L’evolució del món, segons Carbonell

0
750

El reconegut arqueòleg i antropòleg presenta a Figueres les seves teories sobre el futur de la humanitat


 

Hi ha persones amb qui, després d’escoltar-les, pots estar d’acord o no amb tot el que han dit, però en qualsevol cas no et deixen mai diferent. Aquest és el cas d’Eudald Carbonell, un arqueòleg i antropòleg català de projecció internacional que el passat 27 de desembre va presentar al Museu de la Tècnica de Figueres el seu darrer llibre, Elogio del futuro, en el qual defensa -a l’estil d’un manifest- un conjunt de teories sobre com es podria desenvolupar el futur de la humanitat a partir d’ara.

Les seves teories van aixecar opinions dispars entre el públic, com era evident a la sortida de la xerrada i fins i tot en alguna de les preguntes que se li van formular al final de la seva intervenció. En qualsevol cas, és un pou de ciència i les seves frases -a mena de sentències- no van deixar cap dels assistents sense fer-lo rumiar una bona estona.

L’acte el va presentar la presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Anna Maria Puig, que també és arqueòloga. Carbonell és, entre moltes altres coses, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codirector de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). Ha efectuat viatges d’investigació i treball de camp arreu del món. El 2009 va rebre el Premi Nacional de Cultura.

Nascut a Ribes de Freser l’any 1953, des que era molt jove Eudald Carbonell ja va començar a investigar les primeres poblacions de les valls dels rius Ter i Freser. A Girona, va ser membre de l’Associació Arqueològica de Girona, des d’on, conjuntament amb Josep Canal, va contribuir decisivament al reconeixement del Paleolític Inferior del nord-est de la península Ibèrica -l’Empordà, entre altres zones-, el qual fins aleshores havia estat negat sistemàticament per les autoritats acadèmiques.

UN LLIBRE-MANIFEST. Elogio del futuro és un breu assaig amb actitud de manifest en el qual Eudald Carbonell proposa un canvi ambiciós en la manera de comprendre l’evolució de l’ésser humà i de la nostra espècie: deixar de banda les explicacions basades únicament en el passat històric i prioritzar una construcció «conscient» del futur mitjançant un relat que impulsi l’acció humana cap al punt òptim de la nostra evolució. «Quin serà el final? Acabarem en el paradís o reiniciarem el cicle. Pensem en els nostres descendents per no cometre errors», sentencià l’arqueòleg.

«Les condicions per fer possible aquesta autèntica revolució són, d’una banda, la nostra supervivència com a espècie i, de l’altra, la nostra capacitat per decidir, des del present i entre tots, què volem ser com a espècie. Per aconseguir les dues coses és imprescindible apoderar-nos de la història i vèncer a l’atzar i al determinisme ambiental gràcies a l’ús social compartit dels coneixements científics i de la tecnologia. Per primera vegada disposem de coneixements suficients per influir en el futur de la nostra espècie. El rumb dels processos evolutius està a les nostres mans», va assegurar Carbonell.

Va reconèixer, en la seva intervenció al Museu de la Tècnica, que «quan em jubili treballaré en l’elaboració d’una teoria social de l’evolució, però ara faig un plantejament de futur perquè prenguem consciència del moment que vivim. Això és fonamental per evolucionar. Sempre he pensat que hem de diferenciar entre el desenvolupament i el progrés. El desenvolupament pot ser negatiu, en canvi el progrés mai ha anat contra les persones, sinó que ho fa generalment sempre al seu favor».

Entre els conceptes ideològics que defensa Eudald Carbonell en el seu llibre destaquen, entre altres, els següents: integrar la diversitat i les minories, evitant l’homogeneïtzació i el pensament únic; la col·lectivitat no serveix si no hi ha individus que pensen i que convergeixen en una forma de ser i de pensar per evolucionar; cal evitar el col·lapse al medi natural, actuant de forma humana sobre la natura i, finalment, superar la lluita de classes, no competir, establir la justícia social, ser més empàtics i establir una distribució equitativa dels recursos.

Al final de l’acte, l’arqueòleg i antropòleg va deixar anar altres conceptes de la seva particular filosofia sobre la humanitat: «Tots hem de ser competents. La caritat és un sistema amb mancances. La cooperació és molt positiva. Les classes socials són un absurd històric d’uns animals que no hem pogut ser competents. Cal el pensament progressista a totes les classes i una mobilització intergeneracional. La formació és fonamental. Fins que no tinguem confiança en els joves, el món no avançarà. Cal sincronitzar l’evolució social amb la tecnològica». Alguns assistents es van expressar convençuts i altres discrepants sobre les seves teories. Carbonell havia aconseguit el seu objectiu: crear debat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li