L’exposició de ‘Met’ Miravitlles

0
991

El periodista figuerenc, protagonista d’una exposició sobre el Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana


El Palau Robert de Barcelona acull fins al 5 d’abril de l’any vinent l’exposició «Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939», en la qual s’expliquen els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. La mostra l’organitza la Direcció General de Difusió de la Generalitat i n’és la comissària la periodista Ester Boquera. El protagonista principal de l’exposició, però, és el figuerenc Jaume Met Miravitlles i Navarra (1906-1988), artífex d’aquell organisme per encàrrec del president Lluís Companys.

L’exposició ocupa dues sales de la planta baixa del Palau Robert i segons explica Boquera, «el Comissariat de Propaganda fou un organisme modern, creatiu i sense precedents a l’època en què es va crear, l’octubre de 1936, i va desplegar una estratègia comunicativa d’ampli abast. Entre altres accions, va treballar per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola. L’exposició no només reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, sinó que també les contextualitza i n’explica els motius».

En concret, el relat de la mostra s’estructura en quatre apartats. L’exposició proposa un viatge en el temps fent un recorregut cronològic. El primer bloc no arrenca amb la Guerra Civil, sinó que es remunta uns anys enrere, a principis de segle XX, i apunta la importància del desenvolupament de la publicitat a Catalunya i com les tècniques i el coneixement d’aquesta es van incorporar a la propaganda en esclatar el conflicte bèl·lic. Segueix amb la posada en marxa del Comissariat de Propaganda, l’octubre de 1936, i la seva evolució posterior, que passa per un moment d’esplendor, i més tard de declivi quan, a partir de finals de 1937, el govern de Madrid s’estableix a Barcelona i munta el seu aparell propi de difusió i vol controlar el de la Generalitat. La mostra finalitza pocs dies abans que acabi la guerra civil, el febrer de 1939, quan Miravitlles i un reduït equip va establir la seu de l’organisme a l’antic edifici de la Cambra Agrària, situat a la Rambla de Figueres.

QUI ERA JAUME MIRAVITLLES? Batejat com «el somriure de la República» per l’escriptor i cineasta francès Andrée Malraux, la mostra també vol homenatjar i dignificar la figura de Jaume Miravitlles i la dels centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda, i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes. Entre elles hi havia empordanesos com l’escriptora Carme Montoriol i Bernat Olivé.

Explica la Ester Boquera que «el polític i periodista Jaume Miravitlles es va adonar de la necessitat que la Generalitat disposés d‘un servei de propaganda oficial per evitar que la veu institucional del govern català no quedés sepultada entre la propaganda franquista i la del Govern de la República. El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada. Se’n pot contemplar un original en una de les sales».

Jaume Miravitlles i Navarra va néixer a Figueres el 18 de gener de 1906 i era conegut amb el diminutiu de Met. Fill d’un botiguer de roba del carrer de Peralada —avui encara hi ha una merceria que porta el seu cognom— va destacar se de molt jove per la política. Es comentava que als 11 anys ja va participar en algunes manifestacions estudiantils. Va col·laborar a la revista Studium de l’institut de batxillerat amb Dalí, Reig i els germans Xirau. Amb el cop d’estat del general Primo de Rivera el 1924 fou detingut per la seva activitat catalanista i per aldarulls en grups clandestins, però va aprofitar un permís per examinar se per fer se escàpol a França, ja que era considerat un activista de l’Estat Català. Va estudiar a l’École spéciale de mécanique et électricité. Va afiliar-se al partit de Macià i va participar a l’històric intent d’envair Catalunya per Prats de Molló, essent empresonat un temps a París.

Va tornar a Figueres el novembre del 1930. Després de militar al Bloc Obrer i Camperol, es va afiliar a ERC. Fou secretari general de l’Olimpíada Popular que havia de fer-se a Barcelona el 1936. Amb l’inici de la Guerra Civil fou anomenat secretari del Comitè de les Milícies Antifeixistes de Catalunya i tot seguit Comissari de Propaganda de la Generalitat. A les acaballes de la Guerra Civil va exiliar se a França. Després va passar a residir a Algèria, i més tard a Mèxic i als Estats Units, on va col·laborar en diversos diaris i emissores de ràdio. Va retornar a Espanya el 1962 i va residir a Barcelona, on va seguir la seva tasca com a periodista i escriptor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li