a més de donar classes de dibuix a l’institut Ramon Muntaner de Figueres, dirigeix, a partir dels anys 50 del segle passat, una taller-estudi pel qual van passar el màxims representants de l’escola empordanesa de pintura: Evarist Vallès, Joan Sibecas, Bartomeu Massot, Josep Martínez Lozano, Miquel Capalleras, Felip Vilà i Joan Paradís, entre una llarga llista d’artistes. I entre aquests, doncs, el torroellenc Joan Fuster.

ESTRAMBOTISME. Expliquen des del Museu de la Mediterrània que “l’obra de Joan Fuster no es relaciona directament amb el surrealisme, encara que val a dir que existeix certa connexió temàtica: allò inversemblant coexisteix amb una realitat propera i reconeixible; la psicoanàlisi no hi té cabuda aquí, però sí que l’exageració i la sorpresa com a protagonistes acaben donant la benvinguda a aquest nou gènere, l’estrambotisme�.

En concret, assenyalen que “l’any 1974 crea aquest nou corrent artístic, amb un mot que, segons l’artista, s’adapta a la idiosincràsia de la nostra llengua i a través del qual mostra el seu Empordà. Es pot definir com una branca del surrealisme, com un estil amb què es representen idees que fugen d’allò quotidià i amb el qual s’altera la realitat immediata sense deixar que l’espectador perdi el paisatge de referència. Les obres presents a l’exposició assenyalen aquest Empordà estrambòtic de caire fantàstic i inclús alienígena. Una visió totalment fusteriana de l‘entorn�.

Tot i que la pintura era el que més exercia, Fuster també va conrear altres camps com ara l’escultura, la música, l’escriptura, la història, etc. No va voler encasellar-se mai en una sola disciplina, sinó que li agradava presentar-se com un home transversal, del renaixement, curiós i entusiasmat. A l’exposició hi ha presència de les obres que va fer com escriptor, sobretot llibres i petits escrits. Hi ha un espai dedicat a l’escultura, que pren com a punt de partida algunes eines de pagès i material rural, i també hi ha una secció vinculada amb la música on es pot escoltar una sardana composta per ell i veure diferents partitures dels seus treballs musicals.