Letícia Hsing Kuo i Fermín Lee: ‘Vam començar amb dotze taules i ara tenim cinc menjadors’

0
2500

Són els propietaris del Shang-Haï, el primer restaurant de cuina xinesa a Figueres i a les comarques gironines, que va obrir les portes l’any 1947. Fermín és actualment membre de la junta de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i amb ells parlem dels seus inicis com a restaurant asiàtic, de la història de començar de zero a la ciutat de Figueres i del futur del restaurant


Primer de tot, enhorabona, Letícia, pel reconeixement que van fer-li durant la Nit del Turisme Empordanès, com a dona empresària del sector de l’hostaleria.
L. H.: Gràcies. Abans de rebre el premi un dia parlava amb la meva jove, li deia que jo ja era una dona gran i jubilada. I ara, aquests últims dies no paren de fer-me entrevistes i jo penso: «Que bé!» La meva jove em va dir que m’ho mereixia perquè jo havia treballat amb molt de sacrifici i aquesta és una feina molt dura que he fet tota la vida.

Què li va semblar que destaquessin la figura de la dona en el món de l’hostaleria?
L. H.: S’ha d’empènyer aquest paper, la dona és el motor d’un negoci. Sempre havia pensat que rere un home important hi ha una gran dona, però ara penso que la dona és el motor. Mira, al Govern ara hi ha moltes ministres! És el que hem de fer, empènyer la dona i donar-li força.

Fermín acaba d’entrar a la junta de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà, la primera vegada que hi ha representació de gastronomia oriental. Quins són els objectius?
F. L.: S’ha agafat el relleu de l’entitat i confio plenament en l’entrada de Miquel Gotanegra perquè és un gran home i sap el que fa. Del col·lectiu som l’únic restaurant xinès, a l’Empordà tenim molts restaurants ja arrelats i com que l’associació s’ha quedat una mica estancada, amb aquest relleu volem de donar-li un aire nou i sobretot lligar-lo amb el vi de la comarca.

Un dia m’explicava que la seva cuina casa molt bé amb el vi de l’Empordà, què ho fa?
F. L.: Fa molts anys que estic dins el món de la restauració i, amb els anys, a l’Escola d’Hostaleria de Girona conec el món gastronòmic i penso que el menjar és prioritari, i tant, però també ho és el complement, com el vi. Aquí cada vegada ho fan millor, fa 30 o 40 anys no diria el mateix però ara tenim unes bodegues i uns cellers empordanesos que són espectaculars.

Com van ser els inicis del restaurant, que va obrir les portes el 1973?
F. L.: Aquesta és una aventura més de la Letícia i en Pablo…
L. H.: El 1975 va arribar en Fermín a Figueres; encara portava pantalons curts i anava al col·legi Salvador Dalí… [entre riures] Realment quan vam arribar va ser una aventura, ens agradava molt aquesta ciutat perquè era petita i estava a prop de la muntanya i també a prop del mar. Ens agradava molt per això, i com que era una ciutat petita, la inversió també era petita, ja que llavors no teníem gaire per invertir.

Va ser el primer restaurant de cuina xinesa de la ciutat i també de l’Empordà. Com ho va rebre la societat?
L. H.: El primer dia que vam obrir, després de treballar de valent tot el dia i deixar-ho tot a punt, no vam omplir ni una taula. No va venir ningú.
F. L.: Voldria recalcar que era una època en què la gent desconeixia la cuina oriental i hi havia certa desconfiança. A mesura que la gent de la ciutat i de la comarca va anar veient la persistència i la constància del restaurant, ens va acabar donant la confiança. I ara els clients ja són amics de la família i del restaurant.
L. H.: Obrim cada dia, menys el dia de Nadal, però cada dia de la setmana, i això es nota.

Quines anècdotes recorden del començament de la seva història com a restauradors?
F. L.: Uff… moltes! Hi ha gent que entrava i demanava una paella per a quatre [entre riures]. Es pensen que pel fet d’elaborar plats amb arròs ja podem fer paella? Es pensen que som una caixa de sorpreses i podem fer de tot, i no és així.

Suposo que ara gràcies al comerç internacional és molt més fàcil aconseguir ingredients asiàtics, però l’any 1973 devia ser més complicat, no?
F. L.: Sí… al principi era una odissea. No hi havia el tractat de la Unió Europea i a França hi havia una antiga colònia vietnamita, que és on tenien més productes orientals. A Espanya era molt difícil.
L. H.: Quan vam arribar havíem de comprar els plats, els gots, les culleres i tot, vaja, a Holanda. I llavors ho anàvem a buscar a Perpinyà. Però per poder anar a França, primer havíem de recollir un visat a Barcelona perquè llavors no teníem nacionalitat espanyola. Ara ha canviat molt… Els productes ens arriben a la porta! Aquesta és la diferència dels anys.

Porten gairebé mig segle a la ciutat, com l’han vist evolucionar?
F. L.: Amb il·lusió, cada dia, setmana, mes i any anem creixent amb la ciutat. Hem passat de veure una població bastant tranquil·la a veure una ciutat comercialment molt més activa. El trànsit turístic també ha evolucionat molt, hem passat de rebre els turistes durant els dos mesos d’estiu a rebre’ls gairebé tot l’any.

Quina diria que és, ara, la tendència de la cuina xinesa?
F. L.: Val a dir que al Shang-Haï hem fet una mica de fusió, en el sentit que hem adaptat la nostra cuina xinesa al gust de la gent d’aquí.

El menjar oriental agrada, s’ha posat de moda?
F. L.: Sí, agrada molt! Fins i tot podria dir que tenim clients de tota la vida i que ja són amics, que han viatjat més vegades a la Xina que jo [entre riures]. Això ja diu molt.

Pensen que està en bona salut el seu sector?
F. L.: El sector de l’hostaleria està en bona salut i la tendència de la gent és consumir fora. Abans hi havia molt més la tradició de cuinar a casa i actualment les parelles són més joves i treballen molt, per tant, la tendència és menjar alguna cosa fora o comprar el menjar per emportar-se. Crec que és un sector que està creixent.

Ara el negoci està més en mans de Fermín que de Letícia, com ha sigut aquest traspàs?
L. H.: Sempre estem junts i no es nota cap canvi. Si pensem que alguna cosa no va al seu ritme ho parlem entre tots, per tant, tenim sis ulls sobre el negoci.
F. L.: Des de petit que veig l’evolució i la filosofia és seguir la mateixa línia de restaurant. I mantenir costa, eh?

ÀNGEL REYNAL

Quin ha de ser el futur del Shang-Haï?
F. L.: Si podem, un dels objectius ha de ser innovar. També s’ha d’adaptar a la situació i a l’entorn. El que no podem canviar són els plats bàsics que ens demana la clientela de tota la vida, ja que hi trauríem tot l’encant. Però no obstant això, hem d’introduir nous conceptes.
L. H.: Ara en Fermín fa menús per a grups amb plats i preus fixos i està molt bé perquè podem preparar plats fora de carta i amb temps. Segons el que sé, han vingut grups d’empresaris de la província de Girona i aquesta proposta va funcionar molt bé.
F. L.: Quan ve un grup introduïm plats nous, per veure com reacciona la gent. Molts ja coneixen el restaurant, però això ens serveix per mostrar més gastronomia de la que tenim. L’empresariat figuerenc és un client habitual. Molta gent diu «anem a dinar al xino» i no ens ofèn, és un àlies amb carinyo. Avui la gent ve a casa nostra per la tradició i per costum. Hem vist créixer molta gent, molts empresaris que van començar amb negocis petits i ara tenen multinacionals. Estem contents de poder servir a tantes persones.
L. H.: Nosaltres vam començar amb 12 taules i ara tenim cinc menjadors. Al cinquè, que és al pis de dalt, hi caben unes 45 persones.

F. L.: Exacte, ara tenim capacitat per a unes 140 persones.

A banda d’un dels restaurants amb més història de la ciutat, aquest està vinculat al Barça.
F. L.: Això sí [entre riures]. En Dídac, el fill de la Letícia, està posat en el món del barcelonisme i sempre hi hem estat molt relacionats.
L. H.: Tinc tres fills, tots han estat molt vinculats a la família i han crescut amb els mateixos valors i amb estima pel restaurant.
Deixant una mica de banda el restaurant, vostès també formen part de l’Associació Siwei.
F. L.: Siwei és una associació que treballa per a la llengua xinesa. El que fem és oferir classes de xinès a fills de famílies de la comunitat xinesa que estan establertes a Figueres i també a la comarca. Moltes d’aquestes famílies volen que els seus fills continuïn mantenint la llengua natal. I una de les coses que més ens agrada és veure que també hi ha molta mainada de famílies d’aquí que venen a aprendre el xinès.
L. H.: Ara aquesta llengua s’ha començat a estudiar i ha pujat el nivell, i penso que això és molt important.

És una de les llengües més difícils d’aprendre del món.
L. H.: Si no l’aprens des de ben petit, és molt difícil fer-ho de gran.

L’entitat cultural va haver d’anul·lar l’acte de l’Any Nou xinès a causa del Covid-19, conegut fins fa pocs dies com el coronavirus. Com ho estan vivint?
F. L.: Cal dir que la comunitat xinesa no ho hem passat gaire bé amb la festa de l’Any Nou xinès. Hem de pensar que és un fet puntual, que s’està generalitzat arreu de la Xina i això està afectant a escala mundial. No és alegre per la data que estem passant, però com en tot, ens ho hem de prendre amb bon humor: «al mal tiempo, buena cara», diuen aquí, oi? Doncs això, són situacions que cal afrontar i avui ha passat a la Xina, però potser demà passarà als Estats Units i demà passat a Sud Amèrica. Cal veure la realitat, afrontar-la i buscar la solució.
F. L.: Avui ha sortit a La Vanguardia un article del Barça que donava suport a la població xinesa i això està molt bé. Perquè allà hi ha molt de negoci.

Aquest 2020 és l’any de la rata de metall al calendari xinès. Com s’ha d’entendre?
F. L.: Hi ha 12 animals i van rotant de manera cíclica. Aquest any deixem l’any del porc i entrem a l’any de la rata, i els cinc elements que hi ha –metall, fusta, aigua, foc i terra– també s’alternen. Diuen que en principi és un any de bonança perquè la rateta amaga coses i el metall simbolitza diners.

Per tant, sembla que serà un bon any, doncs?
F. L.: Serà un bon any [entre riures], tot i que una cosa és la situació i l’altra és veure què passarà.

Troben a faltar el seu país natal?
F. L.: Porto gairebé 43 anys a la ciutat de Figueres, és cert que enyoro la Xina, la terra on vaig nèixer però prefereixo viure a l’Empordà.
L.H.: Només hi ha l’enyorança, per això miro pel·lícules orientals a través de Youtube.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li